Dos anys sense rastre de l’Adelina

Els seus familiars la defineixen com una dona riallera, patia demència però ho dissimulava donant conversa i exhibint un amable somriure, de complexió normal, d’1,60 m d’alçada, amb els cabells canosos que li arribaven fins a les espatlles. És la descripció de l’Adelina Pintos Meiriño, veïna de Sant Just Desvern. Va desaparèixer fa dos anys, el 6 de març del 2022, un diumenge. Tenia 81 anys. Aquell dia anava vestida amb un pantaló marró de tela, una brusa de color fúcsia, sabates negres un xic desgastades i un abric de color granat. Avui fa exactament dos anys que les filles d’Adelina presentaven la denúncia per desaparició als Mossos i encara no tenen cap notícia d’on pot ser i què li pot haver passat.

Aquell diumenge Adelina va anar a dinar fora de Sant Just amb una amiga, un ritual que feien sovint. Van anar i tornar amb transport públic. Hi ha constància que Adelina va tornar fins al seu domicili, a la carretera Reial, on convivia amb el seu fill, perquè a la casa hi havia la bossa que duia durant tot el dia quan va estar amb l’amiga. Va ser el fill de la dona que va descobrir que la seva mare no hi era quan de matinada es va aixecar per anar al lavabo i va mirar a l’habitació d’ella. Aquell vespre el fill havia arribat tard a casa i, en trobar-ho tot en silenci i amb els llums apagats, va comptar que la mare ja havia anat a dormir. Però no era així. La dona havia tornat a sortit al carrer, només amb les claus de la casa i sense documentació, possiblement, segons creu la família, amb la intenció d’anar a buscar el seu fill. Un conegut de la família la va veure a quarts de nou del vespre passar davant d’un bar situat un carrer per sobre de la carretera Reial i va mantenir una petita conversa amb ella. Aquesta és la darrera vegada que se la va veure amb certesa. Tot i que després de la denúncia de desaparició hi va haver persones que van dir que els semblava haver-la vist al Poblenou, a la Meridiana, a la plaça Catalunya... es va descartar que fos ella. Pensant en la possibilitat que hagués pogut pujar a un bus, tot i que no duia la targeta de transport, es van fer recerques fora de Sant Just Desvern i batudes a la serra de Collserola, però no hi va haver cap resultat. La família va insistir molt als Mossos perquè revisessin les càmeres d’establiments de la zona per si alguna l’havia captat, però no tenen constància de quin rastreig es va fer, ni que donés resultat positiu. Les dues filles i el fill d’Adelina també han donat mostres d’ADN, perquè es pugui comparar en el cas que aparegui algun cadàver d’una dona de característiques similars a les de la seva mare. Però en aquests dos anys no els han avisat de cap troballa de cap cos que pogués correspondre. “Ara ja hem deixat de fer hipòtesi sobre el que li pot haver passat, perquè resultava esgotador”, explica Mamen, una de les filles, que, sense criticar la investigació, aventura que a segons quins desapareguts s’hi destinen més mitjans que a d’altres. I que la desaparició d’una anciana octogenària no té el mateix impacte social que la desaparició d’algú més jove o conegut. La petició d’ajuda ciutadana, la continuen fent. Si algú sap res de l’Adelina Pintos Meiriño, que avisi. Mai és tard.