Trenta-sis anys desapareguts

Dijous va fer exactament 36 anys de la desaparició dels germans Isidre i Dolors, desapareguts misteriosament de l’hospital Sant Joan de Déu de Manresa el 5 de setembre del 1988, quan tenien 5 i 17 anys, respectivament. I demà, a les dotze es farà una concentració a la plaça major de Manresa, davant de l’ajuntament, per recordar els dos germans. La família, capitanejada per Maria Carme Orrit, no renuncia a saber què va passar amb els dos germans encara que en l’àmbit judicial se’ls ha tancat totes les portes perquè es considera el cas prescrit, i els responsables de l’hospital mai han donat cap explicació de com van poder desaparèixer els dos nens.

Les circumstàncies de la desaparició no poden ser més estranyes, ja que els dos germans eren a l’hospital pediàtric. Isidre estava ingressat i la seva germana l’acompanyava. L’Isidre, de 5 anys, estava ingressat perquè li havien sortit unes tatxes a la boca arran d’una reacció al·lèrgica a la penicil·lina que prenia per unes angines. Segons un testimoni que va aparèixer molts anys després a través d’un programa de televisió, llavors ell era un adolescent que també feia companyia a un seu germà ingressat, va sortir de l’habitació del germà per anar a la sala de fumadors i va sentir crits i plors. Va anar a mirar i va veure que un metge feia deixar les ulleres damunt d’una tauleta a la Dolors, la feia pujar a una cadira de rodes i li posava el seu germà a la falda. Els va posar una injecció i va baixar cap a una sala del soterrani. Allà, segons va explicar, va veure diversos cossos damunt de lliteres tapats amb llençols verds. Als dos nens, també els van posar en dues lliteres i els van tapar amb llençols, blancs en el seu cas. El testimoni va relatar que al soterrani hi havia una cortina de les de piscina, cosa que lliga amb el fet que en aquell temps a l’hospital hi havia una piscina per fer els banys als malalts de tuberculosi. El testimoni va afirmar que l’home de la bata blanca que va traginar els nens duia una eina de tall a la mà quan es va girar i el va veure. Ell, espantat, va pujar amb l’ascensor i va tornar cap a dalt, però no va anar a l’habitació del seu germà, sinó que va córrer cap a casa seva a trobar la seva mare. Li va explicar el que havia vist, però van decidir que era millor callar. Tenia por. Va ser passats els anys, quan ell ja era pare, que es va decidir a explicar-ho. Però res va servir perquè es reobrís la causa. Tot i això, la família pensa que, com aquest testimoni, n’hi poden haver d’altres que sàpiguen alguna cosa, i continua demanant ajuda ciutadana i ara també ha difós les imatges dels rostres d’Isidre i Dolors com serien transcorreguts més de 30 anys. Una simulació que s’ha fet amb l’ajuda de Ferran Ureña, director del documental El Orrit, que té l’objectiu que no s’oblidi una de les desaparicions més estranyes que s’han produït mai a Catalunya: la de dos nens en un hospital.