Sandra: quatre anys desapareguda

El nom de Sandra Culi continua a la llista de persones desaparegudes i el rostre d’aquesta dona encara apareix als cartells de Sosdesaparecidos i a les crides de cerca dels Mossos quan es compleixen quatre anys de la seva misteriosa desaparició. Era el dia de Sant Esteve del 2020, en situació de confinament per la pandèmia. Sandra Culi, de 44 anys, llicenciada en veterinària, veïna de Barcelona, casada amb un advocat, treballadora dels laboratoris Alcon Cusí del Masnou, va dinar a casa de la seva sogra a Vilassar de Mar. Com feia altres vegades, havent dinat va sortir a caminar. Cap a les 5 va traspassar el portal del número 102 del carrer del Mont. Una càmera d’una casa particular a l’encreuament entre el carrer del Mont i el carrer Colom la va captar caminant en direcció cap a mar. Duia una jaqueta de ploma de color negre i una motxilla de color verd, que es va trobar a faltar a casa de la seva sogra, on va deixar el seu telèfon mòbil. La imatge de la càmera és la darrera que es té de la dona. Les càmeres municipals del pas subterrani sota les vies, on podia haver passat per anar cap al passeig, no funcionaven; les del club nàutic no la van captar. Els familiars van anar a comprovar si el seu cotxe era aparcat al lloc on l’havia deixat. Hi era. Van anar al seu pis de Barcelona. No hi havia anat. La policia local va anar a l’estació per si podia haver pujat a un tren. Ho van descartar. Es van fer batudes durant alguns dies. No es va trobar cap rastre i mai s’ha rebut cap senyal de vida de Sandra Culi. Els Mossos, sense pistes ni fils per estirar, van deixar la investigació en punt mort en espera que algun dia aparegui el seu cos. Van agafar mostres d’ADN de familiars, per si això mai passa poder fer la comparativa.

El divendres 5 d’abril passat es va donar una circumstància que va fer pensar que el misteri de la desaparició es podria aclarir. Un home forà que passejava per Vilassar va alertar que havia vist uns ossos. Els ossos eren prop de l’estació de tren de Cabrera-Vilassar, no gaire lluny del club nàutic. El lloc on van aparèixer quedava en la possible ruta que havia de fer Sandra Culi. La troballa va fer que s’acordonés la zona i que el forense i la comitiva judicial fessin l’aixecament i inspeccionessin amb màquines un tram de sorra més ampli per si es trobaven més restes. També es va trobar una sabata. Els ossos, que l’Ajuntament de Vilassar es va afanyar a dir que eren massa vells perquè corresponguessin a Sandra Culi, van anar a parar a l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Barcelona, per ser sotmesos a estudis i anàlisis. No consta el resultat d’aquestes anàlisis, però el fet que Sandra Culi continuï desapareguda evidencia que no es va trobar coincidència genètica.