El cas de la noia de la Jonquera

El 9 de gener del 1993 feia 50 dies que Maria Àngels Feliu havia estat segrestada i no s’havia trobat cap rastre d’on podia ser, ni de si era viva o morta. Quan aquell dijous del gener del 1993 uns excursionistes van avisar que havien trobat una dona morta en un descampat a la Jonquera, els responsables de la investigació del segrest es van mobilitzar perquè el primer que es va sospitar va ser la possibilitat que fos la farmacèutica segrestada a Olot. No ho era, i es tardaria temps a saber qui era. La dona, que va ser trobada prop del camí que va del veïnat de Sant Julià dels Torts al Mas Pobre, a uns 200 metres d’on llavors hi havia la duana, aparentava uns vint i pocs anys, era alta, 1,80 aproximadament, i tenia els cabells arrissats, vestia un xandall de color fosc, anava descalça i duia posades dues arracades. Però cap document ni objecte que pogués aportar cap dada sobre la seva identitat. Alguns trets físics assenyalaven que podia ser magribina. L’autòpsia va revelar que l’havien violat i assassinat, l’havien escanyat.

La Guàrdia Civil va tenir feines per identificar-la. Ningú la reclamava i el fet que l’haguessin trobat a peu de frontera i que tot apuntés que l’havien mort en un altre lloc plantejava la possibilitat que la poguessin haver traginat morta des d’algun punt de França o qualsevol punt de Catalunya o de l’Estat. I passats uns dies van difondre a través dels diaris les fotos del rostre, de cara i de perfil, de la noia, demanant ajuda a la gent per identificar-la. Igual que dos anys abans havien fet, sense èxit, amb la noia de Portbou trobada penjada d’un pi. Una família es va presentar al tanatori de Figueres dient que es pensaven que es tractava d’una familiar seva que havia desaparegut. Es va comprovar que no era ella. Uns mesos més tard, va passar un fet peculiar. Luigi Cecere, un ex carabiniere italià de 60 anys que viatjava cap al Marroc amb la família de la seva dona desapareguda, va preguntar als agents de la Guàrdia Civil de la Jonquera si per allà s’havia trobat cap noia marroquina morta. La pregunta va estranyar molt als guàrdies, que van optar per agafar les dades del vehicle amb què viatjava la família i remetre-les a la policia judicial de la Guàrdia Civil de Figueres, que investigava el cas de la noia trobada assassinada. Els agents d’investigació van aixecar les orelles i de seguida van sospitar que qui feia aquella curiosa pregunta podia tenir relació amb el crim, ja que en cap moment ningú havia dit, perquè no se sabia, que la víctima fos marroquina. I així van saber que la noia morta era Hayate Achettou, nascuda el 4 d’abril de 1970 a Khenifra (Marroc). La denúncia de desaparició l’havien posat tant els familiars que vivien a Masamet (Occitània), on ella havia sigut vista per darrera vegada, com el seu marit, Luigi Cecere, de 60 anys, ex carabiniere, amb qui vivia a La Spezia (Itàlia), que va assegurar que ella havia de tornar a La Spezia en tren però que la va anar a buscar a l’estació i no va arribar mai. La seva versió era contradictòria amb la d’amigues de la noia, que van assegurar que hi havien parlat per telèfon i que els havia dit que havia arribat sense problemes al seu destí. Burxant en el passat de Cecere, els investigadors van descobrir que tenia antecedents per delictes sexuals, els darrers per haver drogat i abusat de dos joves soldats de lleva que va portar a casa seva, i també que les relacions amb Hayate s’havien deteriorat quan ella va descobrir que tenia tendències homosexuals. Luigi Cecere, l’home que va cometre la imprudència de preguntar si havien trobat el cadàver d’una marroquina, era clarament sospitós. En una investigació conjunta del jutjat de Figueres i el de La Spezia amb la Guàrdia Civil i la policia italiana col·laborant, es va aconseguir que Cecere s’avingués a donar una mostra d’ADN. Va ser concloent. El seu ADN lligava amb el del semen que es va trobar al cos de la noia assassinada i violada. Cecere va ser jutjat a Itàlia i condemnat a cadena perpètua. Ell mateix es va condemnar quan va fer la pregunta delatora a la Jonquera.