Evi no apareix

Dijous 12 de desembre. Sota la pluja comença el segon dia de recerca del cadàver d’Evi Rauter al cementiri de Figueres. Avui compareix al camp de treball l’antic treballador del cementiri, jubilat, de 85 anys, el que sap de primera mà on van dipositar de la noia, que, en vista del gran forat que els operaris ja tenen obert, els informa que el cos que busquen hauria de ser a l’altre costat, sota la muntanya de terra que han fet excavant la fossa allargada on no va aparèixer el sudari, la bossa blanca, que se pressuposa que ha de contenir el cos embalsamat de la noia de Portbou. Assenyala amb força precisió el punt on diu que recorda a la perfecció on van posar el cadàver, però hi afegeix una dada desconeguda. Explica que el cos era dins d’un taüt de zinc i que a dins hi havia el sudari blanc.

Amb aquesta informació, que encara dona més esperances de trobar en bones condicions el cos, si era dins una caixa de zinc, els especialistes que dirigeixen l’operació, el forense Narcís Bardalet, l’arqueòleg Ot Ordeig i Laia Nogué, tècnica en anatomia patològica i criminòloga forense, reenfoquen la recerca i s’ordena a l’operari de la màquina que els operaris municipals comencin els moviments de terra a la zona indicada. Però quan arriba l’actual responsable del cementiri, que ja hi treballava també el 2001, quan es va dipositar el cos a la fossa, insisteix a fer excavar mes fonda la fossa oberta el dia abans. No hi troben res i, finalment, el responsable assegura que ell no recorda ben res de l’operació d’extracció del nínxol ni d’on l’haurien posat. S’opta per excavar tota l’explanada on se sap que hi havia hagut la fossa comuna que es mantenia oberta el 2001. Apareix un taüt de zinc. Però amb una mirada a les restes que conté, l’arqueòleg i la tècnica forense dedueixen que no es tracta del cos d’Evi Rauter, que estava embalsamat. Apareixen almenys dos sacs blancs. Torna l’esperança. Però cap conté les restes que busquen. La màquina posa al descobert restes anatòmiques de procedència hospitalària que es conserven bé. Més esperança que aparegui el cadàver embalsamat que busquen. Continuen la recerca enmig d’un camp ben enfangat. Cristina Rauter segueix l’operació pacient i expectant. Però es fa fosc i no han trobat les restes de la seva germana. Per acabar-ho d’adobar, l’empleat del cementiri jubilat, que ha mostrat tenir molt bona memòria, aixeca un altre gran dubte. Assegura que el taüt de zinc que ell està segur que contenia la noia de Portbou, no el van pas treure del nínxol 134 que és al cinquè pis del departament 1 del cementiri, davant del punt on es fa l’excavació. Diu que el van anar a buscar a un altre costat del cementiri. Tothom es planteja si hi ha algun error i el cos de la noia de Portbou no és el que van posar a la fossa comuna. Ara toca rastrejar els registres del cementiri i els documents funeraris i fer comprovacions, perquè a tot el cementiri hi ha 5 nínxols amb el número 134 a diferents departaments. Podria ser que fos enterrada en un altre nínxol 134? I s’observa que la grafia del 5 i la del 3 a les inscripcions dels nínxols es confonen. Era al 134 o al 154? Hi ha desencís, i el forense Narcís Bardalet apunta que sembla que el cas de la noia de Portbou està tocat per la bruixeria. Però la recerca encara continua.