El jurat declara culpable l’acusat d’assassinar dos ancians el 2019
El tribunal popular també considera provat un delicte d’estafa i un de robatori
El tribunal del jurat de l’Audiència de Barcelona va declarar ahir culpable l’acusat d’assassinar un matrimoni de gent gran a Barcelona l’agost del 2019 per encobrir que els havia estafat i robat diners i joies. El veredicte ha estat per unanimitat i els magistrats hauran de concretar ara la pena que se li imposa d’acord amb la decisió del jurat. La fiscalia va sol·licitar durant el judici dues penes de presó permanent revisable per a l’encausat pels dos delictes d’assassinat amb traïdoria i acarnissament, i el va acusar a més d’un delicte continuat d’estafa i de dos delictes de robatori amb violència.
Segons l’escrit d’acusació del fiscal, l’acusat treballava el 2019 com a comercial de productes relacionats amb la salut i el benestar de persones de la tercera edat, i va començar una relació professional amb aquest matrimoni almenys des del març del 2019. La fiscalia destaca que l’acusat, aprofitant-se de la fragilitat de les víctimes pròpia de l’edat, de la seva situació mèdica i de la necessitat de companyia que tenien, va aconseguir vendre’ls gran quantitat de productes relacionats amb la salut, la majoria innecessaris, amb els quals obtenia grans sumes de diners. A més, “a través d’aquesta relació comercial i personal, l’acusat va tenir accés a les dades de filiació i de la targeta bancària”, fet que va aprofitar per donar-se de alta d’una empresa dedicada a les transaccions financeres i per intentar fins a quatre ocasions extreure diners a diversos caixers.
En adonar-se’n les víctimes, li van demanar explicacions a l’acusat i aquest va atacar la parella amb un instrument tallant i els va clavar diversos cops, el que els va provocar la mort. Després, l’acusat es va apoderar de joies que després, va vendre en un local de compravenda de Gavà, algunes de les quals van ser reconegudes pel fill del matrimoni durant el judici.
Segons el ministeri públic, l’acusat va cometre els dos assassinats amb traïdoria i acarnissament, aprofitant-se de la vulnerabilitat de les víctimes, a les quals va atacar de manera “sorprenent”. El jurat ha considerat que l’acusat va començar a “desenvolupar un pla” per acabar amb la vida del matrimoni per evitar que descobrissin que s’havia transferit diners al seu compte i que havia intentat treure diners amb la targeta de crèdit dels difunts. A més, ha assenyalat que va provar de comprar la substància burundanga els dies 12 i 13 d’agost amb la intenció d’administrar-la a les víctimes. Així, ha situat el processat en el domicili de la parella el 16 d’agost, data en què tenir lloc el doble assassinat, tot i que ha reconegut que no van trobar-se empremtes ni ADN del processat al pis, ni tampoc l’arma del crim.
El jurat també ha assenyalat que les víctimes no van poder fer res per preveure o evitar l’atac per la situació de “fragilitat” en què es trobaven, i que el processat va causar-los un “gran patiment”. Alhora, ha remarcat que la dona presentava una elevada “vulnerabilitat” per la seva edat i per la mobilitat reduïda que tenia. També per unanimitat, el jurat ha considerat que l’acusat és culpable d’un delicte continuat d’estafa, i n’ha determinat la culpabilitat per un delicte de robatori. En canvi, ha rebutjat la consideració de robatori amb violència que apuntava la fiscalia.
L’acusat va negar “rotundament” que els assassinés, tot i que va admetre que va conèixer el matrimoni quan treballava com a comercial i els va vendre diversos productes com un sofà de massatge valorat en milers d’euros. Va admetre que va guanyar-se la seva confiança sense cap objectiu concret i que en una ocasió el matrimoni va deixar-li una targeta de crèdit per anar a treure diners al caixer. Va afirmar que va trencar la seva relació amb la parella quan el van “posar en un compromís” en demanar-li que els ajudés a vendre i buidar el pis on vivien i una segona residència per anar a viure a una residència. En aquest mateix sentit, va relatar que les víctimes li van donar unes joies d’or perquè les vengués, ja que necessitaven diners.