Successos
Un investigador de l’agressió d’Igualada, sobre l’autoria: “No tinc cap dubte”
Un dels investigadors del Mossos que va encarregar-se del cas de la brutal violació que va patir una menor l’any 2021 a Igualada ha declarat aquest dimarts durant la segona sessió el judici. Ha manifestat: “No tinc cap dubte”, en referència a que l’acusat és l’autor dels fets. “Com a investigador que he participat activament, no hi ha cap altra possibilitat”, ha declarat. Durant el judici s’ha relatat com els investigadors van poder descobrir el presumpte violador a partir d’un incident que s’havia produït hores abans al mateix polígon de les Comes, i com van identificar-lo gràcies al visionat de 155 càmeres de seguretat. Gràcies a aquestes imatges, van veure com un home –que coincidia amb la vestimenta de l’acusat-– va seguir la jove i, en un moment determinat, va començar a córrer darrere seu.
En la segona sessió del judici per l’agressió d’Igualada estan citats a declarar una quinzena d’agents dels Mossos d’Esquadra. Un dels investigadors del cos ha relatat que, un cop la víctima estava “més serena” i recuperada de l’agressió, van convenir amb ella i el seu pare d’anar fins a la zona on havien tingut lloc els fets i fer el mateix recorregut que havia fet aquella nit.
L’investigador ha dit que la jove va recordar el moment en què estava a dins de la discoteca i algunes escenes puntuals. Ha assegurat que “no recordava” res del camí que va fer aquella nit, però sí que va recordar moments puntuals en què “tenia molt de fred”. Un d’aquests moments coincidia en el punt on els camioners van trobar la jove estirada al terra. De fet, aquest investigador ha dit que li va cridar molt l’atenció quan la jove es va aturar a una rotonda i va recordar haver-se girat, però res més. Segons el mosso, en aquest punt és on les càmeres de seguretat van captar l’acusat corrent darrere d’ella.
Les càmeres de seguretat
De la seva banda, la cap de la Unitat Central d’Agressions Sexuals -que va fer-se càrrec de la investigació del cas–, ha explicat que la investigació va allargar-se cinc mesos i que van ser clau les imatges que van poder analitzar de 155 càmeres de seguretat que hi havia en empreses del polígon de Les Comes. També va ser fonamental la geolocalització dels telèfons mòbils –tant de la víctima com de l’acusat–. La inspectora ha relatat que en una de les imatges van observar com un noi –que anava vestit de color negre i portava una motxilla negra i unes vambes blanques– va seguir la víctima i, en un moment donat, va començar a córrer darrere d’ella.
De fet, les mateixes càmeres van tornar a captar la imatge d’aquesta persona uns 23 minuts després, al voltant de les 6.42 hores del matí. En concret, entre les 6.14 hores i les 6.42 hores tant la víctima com l’acusat van desaparèixer de les imatges, ja que, segons han relatat els mossos, es trobaven a l’interior del carreró on van tenir lloc els fets. A les 6.42 hores, però, les càmeres del polígon tornen a gravar l’acusat, però no a la víctima. Una de les càmeres també va enregistrar l’acusat com portava als braços la jaqueta que duia la víctima aquell dia.
En aquest sentit, una de les agents dels mossos que va fer un “mapa” amb el recorregut de la víctima i de l’acusat, ha explicat que van rastrejar, a través de les càmeres de seguretat, totes les altres persones i vehicles que van passar per aquella zona durant el marge temporal en què es va perpetrar la violació i que van acabar descartant-les totes. Ha relatat que van cronometrar els 46 vehicles que van passar per la zona en aquest marge temporal i tots van trigar entre 5 i 13 segons a sortir. “Evidentment, per sentit, comú, això no dona temps a fer el recorregut, parar i sortir del cotxe”, ha explicat.
Un incident previ és clau
La investigadora ha explicat que un dels aspectes “clau” que els va portar a identificar l’acusat és un incident que va tenir lloc unes hores abans al mateix polígon de les Comes on hi havia la discoteca on va sortir de festa la víctima. Durant els cinc mesos que va durar la investigació, els agents van seguir diferents línies d’investigació i una va ser analitzar totes les denúncies i fets delictius que hi havia hagut aquella mateixa nit a Igualada. Això els va portar a descobrir que unes hores abans, sobre les dues de la matinada, hi havia hagut un incident amb el trencament del retrovisor d’un vehicle. Hi van participar 11 persones i el propietari del vehicle havia gravat els fets. Els agents van reclamar aquest vídeo i, en visionar-lo, van veure que hi havia una de les 11 persones del grup que coincidia plenament amb el jove que havien vist en una de les càmeres de seguretat del polígon. Davant d’això, els mossos van citar a declarar aquestes persones i es van adonar que “tots eren amics entre ells, a excepció d’un” –el detingut–. Al final van esbrinar que era amic d’un dels integrants del grup. A partir d’aquí, van demanar el rastreig del mòbil d’aquest noi i van veure que havia trucat a una persona aquella nit. En comprovar de qui era el telèfon, van veure que era una empresa i aquesta va confirmar que el portava una persona que treballava per a ells i que va resultar ser el presumpte violador.
Estudi dels mòbils
Un altre dels aspectes clau per a la identificació de l’acusat va ser l’estudi dels telèfons mòbils, tant de la víctima com del presumpte agressor. Durant la segona jornada del judici s’ha explicat que el pare de la víctima tenia una aplicació per geolocalitzar el telèfon de la seva filla i això va permetre als investigadors fer el recorregut exacte de la jove aquella nit. A més, l’estudi del mòbil de l’acusat va permetre geolocalitzar el seu telèfon en els mateixos llocs per on va passar la víctima i en les mateixes hores.
De l’anàlisi del telèfon de la víctima, els investigadors han explicat que la jove va mantenir una conversa telefònica a les 6.03 del matí amb l’amiga amb qui havia sortit de festa aquella nit i amb qui s’havien de trobar al tren per tornar a casa però, a partir d’aquí, ja no va parlar amb ningú més. De fet, aquesta amiga va intentar trucar-la una altra vegada des del tren però la víctima ja no va agafar el telèfon.
Una altra de les qüestions que s’han explicat durant el judici és que la víctima, un cop va sortir de la discoteca, va obrir l’aplicació del google maps per poder arribar fins a l’estació però el mòbil la va dirigir per un camí erroni. Per això, han explicat els mossos, les imatges van captar la noia agafant una direcció que no tocava per arribar fins a l’estació.
Restes d’ADN
Un cop els agents van tenir identificat el presumpte agressor, van iniciar un dispositiu de vigilància de l’acusat fins que van decidir entrar al domicili a fer l’escorcoll. A dins de casa, els agents van localitzar la roba que l’arrestat portava el dia dels fets. La cap de la Unitat Central d’Agressions Sexuals ha explicat que van localitzar restes d’ADN a la jaqueta de l’acusat.
La víctima, semiinconscient
Una de les agents que ha declarat en la segona jornada del judici i que va ser de les primeres en arribar al lloc dels fets ha explicat que van trobar la noia en estat “semiinconscient” i amb el cap “inflat”. A més, segons han relatat diversos testimonis dels mossos, la jove tenia un toll de sang a la zona del cap i un altre a la zona de la pelvis de mida “considerable”. Tots els testimonis han coincidit a afirmar que la noia estava “semiinconscient” i que no podia contestar a les preguntes que li feien. “Si li feies una pregunta feia com sorolls però no deia res”, ha declarat una de les agents.
