El quadern negre
Tura Soler
Estafes i/o enquestes
En un moment en què no paren d’arribar-nos avisos de part de les policies que no caiguem en el parany de missatges que ens arriben per correu electrònic, WhatsApp, SMS, telèfon, carta..., ni que siguin d’entitats o bancs teòricament coneguts o d’empreses vinculades a companyies elèctriques o telefòniques, perquè són trampes per robar-nos les dades personals i/o els diners, en cas que en tinguem, arriba una carta que almenys a mi em resulta sospitosa. Ve de “l’Autoritat Territorial de la Mobilitat”. Jo no havia sentit a parlar mai d’aquest departament o el que sigui i em fa mala espina el concepte “autoritat”. Potser soc ignorant però em fa malfiar. Porta l’anagrama de la Generalitat de Catalunya, però no em dona cap garantia. Tipa de veure que a vegades els estafadors fan servir els anagrames dels Mossos, la policia o el que calgui per entabanar el personal. Diu la carta que m’han triat aleatòriament (ja és mala sort) perquè fan una enquesta per analitzar els patrons de mobilitat de les persones de 4 anys o més residents a l’Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa, el Gironès, el Pla de l’Estany, el Ripollès i la Selva. Diuen que puc esperar que em truquin uns enquestadors o que puc contestar escanejant un codi QR i em donen unes claus per entrar. Ui, quina por! No ho faig. Passen hores i comencen a arribar les trucades des d’uns números d’aquells que el mòbil mateix ja t’avisa que poden ser maliciosos. Les trucades les fan a tots els telèfons vinculats a casa. N’agafo algunes i surten aquelles veus que volgudament es fan inintel·ligibles quan et diuen d’on truquen però que deixen entendre el vocable “autoritat”, que volen que els respongui preguntes sobre els meus moviments diaris (no remarquen si a peu, amb cotxe, en tren, bicicleta, patinet, moto...). Jo algun cop els dic que he tingut un dia de massa mobilitat per posar-me a contestar preguntes o que no em refio de gent que truca fent preguntes i que no conec. Ho vaig allargant però tinc curiositat i investigo per saber si existeix la misteriosa “Autoritat Territorial de la Mobilitat”. Dons es veu que sí. Però també comprovo que molta gent ho ignorava igual que jo. Deu ser una guingueta nova.
Amb un punt (poc) de mala consciència, repasso la carta (ve en català i en castellà), que m’explica que la recollida de dades l’han adjudicat per concurs públic a l’empresa Sigma Dos (una càrrega més per a les arques públiques) i que les dades que jo els proporcioni les tractaran sota el més estricte marc del secret estadístic i la protecció de dades personals, amb la garantia que no les faran servir per a cap altra finalitat que no sigui l’elaboració de l’enquesta. Paradoxa, perquè ja es veu que totes les dades personals ells ja les tenen i algú els les deu haver passat. I em crida l’atenció que em remarquen que, com que és una “estadística oficial”, la participació en l’enquesta “és obligatòria”. Fotuda! Ja han tocat el meu dret a decidir lliurement si participo o no en l’enquesta. No soc lliure. Em sento coaccionada. Perquè si és obligatòria... m’hi jugo que són capaços de posar-me una multa si no hi participo. Fet i fotut, al final resultarà una estafa.