El misteriós cas de Jean Luc, el nen perdut un dia de Rams

La desaparició d’Emile, un nen de dos anys i mig, mentre era a casa dels seus avis a Le Haut-Vernet (França) continua essent un misteri. S’han rastrejat cases i cases, s’ha investigat un pagès amb mala fama, s’ha especulat que una màquina recol·lectora el podria haver engolit.. però cap rastre del petit, que està en parador desconegut des del 8 de juliol. Un cas que s’ha comparat amb el de Madeleine MacCann, la nena de 3 anys que el 3 de maig del 2007 va desaparèixer misteriosament del llit on dormia mentre estava de vacances amb els seus pares en un complex de vacances de l’Algarve, a Portugal.

El cas de l’Emile, desaparegut en una zona rural, s’assembla molt també a la desaparició d’un nen francès d’una edat similar que va passar l’any 1968 a Catalunya. En aquest cas, el nen es va trobar, mort, però no es va poder aclarir mai què havia passat. Va ser el 6 d’abril del 1968. Era el diumenge de Rams i el petit Jean Luc Waters, de 3 anys, havia anat a beneir la palma amb els seus pares, la seva germana de 5 anys i els avis paterns a Perpinyà. Vivien allà. Després dels actes, la família va travessar la frontera i van anar a fer un dinar campestre al paratge del Pont d’en Palau, a Darnius. Quan ja tornaven, segons relata la crònica de Los Sitios de l’època, es van parar a caçar espàrrecs pels vorals de la carretera a prop del Mas Gallart. Quan tornaven al cotxe es van adonar que en Jen Luc no hi era. Els pares comptaven que era amb els avis; els avis, que era amb els pares. No veien el nen enlloc. Van buscar-lo per la zona i el van cridar fins que es va fer fosc. Aquell mateix vespre van denunciar la desaparició a la Guàrdia Civil i l’endemà van començar una batuda per mirar de trobar-lo. Tothom pensava que el nen s’hauria confós a l’hora d’anar cap on eren els pares, hauria entrat al bosc i s’hauria perdut. Per més que van buscar durant dies no hi va haver manera de trobar-lo. Els pares van tornar moltes vegades a buscar-lo, es va especular que el podien haver segrestat i fins i tot es va difondre un retrat robot del possible raptor. Però el nen no apareixia. Tres anys després, el 1971, uns bosquetans que feien llenya pel bosc que hi havia al voltant del lloc on s’havia perdut, va trobar unes restes humanes. Ossos i roba. Es van fer proves forenses que van concloure que els ossos eren d’un nen i els pares van confirmar que els trossos de roba eren d’en Jean Luc. I es va donar per bona la identificació. Però com havia mort Jean Luc? Era estrany que no l’haguessin trobat quan el buscaven i es va especular que podrien haver-lo segrestat i després, un cop mort, deixar-lo en aquell lloc. Però ningú va demanar cap rescat i els experts van concloure que el nen podria haver mort per culpa d’un xoc psicosomàtic, de la por de veure’s sol perdut al bosc. Però res es va poder certificar.

El cas de Jean Luc es va evocar als mitjans de comunicació quan el 1980 es va produir una altra misteriosa desaparició d’un nen suís, René Henzig, que es va esfumar literalment mentre era a la sorra de la platja de Sant Pere Pescador amb els seus pares, la seva germana i amics. Ningú va veure res. I com en el cas d’en Jean Luc, havien passat tres anys quan, per una casualitat, uns altres nens que jugaven a la sorra van ensopegar amb una cosa forta. Era el crani d’en René. El seu cos, soterrat sota la sorra, estava assegut, tal com recordaven els pares haver-lo vist abans que desaparegués. En aquest cas, els experts van concloure que el petit René, de 6 anys, havia estat engolit per la sorra a causa de les concavitats que queden per sota de la platja (on conflueixen els cursos de dos rius), que provoquen enfonsaments sobtats. I un d’aquests fenòmens naturals hauria xuclat en nen. El que resulta estrany és que ningú veiés res. René estava envoltat de gent.