El quadern negre
Tura Soler
Judici a un violador
Vuit acusacions, inclosa la de Vox, en el judici contra l’acusat de violar i intentar matar una noia a Igualada. La víctima no haurà de declarar i el sospitós ho farà al final
L’Audiència de Barcelona celebra des de dilluns el judici contra Brian Raimundo Céspedes Mendieta, l’acusat de la brutal violació a una noia de 16 anys a Igualada, que va deixar la víctima a les portes de la mort. Oficialment se l’acusa d’agressió sexual i intent d’assassinat i demanen per a ell 45 anys de presó. El judici, que no es fa amb jurat popular perquè tot i la gravetat del cas no s’ajusta a cap dels supòsits que preveu la llei del jurat (homicidis i assassinats, violació de domicili, omissió del deure de socors, amenaces, suborn, malversació, tràfic d’influències i incendis), té algunes singularitats.
En aquest judici la víctima no declararà davant del tribunal. Ni tan sols darrere una mampara per estalviar-se el tràngol de veure el seu agressor. Una mesura que s’ha adoptat per garantir del tot el dret a la intimitat i no revictimitzar la noia havent de tornar a reviure la situació. En aquest cas, el tribunal es basarà en la declaració que ja es té de la víctima, que es va establir com a prova preconstituïda durant la instrucció i com a tal queda validada per a la vista oral. La prova preconstituïda s’admet en casos que es tem que la víctima o testimoni no pugui ser localitzada pel judici, com podrien ser les prostitutes que s’avenen a delatar els seus proxenetes o en algun cas que es fa com a prevenció tement que el testimoni pugi ser mort quan arribi el judici. Com es va fer amb l’especialista en pedra seca Joan Roura Umbert, octogenari, que ha fet un informe en el cas del doble crim de Susqueda.
L’acusat, que en l’ordre del dia dels judicis és a qui pertoca declarar en primer lloc, en aquest cas declararà al final de la vista. Un privilegi que actualment la llei permet en cas que ho sol·liciti i el tribunal ho permeti que li dona un avantatge, en poder ajustar la seva versió al que ja s’ha declarat o s’ha exposat amb peritatges al judici. I de totes maneres, l’acusat, a qui tocaria el seu torn en la sessió de demà, sempre té el dret a no declarar. Tot i que tots els mitjans han tret el seu rostre en el judici, alguns no l’identifiquen amb noms i cognoms.
Una altra peculiaritat d’aquest judici és que hi ha comparegudes vuit acusacions: la fiscalia, com a acusació pública; l’acusació particular que exerceix la família de la víctima, i les accions populars que exerceixen la Generalitat; l’Ajuntament de Masquefa (on resideix la víctima); l’Ajuntament d’Igualada (on es va perpetrar el crim); la Fecasarm (Federació Catalana d’Associacions d’Activitats de Restauració i Musical), la patronal de l’oci nocturn; Nits Màgiques, l’empresa que gestionava la discoteca Epic, on va estar la víctima aquella nit, i també el partit polític Vox. L’acusat, que va néixer a Bolívia, quan tenia 15 anys va ser condemnat per l’intent de violació de la seva germanastra de 7 anys. A Bolívia també tenia antecedents.