Confiem en la justícia?

Fa uns dies, vaig par­ti­ci­par en un debat per dis­cer­nir la con­fiança que els ciu­ta­dans tenen en la justícia. Ho vam deba­tre amb el magis­trat del TSJC i expre­si­dent de l’Audiència de Girona, el repu­tat advo­cat Car­les Mon­gui­lod, i el pres­tigiós peri­o­dista Jordi Grau. Els juris­tes, amb oratòria fluida i exem­ples didàctics, van adme­tre que el llen­guatge far­ragós, la indu­mentària retrògrada, l’esce­ni­fi­cació recar­go­lada, les con­tra­dic­ci­ons en sentència i la len­ti­tud afa­vo­rei­xen la des­con­fiança d’aquesta gent que actua ves­tida de negre i deci­deix sobre el futur de les per­so­nes.

Just l’endemà, ens va arri­bar al diari un escrit amb prec de publi­cació molt oportú per refle­xi­o­nar sobre el tema que vam deba­tre. L’escrit tex­tual:

“La justícia que ens fa patir: una crida al sis­tema judi­cial.

La nos­tra família es troba immersa en un dolor pro­fund i ines­go­ta­ble que prové de la pèrdua irre­pa­ra­ble d’un ésser esti­mat. Un dolor que es veu accen­tuat per l’exas­pe­rant len­ti­tud d’un sis­tema judi­cial que ens priva de la tran­quil·litat que merei­xem.

El 2 de gener del 2021, una dona de la nos­tra família –mare de dues filles, esposa, ger­mana, neta, amiga– va per­dre la vida en un acci­dent de trànsit pro­vo­cat per la imprudència greu d’un altre con­duc­tor. I com si el dolor que car­re­guem per la seva absència no fos prou dur, con­vi­vim, a més a més, amb la deso­lació d’un procés judi­cial para­lit­zat i enca­llat, que s’ins­tru­eix en el jut­jat d’ins­trucció 1 de Santa Coloma de Far­ners, sense indi­cis d’avenç. Han pas­sat gai­rebé qua­tre anys i, avui, la causa resta para­lit­zada, sense cap reso­lució a l’horitzó, ni senyals d’un com­promís autèntic amb la veri­tat i la justícia. Aquesta situ­ació no fa més que pro­lon­gar el nos­tre pati­ment, con­dem­nant-nos a supor­tar, dia rere dia, la rea­li­tat dolo­rosa d’una vida en sus­pens, men­tre la per­sona pre­sump­ta­ment res­pon­sa­ble segueix gau­dint de la seva lli­ber­tat. Quants anys més hau­rem d’espe­rar perquè es faci justícia?

La defi­ci­ent gestió del sis­tema judi­cial, mar­cat per una len­ti­tud i col·lapse estruc­tu­ral, con­demna milers de famílies com la nos­tra a un dol etern, estès per la manca de recur­sos i la ine­ficàcia d’aquest sis­tema, que no per­met anar tan­cant feri­des. La situ­ació esdevé insos­te­ni­ble, i cada dia creix la nos­tra des­con­fiança en una justícia que, lluny de sal­va­guar­dar els drets dels ciu­ta­dans, ens aboca a un mur impe­ne­tra­ble d’impotència i dolor.

Atesa la situ­ació anun­ci­ada, sol·lici­tem i exi­gim una admi­nis­tració de justícia que dis­posi dels mit­jans neces­sa­ris per garan­tir una reso­lució judi­cial àgil i efi­ci­ent, amb ter­mi­nis que res­pec­tin els drets de tots els ciu­ta­dans i evi­tin agreu­jar el dol de les vícti­mes. És impres­cin­di­ble posar fi a aquesta situ­ació insos­te­ni­ble. Només recla­mem justícia.

Grego Ánge­les Ama­dor i família.”