Successos

El quadern negre

Tura Soler

El capellà assassí?

La investigació per aclarir si l’esquelet trobat a l’antiga rectoria de Vilanant pot ser el de la majordona que, segons la llegenda, va ser prenyada, assassinada i soterrada pel capellà, ha descobert que un capellà, Pedro Capellà Roca, que va exercir al poble a finals del segle XIX, va ser detingut per un crim perpetrat a Torroella de Montgrí: l’assassinat de la seva tia Catalina Capellà Parès, una dona benestant veïna de Torroella de Montgrí, d’on també era fill i havia exercit el reverend. Així ho recull el Diario de Barcelona del 21 de novembre del 1878, que en el mateix article assenyala que el reverend ecònom va ser alliberat després de passar pel jutjat. El redactat literal diu: “Por auto del juzgado de la Bisbal en el sumario que se sigue en el mismo para la averiguación de los autores del asesinato perpetrado en Torroella de Montgrí en la persona de Doña Catalina Capellá fué preso el Rdo. Cura-ecónomo de esta última villa D. Pedro Capellá. El sentimiento que esta detención produjo en el vecindario se trocó en alegría muy pronto al ver que luego de recibida declaración al mencionado señor se le puso en libertad por el juzgado.” Les investigadores historiadores (Beli Artigas i Meli Aneiros) que ajuden l’alcaldessa, Anna Palet, a desembullar el misteri, han trobat les cròniques que relaten l’assassinat de Catalina Capellà, una dona benestant de més de 70 anys que, tot i la seva edat, vivia sola en una gran i luxosa casa de Torroella de Montgrí. Dos cops vídua, brodava per oci i feia préstecs, i era tan garrepa que per estalviar-se el jornal d’un treballador ella mateixa anava a feinejar al camp. El 4 de novembre del 1878, una veïna va veure la porta de la casa oberta, la va cridar i no va contestar, va entrar i se la va trobar estesa a terra enmig d’un bassal de sang. Va cridar altres veïnes que, pensant que havia mort d’accident o de mort natural, van tapar la sang de terra amb sorra, van netejar la sang del cos i li van posar un rosari entre les mans, i llavors van avisar el seu nebot, el reverend Pedro Capellà. Relata el cronista que el capellà, quan va veure la dona morta, va caure desmaiat a terra. Als arxius no s’han trobat dades que expliquin els indicis que van portar a la detenció del capellà ni tampoc els motius del posterior alliberament de Pedro Capellà, que consta, però, que era un home influent i ben situat, com ho demostra la nota publicada a La Lucha per la seva mort, on se’l defineix de “virtuós” i amic íntim i company d’estudis del prohom Alberto de Quintana.

Està documentat que Capellà va exercir a Vilanant com a capellà des del 1878, aproximadament, fins a la seva mort, el 1897, però a la llista de capellans de Vilanant, des del 1314 fins al 1999, del Bisbat, no apareix aquest capellà i queda un període en blanc, sense que s’hagi trobat cap explicació. El nom de Pere Capellà fins i tot està escrit en un monòlit darrere l’església datat el 1881. Al padró del 1888, consta que estava empadronat a la rectoria amb una majordona de nom Cecília de qui no consten més dades, i al padró del 1894 hi consta que fa cinc anys i mig que té la majordona Felícia Marcè. Una de les dues pot ser l’esquelet trobat a la rectoria? La investigació continua.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.