La mort de l’exiliat

El 6 d’octu­bre pas­sat, un ancià va tru­car a la porta de l’ofi­cina del con­so­lat francès a Girona. Era Alfredo Díez, por­tava car­net d’iden­ti­tat francès i, entre llàgri­mes, va expli­car la seva història per dema­nar empara al cònsol hono­rari, François-Xavier Pujol de Salas. L’home es va iden­ti­fi­car i, tal com expo­sava el seu car­net d’iden­ti­tat, era Alfredo Díez, nas­cut a Girona el 19 de novem­bre del 1930; per tant, un home a punt de com­plir 94 anys. Díez, que par­lava un català per­fecte, va expli­car que la seva família havia hagut de mar­xar de Girona cap a l’exili l’any 1939, quan ell tenia 9 anys, i que mai més havia tor­nat a posar els peus a Girona. Fins lla­vors. Díez havia aban­do­nat la casa on vivia, a la població de Maxéville, i havia fet en tren els 1.000 quilòmetres que hi ha de distància fins a Girona, amb la intenció, va expli­car, de tor­nar a veure la ciu­tat on havia nas­cut i pas­sar-hi els seus dar­rers dies de vida. La nit abans l’havia pas­sat a l’hotel Car­le­many, però els diners que duia només li van per­me­tre pagar una nit d’hotel. Ara estava plo­mat i per això va acu­dir a dema­nar auxili al con­so­lat. Pujol de Salas va dema­nar direc­trius de com actuar al con­so­lat gene­ral de França a Bar­ce­lona, que va dic­ta­mi­nar que l’única opció per aju­dar l’exi­liat retor­nat i sense recur­sos era inten­tar loca­lit­zar fami­li­ars de Díez perquè se’n fes­sin càrrec. A Girona, no hi tenia cap parent. Tota la seva família va fugir el 1939, segons va dir. Van acon­se­guir loca­lit­zar una filla que actu­al­ment resi­deix a Besi­ers i, després de con­tac­tar amb ella, el con­so­lat es va ocu­par de faci­li­tar-li un bit­llet amb des­ti­nació a Besi­ers. Amb nostàlgia, resig­nació i amb qua­tre tar­ge­tes de visita del cònsol a la but­xaca, Alfredo Díez va tor­nar a empren­dre el camí cap a França com havia fet de petit el 1939. Un cop a Besi­ers, la filla li va acon­se­guir una plaça en una residència per a gent gran. Alfredo Díez va morir a Besi­ers el 22 de novem­bre, tres dies després d’haver fet 94 anys, i no va poder com­plir el seu desig de morir a Girona, la ciu­tat on havia nas­cut. Però el con­sol François-Xavier Pujol de Salas, a través del con­tacte amb la filla de Díez, està movent fils per veure si final­ment es pogués com­plir un altre desig que li va mani­fes­tar Alfredo Díez quan va ser al con­so­lat de Girona. Volia que es fes un lli­bre sobre la història de la seva família, ori­ginària de Girona i obli­gada a exi­liar-se. Díaz va expli­car que el seu pare havia mort a Maut­hau­sen. També va expli­car que una ger­mana seva que encara viu i que con­ti­nua resi­dint a França guarda molta docu­men­tació sobre la seva fugida, el seu pas pel camp de Maut­hau­sen i les cir­cumstàncies que van mar­car la seva existència a poste­ri­ori a França. Una docu­men­tació que podria ser la base d’un tre­ball d’inves­ti­gació històrica.