El fotògraf sense por

Ha mort Pep Sau, fotògraf. Som, o érem, coetanis i garrotxins. Podria recordar moltes vivències compartides però he triat reproduir un dels dos capítols d’El pantà maleït que protagonitza per rendir-li homenatge. El capítol es titula “El fotògraf sense por” i el retrata com un valent.

“6 de maig de 2018. Ja fa dies que ronda, de dia i de nit, pels entorns del pantà de Susqueda, per captar espais i sensacions per al seu proper projecte fotogràfic. Ha aconseguit imatges impactants de figures humanes enmig de la negror de la nit, a peu d’aigua a l’embarcador, dalt de la paret de la presa… Pep Sau no té por d’endinsar-se en aquest espai on sap que han assassinat una parella jove. Ha estat a la barraca d’en Bartomeu i ha compartit menjar i llargues estones de conversa amb el peculiar anacoreta, que va ser el primer sospitós del crim, i fins i tot ha passat una nit en una platgeta ocupada per uns pescadors russos, que es van avenir a compartir espai amb ell i a deixar-li fer fotografies. Tot un èxit. Avui, el repte és obtenir imatges d’un espai que sembla infranquejable: l’interior de l’edifici del centre de desintoxicació Sant Miquel Maifré, aquella mola de maó vist que és la seu d’un centre de desintoxicació, amb capacitat per a 35 usuaris. Justament, el jutjat de Santa Coloma ha desestimat la petició de la defensa de Jordi Magentí d’identificar les persones que eren al centre l’època del crim, amb l’argument que podria atemptar contra el dret a la intimitat dels usuaris. Però ell el que fa és art, no té res a veure ni amb normes judicials ni amb drets. La missió de Pep Sau és entrar i fotografiar espais, i si cal persones. Hi arriba amb el cotxe i entra cap a dins del recinte. Ningú li diu res. Aparca, baixa i, després d’interactuar amb una treballadora que li diu que sense permís no pot fer res i marxa, observa que al pati hi ha dos homes fumant. Aquests són usuaris. S’hi acosta i comença a xerrar amb ells. Se’ls veu contents de poder interactuar amb algú que no és del centre. El que porta la veu cantant li explica la seva història i com ha acabat en aquest centre.

—Jo soc de Vic i sóc addicte al sexe. És fotut, perquè darrere d’això venen altres vicis, ja saps, drogues, joc… I ara estic plomat i sense feina, i per això he ingressat aquí. Sis mesos!

En Pep escolta i, un cop han agafat confiança, demana als dos homes si els fa res de deixar-se retratar i també si pot fer fotos al gos que els acompanya. Ells, contents de fer de models, i li expliquen que allà estan, que de fet poden moure’s per on vulguin i anar, a peu, on vulguin. De zones d’oci no en tenen, però de món per córrer, molt, cap al pantà, cap al bosc… En Pep capta bones imatges dins del centre, amb els dos homes, amb el gos, la petita ermita… En surt satisfet. Però encara tornarà més dies al pantà.”

I captarà imatges molt impactants, protagonitzarà un altre capítol del llibre i la seva obra que titula Su(b)squeda guanyarà la Biennal d’Art de Girona.