El mort al mar és “l’home del bosc”

Els tripulants d’una embarcació d’esbarjo van trobar dissabte passat, 9 de desembre, el cadàver d’un home que surava al mar, entre Santa Cristina d’Aro i Tossa de Mar, a l’altura de la platja de Vallpresona. El patró de l’embarcació va donar l’alerta al 112 i l’avís va comportar una mobilització de cossos d’emergència, policies, forenses, que es van haver de repartir les funcions segons les competències que tenen atribuïdes. Tot i que van ser els Mossos amb la seva patrulla marítima els qui es van encarregar de portar el mort, que duia uns lligams amb un llast al cos, fins al port on es va fer l’aixecament de cadàver, la investigació del cas va quedar en mans de la policia judicial de la Guàrdia Civil, cos competent en els casos de morts al mar. La troballa d’un cos sense identificar, com era el cas de l’home trobat al mar, sol anar lligada amb un cas de desaparició. Si la desaparició i la troballa són properes en el temps i en l’espai, és més fàcil de fer encaixar les peces del puzle.

En aquest cas, el dia abans de l’aparició del cos al mar, el divendres dia 8, un veí de Sant Feliu de Guíxols havia anat als Mossos a denunciar la desaparició del seu germà: Joaquim Batlle Juanals, un home de 66 anys, molt alt, que estava en parador desconegut des del dia 5 a les 7 del matí, quan va marxar de casa. El germà va aportar com a informació que Joaquim Batlle tenia un cotxe, un Renault Clio de color gris, que tampoc era aparcat pels volts de la casa. Després de rebre la denúncia, els Mossos van fer gestions per intentar localitzar el desaparegut: van trucar a hospitals i centres mèdics, van enviar les dades de la persona desapareguda a totes les comissaries de la zona i van fer un rastreig per la carreteres de l’entorn de Sant Feliu per si trobaven el cotxe. No el van trobar. Quan l’endemà es va trobar el cadàver, totes les sospites van apuntar que el cos trobat al mar havia de ser el de Joaquim Batlle, que havia marxat sense cartera, sense documentació i sense telèfon. Les característiques físiques de Batlle, que també havia avisat que no aniria a cuidar els animals i l’hort que menava, lligaven amb les de l’home mort al mar. Faltava confirmació científica, que s’ha fet a través de les empremtes dactilars. Doble resolució: identificat el cos del mar i trobat l’home desaparegut a Sant Feliu de Guíxols, que al poble encara anomenaven “l’home del bosc” per un episodi que va protagonitzar el 1980, quan només tenia 23 anys i que recullen les cròniques dels diaris de l’època. En aquella ocasió Batlle també va donar els seus maldecaps a les policies, i de diferents països. El llavors jove Batlle va aparèixer pelut i desmanegat en un bosc de Suïssa, molt a prop de la frontera amb França. Tenia amnèsia, no sabia dir qui era i no feia res més que riure. Per això se’l coneixia indistintament com “l’home del bosc” o “l’home que no fa res més que riure”. La policia de Suïssa va començar a difondre pertot arreu les fotos d’aquell jove despentinat, i finalment gràcies a un gendarme francès que va recordar que a la frontera li havia vist un passaport espanyol van poder lligar caps i van resoldre “l’enigma de l’home del bosc”. El noi que reia era el veí de Sant Feliu de Guíxols Joaquim (llavors, Joaquín) Batlle Juanals. Els pares el van reconèixer i el noi va tornar a casa i amb el temps va recuperar la memòria, que se sospita que havia perdut per haver consumit algun tipus de bolet al bosc on va aparèixer.