Condemnen un veí per haver-se embutxacat durant dinou anys els diners de la pensió del pare mort

L’Audiència de Girona condemnarà a 2 anys de presó un veí de l’Escala de 69 anys per haver-se embutxacat els diners de la pensió del seu pare mort, segons informa l’Acn. En total, va arribar a cobrar quasi 205.000 euros durant gairebé dinou anys, entre l’agost del 1997 -just després de la defunció- i l’abril del 2016, segons expliquen les mateixes fonts. L’home, que s’enfrontava a 4 anys de presó per un delicte contra la Seguretat Social, ha admès els fets davant del tribunal, però no accepta haver de pagar els 155.000 euros que li reclamen (perquè després de descobrir-se el pastís, la Seguretat Social va poder recuperar part dels diners). Per això, afegeix l’Acn, el judici s’ha centrat a dirimir si el banc on el difunt continuava cobrant la pensió també ha d’afrontar-ho, per no comprovar que el pare era mort.

Segons recull l'escrit d'acusació del fiscal, el seu pare va morir a finals d'agost del 1997. Aleshores, l'home cobrava cada mes dues pensions de l'Institut Social de la Marina. Una era per jubilació, i l'altra per viduïtat, i en total ascendien a 13.671 pessetes de l'època, segueix informant l'Acn. Tot i que el processat assegura que va notificar la defunció del seu pare a un treballador de l'entitat on se li ingressaven les pensions -l'antiga Caixa Penedès- el cert és que, per una raó o altra, el compte no es va donar de baixa. I que durant gairebé dinou anys, des d'aleshores i fins a l'abril del 2016, el processat va anar-se embutxacant els diners que, mensualment, la Seguretat Social hi anava ingressant a càrrec del seu pare (ara ja, difunt).

"L'acusat, única persona autoritzada en aquest compte corrent, va fer nombroses operacions de reintegrament en efectiu, a més de transferències i de domiciliació de rebuts", recull l'escrit de fiscalia. En total, al llarg d'aquest temps va arribar a percebre 204.896,35 euros (que sumen tant la pensió de jubilació com la de viduïtat). Quan es va descobrir tot, la primavera del 2016, l'Institut Social de la Marina va poder recuperar part dels diners. En concret, aquells que corresponien als últims quatre anys de pensió. Però d'ençà que va morir el seu pare, la quantitat restant -que l'acusat es va embutxacar- ascendeix a 154.918,43 euros.

Inicialment, la fiscalia demanava que es condemnés l'acusat a 4 anys de presó i a una multa de mig milió d'euros per un delicte contra la Seguretat Social. Avui, però, davant del tribunal de la Secció Tercera, el processat ha admès els fets i ha acceptat que se li acabi imposant una pena de 2 anys i una multa de 154.000 euros.

Acceptada la responsabilitat penal, el judici a l'Audiència de Girona s'ha centrat a dirimir la part civil. Perquè el fiscal i l'advocada de l'Estat reclamen que, si l'acusat no pot retornar els diners que es va quedar, sigui el banc qui ho faci com a responsable civil subsidiari (ja que l'entitat hauria d'haver fet anualment un control de vivència; és a dir, comprovar si el pare continuava viu o no). En aquest cas, les acusacions reclamen que sigui el Banc Sabadell qui assumeixi aquesta responsabilitat (perquè arran de la integració de caixes, va ser ell qui va absorbir Caixa Penedès). 

Durant el judici, un delegat del Banc Sabadell ha explicat que després de l'absorció "no s'havia localitzat" cap control de vivència del difunt, que "no hauria de ser normal" que això no s'hagués fet "durant tant de temps" i que entenia que corresponia a la sucursal de l'Escala haver-ho dut a terme. Per la seva banda, una representant de l'Institut Social de la Marina i de la Seguretat Social ha concretat que "en cap moment" el banc els va comunicar la defunció del pare perquè donessin les pensions de baixa i ha afirmat que aquesta és "una obligació exclusiva de les entitats". També ha concretat que creu que la situació es va descobrir el 2016 quan la Seguretat Social va fer una revisió d'aquells pensionistes que tindrien 100 anys i es va adonar que feia temps que el pare havia mort. 

La sentència haurà de decidir ara a qui correspon assumir la responsabilitat civil. La fiscalia i l'advocada de l'Estat reclamen que sigui tant l'acusat com el Banc Sabadell. El lletrat de l'entitat s'hi oposa, perquè recorda que la situació va generar-se quan era Caixa Penedès qui portava els comptes. I l'advocat de l'acusat, d'entrada, entén que tant el banc com també la Seguretat Social haurien d'haver estat més amatents, i subratlla que, en cas que hi hagi condemna per responsabilitat civil, el Sabadell ha de ser-ne responsable subsidiari.