Un altre crim impune

Es més fàcil recor­dar l’ani­ver­sari (el dia 24 va fer set anys) de l’assas­si­nat impune de Marc Hernández i Paula Mas al pantà de Sus­queda, però dos dies després, el 26 d’agost, el mateix dia que es va tro­bar a Cal­de­tes el cotxe del noi, veí d’Arenys de Munt, lla­vors des­a­pa­re­gut, a l’estació d’Arenys de Mar, dins d’un cotxe aban­do­nat, es va tro­bar el cadàver cosit a punya­la­des de Montse Piera Sánchez. Un cas que no ha tin­gut ressò social com el de Sus­queda però que set anys després també con­ti­nua impune.

La nit del diven­dres 25 d’agost del 2017 al dis­sabte 26, Montse Piera es va ins­tal·lar en un dels vehi­cles aban­do­nats de l’estació d’Arenys de Mar que sovint ser­vien de refugi per a gent sense sos­tre o transeünts. Un esce­nari on ja s’havia tro­bat un altre cadàver, el d’un home que pre­su­mi­ble­ment va morir d’una sobre­dosi. Però Montse Piera no era usuària habi­tual d’aquests vehi­cles. Ella con­vi­via amb el seu com­pany, en Sebas, usu­ari dels ser­veis soci­als que vivia en un pis cedit per la con­fra­ria de pes­ca­dors de Sant Elm. Per uns con­flic­tes gene­rats al bloc de la con­fra­ria, la pare­lla es va veure tem­po­ral­ment expul­sada de l’habi­tatge i aque­lla nit, a més a més, la dona no va poder comp­tar amb la com­pa­nyia i pro­tecció d’en Sebas, perquè, casu­a­li­tats de la vida, l’home va haver de dor­mir als cala­bos­sos. S’havia vist impli­cat en una tri­fulga a la zona de la riera d’Arenys i se li atribuïa haver agre­dit una agent de la poli­cia local. Aque­lla nit, Montse Piera es va ins­tal·lar dins d’un dels vehi­cles habi­tatge de l’estació, el que tenia auto­as­sig­nat un home ano­me­nat Anto­nio, que aque­lla nit va estar mol­tes hores a la sorra de la platja, no gaire lluny de l’estació. Quan Anto­nio va tor­nar al seu cotxe es va tro­bar Montse Piera morta. Havia rebut mol­tes punya­la­des. Un atac que deno­tava ràbia o boge­ria. Anto­nio va donar el crit d’alerta i, després que es des­cartés que el seu com­pany sen­ti­men­tal fos el cul­pa­ble per raons òbvies, ja que estava sota custòdia poli­cial i pri­vat de lli­ber­tat, els Mos­sos van diri­gir les seves sos­pi­tes cap a Anto­nio, que va ser pri­vat de lli­ber­tat i inter­ro­gat durant hores, però final­ment va que­dar en lli­ber­tat en no tro­bar cap evidència que el vin­culés amb l’assas­si­nat.

Els Mos­sos sos­pi­ten que el mòbil del crim va ser rela­ci­o­nat amb algun afer de dro­gues i que van ata­car Piera pen­sant que ama­gava alguna dosi al seu cos i per això li van arren­car la roba. Els Mos­sos van repas­sar les imat­ges de les càmeres de segu­re­tat de la zona i van poder veure que a l’hora que es cal­cula que va ser el crim es veien tres homes que tra­ves­sa­ven la car­re­tera i després es dis­per­sa­ven. Però les imat­ges no eren prou nítides per iden­ti­fi­car els indi­vi­dus i el cas ha que­dat sense resol­dre.