aiguat
Mazón eludeix tota responsabilitat i la deriva en la Confederació del Xúquer
En una extensa i preparada compareixença a les Corts, el president del País Valencià acusa l’ens d’alertar tard i malament del desbordament del barranc del Poio
No fa cap menció explícita al seu controvertit dinar, i confirma la creació d’una vicepresidència per a la reconstrucció
Carlos Mazón ha comparegut avui a les Corts del País Valencià amb els deures fets. Perfectament conscient que la seva gestió de la tragèdia de la dana es pot qualificar, com a mínim, de sospitosa, el cap del govern ha fet allò que ton bon assessor li aconsellaria a cau d’orella; fugir dels estirabots en el seu discurs inicial, aclaparar els contendents i oients amb una intervenció llarga —gairebé dues hores i mitja— trufada de dades, per acabar admetent que hi ha hagut “errors” en la gestió d’aquesta calamitat però que la responsabilitat, no va amb ell. I, per descomptat, de plegar res de res.
Les primeres paraules de Mazón han estat de gratitud amb el Rei, els equips d’emergència i, després, amb els voluntaris, en aquest ordre de prioritats. Entrant ja explícitament en el que va passar, el president del Consell ha anunciat la creació d’una comissió d’investigació —també vol que s’en constitueixi una de similar a les Corts espanyoles— per escatir “perquè la nostra experiència prèvia, així com els protocols vigents, no van ser suficients” per fer front a un escenari del qual en va destacar l’excepcionalitat, només comparable, a parer seu, a les rierades del Vallès de 1962. I és que aquest, el de la causa de força major, és l’argument al que s’ha aferrat al llarg de la seva intervenció per capejar de les crítiques rebudes i que, segons va recalcar, “no eludiré”. “No hi ha una experiència similar anterior, i per això es va estendre la sensació que no s’actuava i l’ajuda no arribava. I, sobre això, vull demanar disculpes” va reblar, en el que ha estat un dels seus comptats actes de constricció.
Al llarg dels seus 160 minuts d’al·locució, gairebé tots en castellà, el cap de l’executiu s’ha entretingut, i molt, a detallar com es va gestionar l’operatiu d’emergència, també en els seus dies anteriors i posteriors, anant al detall de com, quan i de qui van venir les alertes. D’entrada, ha recordat que els primers avisos de dos dies abans parlaven “de pluges torrencials i no d’una barrancada monstruosa que va superar les pròpies previsions de l’Aemet”. I aprofundint en això, ha recalcat que totes les projeccions meteorològiques, també les del fatídic dia 29 d’octubre, apuntaven a unes tempestes de com a molt 180 l/m², i que al final en alguns punts van ser cinc vegades superiors. I això va desbordar tots els operatius. A banda d’aquest raonament de defensa, el de l’excepcionalitat, el president valencià també ha culpabilitzat directament a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) d’haver informat malament, en temps i forma, a la Generalitat de com va evolucionar la situació del barranc del Poio, el que va fer més mal, durant aquella jornada. I és que segons ha relatat, a les 16,13 hores aquest organisme va enviar un mail on exposava que el seu cabal està en llindars mínims, i que na va ser fins a les 18,43 que en van rebre un altre, de correu, que alertava que s’havia disparat fins el 1.660 m³. A aquella hora, la situació a Paiporta ja era més que preocupant. “Va haver-hi una apagada informativa de dues hores de la CHX” ha censurat que Mazón, que també ha expressat la seva sorpresa “que ningú alertés d’un caudal tant brutal més enllà d’enviar un mail entre els més de 200 que es van rebre aquell dia i això que el seu president —el de la Confederació— estava a la reunió del Cecopi que ja s’estava fent en aquells moments”. També va estirar les orelles a la delegada del govern espanyol al País Valencià, Pilar Bernabé, per no haver convocat a cap càrrec de la Generalitat a una reunió per tractar l’emergència que es va fer a les 9 del matí del dia 29.
No ha estat, ni de bon tros, la única cita de Mazón al govern estatal. Primer per criticar-lo, a la seva manera, “per parapetar-se darrere d’una trinxera d’interpretacions competencials, normatives específiques i lletres internes de reglaments i lleis per no fer autocrítica per la seva gestió” i per tornar-li a exigir, després, que “no ens deixi a la nostra sort” i aporti els 31.000 milions que exigeix la Generalitat per començar la reconstrucció”.
Respecte el que ja se sabia, o es pressuposava, ha confirmat la creació d’una vicepresidència del seu executiu per centralitzar tota la tasca pel que vindrà a partir d’ara, així com una nova conselleria per a la gestió d’eventuals emergències. I sobre el seu polèmic dinar el dia 29? Ni una sola paraula explícita, més enllà de la referència que aquell dia va mantenir la seva agenda “plenament conscient de com estava la situació” i que si va arribar tard a la reunió del Cecopi, pels volts de les 19 hores, és perquè el trànsit era infernal.