Sense cadàver

Era un cas “sense nom” i ara és un cas “sense cadàver”. Els equips de treball van abandonar ahir la recerca del cos d’Evi Rauter al cementiri de Figueres, amb la “frustració” de no haver-lo trobat a la fossa comuna però amb la “consciència tranquil·la” d’haver fet tot el que era a les seves mans i davant la mirada expectant de Cristina Rauter, la germana, que va seguir totes les tasques de recerca i va mostrar el seu agraïment als especialistes que durant tres dies i sota la pluja van excavar i rastrejar una àmplia zona del cementiri destriant i catalogant restes. Cap podia ser d’Evi Rauter, van concloure.

Laia Nogué, tècnica en anatomia patològica i criminòloga forense de la Facultat de Medicina de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), l’arqueòleg Ot Ordeig i el veterà forense Narcís Bardalet van explicar el seu treball i els resultats primer a Cristina Rauter i a l’alcalde de Figueres, Jordi Masquef, que va posar tots els mitjans necessaris per a l’operació, i després a la premsa. Els treballs que Bardalet, Ordeig i Nogué han fet de manera altruista van posar al descobert restes d’almenys 200 cossos que sobre el terreny van anar analitzant, i finalment van descartar que corresponguessin a Evi Rauter, que se sap que va ser sotmesa a autòpsia, embalsamament i que havia d’estar enterrada en un sudari de plàstic blanc. Tot i això, es van destriar tres peces –una mandíbula, un crani amb cabells i un coxal– que van ser sotmeses a un estudi més detallat. Però, finalment, totes tres peces van ser descartades després d’una reunió entre els tres especialistes (Badarlet, Nogué i Ordeig). “Algun element podia lligar per edat però no es corresponia al sexe, i d’altres al revés”, va aclarir Nogué. Ordeig va remarcar que tot i que s’havien escoltat tots els testimonis que podien aportar dades d’on s’havia dipositat el cos, el temps transcorregut i el fet que a vegades parlessin per referències els convertia en poc fiables i que van optar, donant per bona la informació que constava als registres i que assenyalava que era a la fossa comuna, per aixecar tota l’esplanada que havia sigut fossa comuna. “Sense deixar ni un pam.” I no la van trobar.

Donades les explicacions científiques, Narcís Bardalet, el científic que creu en Déu, va recórrer a la filosofia i l’espiritualitat per intentar entendre el que no té explicació en un cas que sembla “maleït” des del primer moment. “Aquesta noia [Evi] sempre va davant nostre i no la podem atrapar, se’ns escapa, sembla que ens digui «no em busqueu que no em trobareu», que vulgui que la deixem en pau”, va filosofar el forense, tot recordant que quan va ser trobada penjada en un pi a Portbou no duia cap mena de document d’identificació. “Com si no volgués que sabéssim qui era”, va aventurar el forense, recordant que, per llei, la noia, quan era una sense nom, havia d’haver estat enterrada al cementiri del municipi on va ser trobada. Per tant, a Portbou, que té un cementiri molt més petit i, segurament, no l’haurien tret del nínxol. Bardalet conclou que el cas és un misteri i que no hi veu explicació.