Si guanyes, calla

Els Mossos van publicar ahir, diada del sorteig de la rifa de Nadal, uns consells molt encertats a través d’X. Deien això: “Si t’ha tocat algun premi de la loteria de Nadal, no ho escampis als quatre vents; els lladres podrien estar a l’aguait. I vigila amb l’estafa del tocomotxo, en què et demanen diners a canvi que tu cobris uns suposats bitllets premiats.”

Encara que es pot entendre l’eufòria del moment d’aquells a qui ha tocat la grossa, o encara que sigui un pessic, és una mica imprudent sortir a ensenyar el bitllet enmig de crits d’alegria i ruixades de cava davant les càmeres. Es corre el perill de perdre el dècim, que te’l robin o que, pel fet d’exposar-te públicament com un futur ric o adinerat, comencis a ser perseguit per banquers, negociants, recaptadors, entabanadors... La discreció sempre resulta més prudent, sobretot abans de fer el recompte definitiu del que suposarà el premi per a les arques personals.

Fan bé, els Mossos, de donar aquests consells, ja que guanyar la loteria pot arribar a ser molt arriscat per als afortunats si es converteixen en objecte de l’avarícia d’algun criminal. La història recull casos en què els afortunats han esdevingut tan desventurats que han estat víctimes de segrest i/o assassinat.

Dos exemples: una parella que regentava una botiga de queviures va guanyar uns 15 milions de pessetes en la rifa de Nadal del 1979 i, uns mesos després, el 16 d’abril del 1981, la seva filla, Anna Maria Porto, una nena de només 11 mesos, va desaparèixer mentre dormia al bressol. Dies després va arribar una nota en què es demanava als pares un rescat de 12 milions de pessetes si volien recuperar la seva filla. Però en els intents de contactes que es van fer, els segrestadors mai van aparèixer als llocs de trobada i finalment el cadàver de la nena va ser trobat entaforat en un tambor de detergent en pols de rentar la roba de casa de la veïna i amiga de la família Maria Lluïsa Cunill, que va ser condemnada a 38 anys de presó pel segrest i l’assassinat.

El 2009. Era vox populi que Santiago Mir, de 57 anys, propietari de l’empresa Càrniques Mir de Lleida, havia guanyat un bon pessic a la loteria. La nit de l’1 d’agost, quatre encaputxats armats van assaltar l’habitatge de Mir, situat a sobre de l’empresa. Els assaltants, que exigien que els obrís la caixa forta per endur-se els diners del premi de la rifa, van acabar matant d’un tret Santiago Mir.

En vista d’aquests casos, el consell dels Mossos de no fer-ne ostentació és ben encertat. Si et toca la rifa, no ho expliquis.