L’ADN misteriós

De qui és l’ADN d’home que la policia científica ha trobat en un dels dos escrits anònims que va rebre Helena Jubany uns dies abans que la matessin llençant-la drogada i encesa daltabaix d’un terrat d’un edifici de Sabadell? Aquesta és la pregunta que no han pogut respondre els pèrits, que, en canvi, han comprovat que l’empremta biològica no correspon a cap dels dos homes que actualment estan encausats pel crim, Santiago Laiglesia Pla i Xavier Jiménez, ni tampoc es correspon amb els perfils de la mescla que es va extreure del jersei de la víctima. I a més a més, la policia ha consultat la bases de dades on s’inclouen els perfils genètics de delinqüents i persones desaparegudes i no hi ha trobat cap coincidència. Ara la policia ha inclòs aquest perfil d’ADN a la base de dades, de manera que en el futur, si aparegués el mateix perfil en alguna altra investigació, donaria coincidència positiva. Però per ara resulta, doncs, difícil saber qui va deixar aquesta empremta genètica al paper i tampoc es pot descartar que hi hagi hagut alguna contaminació per manipulació del paper, que la família Jubany va entregar als agents de la Policía Nacional de Sabadell el 2001, després del crim, i que ha estat més de 20 anys guardat com a vestigi als jutjats.

En l’altre escrit analitzat la policia també hi ha pogut detectar ADN, però no és possible treure’n un resultat concloent que permeti individualitzar el perfil i atribuir-lo a un individu concret.

El primer anònim, que la víctima es va trobar a la porta de casa seva el 17 de setembre del 2001, deia: “Helena «sorpresa». Passàvem per aquí i hem dit a veure l’Helena que s’explica. Som???? (et farem un truc). «A menjar-s’ho tot»”. Aquest anònim, que anava acompanyat d’orxata i pastes, una pericial cal·ligràfica feta per la policia l’atribueix a Xavier Jiménez, que segons els pèrits cal·lígrafs també seria l’autor d’una part del segon anònim (el de la imatge), rebut per la víctima el 9 d’octubre del 2001. Aquest anònim anava acompanyat d’un suc de préssec que Helena Jubany es va beure i que, com que després es va trobar molt malament, va fer analitzar, i es va comprovar que estava intoxicat. Va ser precisament el resultat de la pericial cal·ligràfica el que va portar Xavier Jiménez a ser considerat investigat en la causa quan el cas estava a punt de prescriure.

Les anàlisis que s’havien fet al principi de la instrucció apuntaven que hi havia lletra d’Ana Echaguibel, una de les dues dones que van ser empresonades, juntament amb Montse Careta (que es va suïcidar a la presó). La causa contra ella es va arxivar, però per a ella el cas encara no està prescrit i es podria tornar a reobrir. El jutjat precisament va demanar a la Policía Nacional i a l’Instituto Nacional de Toxicología si en cap de les mostres que havien analitzat hi havien trobat vestigis biològics d’origen femení, però en cap dels peritatges es va trobar empremta biològica femenina.