Rosa, la (poli)facètica

Tothom que ha anat algun cop al mercat d’Olot dels dilluns recordarà haver-hi vist rondar una dona amb els cabells rinxolats, que sol calçar botes encara que sigui estiu, i vestir samarretes sense màniga encara que faci fred, que camina amb pas lleuger entre les parades, amb una motxilla a l’esquena i que a vegades va xerrant tota sola. No es cap beneita ni cap hippy. Es comunica amb auriculars amb la central de la policia. És una agent camuflada que posa a rega els carteristes amb molta eficàcia i encara més devoció. És la Rosa, l’agent 460 de la Policia Municipal d’Olot. La que encara que patrulli uniformada es posa a ballar enmig dels gegants i els cavallets per donar pas a les Festes del Tura. Hi ha moments que els protocols s’han de trencar. Humanitza la policia. La Rosa, la que el 10 de maig del 2023, mentre declarava en un judici a l’Audiència de Girona, es va posar a plorar de pena per la víctima i de ràbia contra els acusats, en veure’s a venir que una vil estafa a un ancià que va acabar arruïnat quedaria impune. Però que no es confongui ningú. Les llàgrimes que vessa l’agent 460, prima i escardalenca, són de bondat cap als desvalguts, no de debilitat. És valenta i fins i tot un pèl temerària. Ho saben alguns malfactors que s’han trobat cara a cara amb ella i han acabat amorrats a terra i emmanillats. No suporta les injustícies i no s’arronsa davant de les adversitats, i sempre defensa els més dèbils. El 29 d’octubre, la Rosa Vilaseca Marcó, en un acte solemne a l’Ajuntament de Girona, va rebre el premi Girona Orgullosa 2024, un guardó que concedeixen la comissió unitària 28 de Juny i l’Ajuntament de Girona a les persones que s’han destacat en la defensa de les persones del col·lectiu LGTBIQ+. Ningú dubta que ella, que forma part del Grup de Lesbianes de Girona i de Gailespol, defensa amb dents i ungles qualsevol conat de discriminació cap algú d’aquest col·lectiu o qualsevol persona vulnerable. Solidària de mena, després de rebre el guardó, se’n va anar de voluntària cap al País Valencià. Armada amb una escombra i uniformada amb botes d’aigua i una mascareta, va treballar sense descans durant tres dies traient fang i porqueria dels carrers de diversos pobles, com Picanya i Paiporta, afectats per la dana. El seu espectre solidari és molt ampli. Se la pot veure amb samarreta rosa corrent una Oncotrail, o treballant de voluntària en qualsevol racó on se la necessiti. Les facetes d’aquesta dona indescriptible no s’acaben aquí: és una virtuosa dels fogons i en el món de la gastronomia s’ha fet un nom. La xef Rosita prepara exquisits plats per a degustacions en esdeveniments de gent bocafina i gustosos arrossos, la seva especialitat, per atipar un regiment. I si us sembla que la veieu passar a cavall d’una Harley, no us equivoqueu. És ella, la Rosa motorista. I encara me’n deixo facetes.