L’ADN misteriós

De qui és l’ADN d’home que la poli­cia científica ha tro­bat en un dels dos escrits anònims que va rebre Helena Jubany uns dies abans que la mates­sin llençant-la dro­gada i encesa dal­ta­baix d’un ter­rat d’un edi­fici de Saba­dell? Aquesta és la pre­gunta que no han pogut res­pon­dre els pèrits, que, en canvi, han com­pro­vat que l’empremta biològica no cor­res­pon a cap dels dos homes que actu­al­ment estan encau­sats pel crim, San­ti­ago Lai­gle­sia Pla i Xavier Jiménez, ni tam­poc es cor­res­pon amb els per­fils de la mes­cla que es va extreure del jer­sei de la víctima. I a més a més, la poli­cia ha con­sul­tat la bases de dades on s’inclo­uen els per­fils genètics de delinqüents i per­so­nes des­a­pa­re­gu­des i no hi ha tro­bat cap coin­cidència. Ara la poli­cia ha inclòs aquest per­fil d’ADN a la base de dades, de manera que en el futur, si apa­regués el mateix per­fil en alguna altra inves­ti­gació, dona­ria coin­cidència posi­tiva. Però per ara resulta, doncs, difícil saber qui va dei­xar aquesta empremta genètica al paper i tam­poc es pot des­car­tar que hi hagi hagut alguna con­ta­mi­nació per mani­pu­lació del paper, que la família Jubany va entre­gar als agents de la Policía Naci­o­nal de Saba­dell el 2001, després del crim, i que ha estat més de 20 anys guar­dat com a ves­tigi als jut­jats.

En l’altre escrit ana­lit­zat la poli­cia també hi ha pogut detec­tar ADN, però no és pos­si­ble treure’n un resul­tat con­clo­ent que per­meti indi­vi­du­a­lit­zar el per­fil i atri­buir-lo a un indi­vidu con­cret.

El pri­mer anònim, que la víctima es va tro­bar a la porta de casa seva el 17 de setem­bre del 2001, deia: “Helena «sor­presa». Passàvem per aquí i hem dit a veure l’Helena que s’explica. Som???? (et farem un truc). «A men­jar-s’ho tot»”. Aquest anònim, que anava acom­pa­nyat d’orxata i pas­tes, una peri­cial cal·ligràfica feta per la poli­cia l’atri­bu­eix a Xavier Jiménez, que segons els pèrits cal·lígrafs també seria l’autor d’una part del segon anònim (el de la imatge), rebut per la víctima el 9 d’octu­bre del 2001. Aquest anònim anava acom­pa­nyat d’un suc de préssec que Helena Jubany es va beure i que, com que després es va tro­bar molt mala­ment, va fer ana­lit­zar, i es va com­pro­var que estava into­xi­cat. Va ser pre­ci­sa­ment el resul­tat de la peri­cial cal·ligràfica el que va por­tar Xavier Jiménez a ser con­si­de­rat inves­ti­gat en la causa quan el cas estava a punt de pres­criure.

Les anàlisis que s’havien fet al prin­cipi de la ins­trucció apun­ta­ven que hi havia lle­tra d’Ana Echa­gui­bel, una de les dues dones que van ser empre­so­na­des, jun­ta­ment amb Montse Careta (que es va suïcidar a la presó). La causa con­tra ella es va arxi­var, però per a ella el cas encara no està pres­crit i es podria tor­nar a reo­brir. El jut­jat pre­ci­sa­ment va dema­nar a la Policía Naci­o­nal i a l’Ins­ti­tuto Naci­o­nal de Toxi­co­logía si en cap de les mos­tres que havien ana­lit­zat hi havien tro­bat ves­ti­gis biològics d’ori­gen femení, però en cap dels peri­tat­ges es va tro­bar empremta biològica feme­nina.