Cànnabis d’origen català
El cultiu d’aquesta droga s’està estabilitzant a tot Catalunya i fins i tot està augmentant a la demarcació de Girona
Una alcaldessa, el sotsinspector dels Mossos de Girona, Endesa i un extraficant de marihuana posen el focus en el problema
El 2023 es van defraudar els mateixos kilowatts que l’equivalent al que gasten tots els habitatges de Maçanet
El negoci de la marihuana s’està consolidant amb força a Catalunya, tal com demostren les dades de decomisos dels Mossos d’Esquadra, que evidencien un creixement significatiu en les operacions contra el cultiu il·legal d’aquesta droga. Aquesta tendència posa de manifest l’arrelament d’un fenomen que afecta diverses comarques i que esdevé un repte creixent per a les forces de seguretat i les autoritats locals.
Concretament, l’any passat es van decomissar més de 522.000 plantes a tot Catalunya, on la quantitat més gran requisada va ser a la demarcació de Barcelona, amb 242.510, i a la de Tarragona, amb 144.773. Així i tot, aquestes dades facilitades pels Mossos també mostren un creixement significatiu a la demarcació de Girona, on l’any 2022 se’n van confiscar 96.272 i l’any passat, 104.524. Enguany, amb les dades del primer trimestre, s’observa que aquests decomisos s’estabilitzen i que s’aconsegueix pràcticament la mateixa quantitat. Es deixa així en evidència la consolidació del negoci de la marihuana a la demarcació. El nombre de detencions també és un factor important: només en tres mesos del 2024, s’han detingut 88 persones, unes vint més que en el mateix període d’anys anteriors.
A més a més, les estadístiques de frau elèctric d’Endesa també mostren un augment des del 2022 fins al primer semestre d’aquest any. Des de gener fins a juny, s’han consumit –sense pagar– més de 20 milions i mig de kilowatts per mantenir les plantacions, gairebé el mateix consum que tot el 2023 a les comarques gironines. És a dir, s’han defraudat més de 3 milions d’euros a la companyia elèctrica, que es fan repercutir en tots els abonats que paguen regularment. Això, per fer un símil, equivaldria a la despesa de llum d’un poble d’uns 7.000 habitants, com Vacarisses o Maçanet de la Selva.
Incògnit i intel·ligència artificial
En aquest sentit, des de la Unitat Contra el Frau d’Endesa expliquen que ara utilitzen tecnologies avançades, incloent-hi la intel·ligència artificial, per detectar comportaments anòmals en el consum elèctric dels habitatges. Aquestes eines permeten identificar patrons de consum que podrien indicar la presència d’un frau elèctric, com per exemple el consum desmesurat associat a les plantacions de marihuana d’interior, que requereixen grans quantitats d’energia per il·luminar i ventilar els cultius. Així mateix, els tècnics de la companyia sovint són amenaçats quan acudeixen a desmantellar connexions il·legals a la xarxa elèctrica. Aquest risc per a la seva seguretat ha portat els equips a prendre mesures preventives, com anar amb la cara tapada per evitar ser reconeguts, i utilitzar identificadors numèrics en lloc de mostrar els seus noms o qualsevol altre senyal que pugui revelar la seva identitat. Paral·lelament, afirmen que són vitals les denúncies anònimes dels veïns que en tenen sospites per poder-ho revisar. “Si el meu veí es connecta il·legalment a la llum, pot provocar un incendi a qualsevol que estigui connectat a aquella xarxa, no només a casa seva.” I hi afegeixen: “Per això és important que denunciïn, per seguretat, perquè hi ha un risc real.” Per acabar, també s’assenyala que es coneixen casos d’instal·ladors elèctrics que s’han dedicat a manipular comptadors, cosa que suposa una “violació del codi ètic”.
El fet que moltes instal·lacions de cultiu clandestí utilitzin subministrament elèctric il·legal és un indicador clar de l’expansió d’aquest negoci clandestí, que no només afecta la salut pública i la seguretat dels ciutadans, sinó que també genera preocupacions econòmiques i legals per a la societat en general.
Les plantacions d’interior de cànnabis s’han imposat com a mètode per obtenir la màxima quantitat de marihuana amb el mínim risc de ser descobert per l’olor o revelat per un dron –vehicle aeri no tripulat– des de l’aire. En particular, s’ha observat un augment de l’ocupació d’habitatges, que afecta principalment les urbanitzacions de les poblacions i les cases aïllades dels nuclis urbans. Aquest fenomen es deu, en gran mesura, a la voluntat d’abaratir costos i treure el màxim benefici de la venda d’aquesta droga.
Com a resultat, s’han produït ocupacions il·legals d’habitatges, que sovint són propietats de bancs o cases poc vigilades, per establir-hi les plantacions. Les conseqüències d’aquest modus vivendi són diverses, incloent-hi problemes de seguretat, danys a la propietat i alteracions en la convivència entre veïns. A més, la proliferació de les plantacions de cànnabis també ha generat un debat sobre la regulació i el control d’aquesta activitat, així com sobre les polítiques públiques necessàries per afrontar aquesta situació i garantir la seguretat i el benestar de la comunitat.
La visió dels Mossos d’Esquadra
D’altra banda, el sotsinspector de l’àrea d’Investigació Criminal dels Mossos d’Esquadra a Girona, Carlos Martínez, explica que han notat un increment important a la demarcació de Girona durant els darrers anys, però que ara sembla que està en una fase d’estabilitat: “Està en un alt nivell, però estable”, afirma. El que sí que constata és un increment notori de la violència relacionada amb aquesta activitat, que ha anat en augment amb l’aparició de les armes de foc, robatoris violents i assalts, entre altres fets vinculats amb la marihuana. També considera que existeix una “xifra negra” significativa, és a dir, casos que no es denuncien perquè això implicaria revelar els delictes del mateix denunciant. “Si denuncien, és perquè ha passat alguna cosa molt greu, com una mort o l’existència d’un testimoni”, revela Martínez.
Seguidament, exposa que tot evoluciona, també el negoci de la marihuana. Des de la tecnologia que utilitzen els traficants per cultivar-la fins a la manera de vendre-la. També estan trobant molts “jardiners”, que són gent d’altres països –normalment, sense antecedents– que ve a Catalunya per cuidar la plantació per un sou baix; d’aquesta manera, el narcotraficant no està en primera línia i minimitza el risc de ser investigat per un delicte.
Martínez afirma que cada setmana duen a terme dues o tres intervencions relacionades amb la marihuana, però assenyala que les penes judicials en aquests casos són baixes. Per això, les investigacions han de ser molt precises per accelerar els tràmits, detenir els responsables i desmantellar les plantacions amb rapidesa. Tot i això, sovint no aconsegueixen l’ordre judicial amb agilitat.
Finalment, Martínez també creu que s’han d’endurir les lleis: “Si comparem les lleis d’aquí amb les de França, que són més estrictes, és més fàcil que un narcotraficant s’instal·li aquí.” I hi afegeix: “Endurir-les seria una manera eficaç de desincentivar aquest assentament a Catalunya.” Ara bé, la comunicació amb la resta de cossos policials europeus i estatals és “cada cop millor”; a través d’Eurojust, Europol i Interpol es coordinen entre si.
