Sense oblit

Evi Rauter, la noia que va ser trobada penjada en un pi de Portbou el 1990 i que va ser una “sense nom” durant 32 anys, tindrà un monument a la seva memòria i a la de totes les persones sense nom, al cementiri de Figueres. Així ho ha acordat l’alcalde de Portbou, Gael Rodríguez, amb Cristina Rauter, la germana de l’Evi, que es van trobar personalment al cementiri de Figueres, mentre es feien els treballs de recerca per intentar recuperar el cos. L’escultura seguirà els paràmetres de disseny i de material que ha proposat Cristina Rauter i s’encarregarà a Núria Surribas, escultora i ceramista establerta a Colera, que hi posarà la mà artística i el simbolisme que es vol donar a l’obra. Gael Rodríguez ha explicat que s’ha consensuat que l’escultura s’emplaci al cementiri aprofitant que ara es farà una remodelació i així treure protagonisme al pi on va aparèixer penjada, que s’ha convertit en un punt de pelegrinatge de curiosos i on alguns espontanis ja havien posat una placa de fabricació pròpia per recordar Evi Rauter i els sense nom. Una solució que conciliarà les postures dels partidaris de recordar públicament Evi Rauter i les persones sense nom i els contraris que el pi es convertís en un punt de concentració de curiosos.

El monument oficial a Evi Rauter i les persones sense nom estarà a poca distancia del pi i molt a prop també del monument a Walter Benjamin. Hi ha força coincidències entre l’enaltit filòsof alemany d’origen jueu i la jove italiana: tots dos van acabar els seus dies a Portbou en circumstàncies encara misterioses i, segons les hipòtesis inicials, tots dos es van suïcidar, Benjamin amb una sobredosi de morfina i Rauter penjant-se. Però en tots dos casos, a posteriori, es va posar en dubte la tesi del suïcidi i es va plantejar la de l’assassinat. Benjamin va ser enterrat a Portbou, però va acabar a la fossa comuna i ara no se sap on és exactament el cos, i el monument serveix de tomba simbòlica. I en el cas d’Evi Rauter, consta registrat que va estar enterrada deu anys al nínxol 134, al cinquè pis de departament primer del cementiri de Figueres, i que, el 2001, els operaris la van posar a la fossa comuna.

Aquesta setmana, s’ha excavat tot el terreny que ocupava la fossa comuna sota la direcció i supervisió de tres especialistes –Laia Nogué, tècnica en anatomia patològica i criminòloga forense de la Facultat de Medicina de la Universitat de Vic, l’arqueòleg Ot Ordeig i el veterà forense Narcís Bardalet–, amb l’objectiu de trobar el cos embalsamat d’Evi Rauter. No hi era i no es podrà complir el desig de la família de retornar-lo a Lana, el seu poble. On és el cadàver d’Evi Rauter continua essent un misteri, com ho va ser la seva aparició, el 4 de setembre del 1990, a Portbou.

Sense cadàver, l’escultura serà el seu memorial, al cementiri de Portbou, on se l’havia d’haver enterrada, perquè la llei fixa que les persones no identificades s’han d’inhumar al municipi on s’ha trobat el cadàver. El monument serà on havia de ser ella.