Guanyadors de la rifa, víctimes d’assassinat

Avui és el dia que tothom confia que la sort l’obsequiï amb una pluja de diners. Alguns, pocs, seran afortunats i podran embutxacar-se la seva anhelada fortuna. Un rastreig a les hemeroteques ens revela que alguns afortunats amb els premis de la rifa s’han convertit, per aquesta causa, en víctimes d’assassinat.

Un cas va passar a Canovelles. Una parella que regentava una botiga de queviures va guanyar uns 15 milions de pessetes a la rifa de Nadal del 1979 i, uns mesos després, el 16 d’abril del 1981, la seva filla, Anna Maria Porto, una nena de només 11 mesos, va desaparèixer mentre dormia al bressol. La mare la va deixar dormint al pis de dalt amb la porta oberta i ella va anar a baix, on hi havia l’habitatge dels avis i l’accés a la botiga. La porta del carrer estava tancada amb clau i la porta del pis la va deixar oberta per sentir si la nena plorava. Quan va pujar a comprovar si la nena estava bé, va descobrir que no era al llitet. La nena havia desaparegut. Dies després va arribar una nota en què es demanava als pares un rescat de 12 milions de pessetes si volien recuperar la seva filla. Però en els intents de contactes que es van fer, els segrestadors mai van aparèixer als llocs de trobada. Un dia va aparèixer una nota dels suposats segrestadors sota la caixa enregistradora d’una papereria situada davant mateix de la casa dels Porto Parra que regentava una amiga de la família, Lluïsa Cunill Oms. La policia va començar a investigar qui podia haver escrit i posat la nota allà i finalment va arribar a la conclusió que havia sigut la mateixa Lluïsa Cunill. El cadàver de la nena va ser trobat entaforat en un tambor de detergent en pols de rentar la roba. Maria Lluïsa Cunill, que primer va confessar els fets i després al judici es va declarar innocent, va ser condemnada a 38 anys de presó pel segrest i l’assassinat. El mòbil? Tot apunta que Cunill, de 32 anys, casada i mare de dos fills, tenia problemes econòmics i va pensar que la loteria dels veïns li solucionaria els problemes. Però també hi havia un rerefons d’enveja. La infanticida va ser abandonada de nadó per la seva mare, es va criar en una família adoptiva que no li agradava i va tenir dos fills. Però ella volia una filla. Va agafar Anna Maria i, quan no va aconseguir que deixés de plorar, la va asfixiar.

Un altre cas, més recent. El 2009. Era vox populi que Santiago Mir, de 57 anys, propietari de l’empresa Càrniques Mir de Lleida, havia guanyat un bon pessic a la loteria. La nit de l’1 d’agost, quatre encaputxats armats van assaltar l’habitatge de Mir, situat a sobre de l’empresa. Els assaltants, que exigien que els obrís la caixa forta per endur-se els diners del premi de la rifa, van acabar matant d’un tret Santiago Mir. A l’habitatge també hi havia la dona i un germà de la víctima, que van resultar il·lesos. Es va dur un home a judici per aquest crim però va ser absolt.