Joan, dotze dies desaparegut

Home de 76 anys, cabell curt i canós, barba curta. Fa 1,64 metres d’alçada. Du jaqueta de xan­dall ver­me­lla amb rat­lles negres als braços, pan­ta­lons de color gris fosc, gorra i guants de llana negra. Coi­xeja de la cama esquerra i podria estar deso­ri­en­tat. Aquesta és la des­cripció que es fa en els car­tells de recerca dels Mos­sos de Joan Martí, un veí de Car­de­deu que està en para­dor des­co­ne­gut des del 30 de desem­bre. S’han fet cri­des i batu­des però de moment no s’ha tro­bat cap ras­tre.

En Joan és un home cone­gut al poble, a Car­de­deu, perquè sol pas­sar mol­tes hores al car­rer, sovint asse­gut en un banc al cos­tat de l’església. El dia 30 abans de la mit­ja­nit, la seva ger­mana, que viu al mateix edi­fici, va anar a la comis­sa­ria dels Mos­sos de Gra­no­llers per denun­ciar que l’home havia sor­tit al matí de casa per anar a cami­nar i que al ves­pre no havia tor­nat i no res­po­nia al telèfon. El dia de la des­a­pa­rició en Joan, com feia sovint, va anar a men­jar al res­tau­rant Gua­di­ana 2, que és a la car­re­tera de Dos­rius. Hi va estar entre les dotze del mig­dia i les dues de la tarda, apro­xi­ma­da­ment. Aquell dia estava sol i els res­pon­sa­bles del res­tau­rant li van car­re­gar la bate­ria del mòbil perquè ell els ho va dema­nar. Va sor­tir sol i els res­pon­sa­bles del res­tau­rant no van veure si a fora l’espe­rava algú ni cap on anava, però hi ha infor­ma­ci­ons que apun­ten que a fora l’espe­rava un amic que el va acom­pa­nyar fins a casa seva i que després en Joan, que era un gran cami­na­dor, va tor­nar cap a la zona del polígon pro­per al Gua­di­ana 2 i que alguns tes­ti­mo­nis el van veure allà quan ja era fosc. És una zona on apar­quen cami­o­ners que fan nit als seus vehi­cles. És en aquesta zona del polígon on se situa el seu telèfon mòbil a par­tir de la tri­an­gu­lació de les ante­nes que han fet els Mos­sos. Des del dia de la des­a­pa­rició al ves­pre, però, el telèfon no dona senyal. Un cop rebuda la denúncia, els equips d’emergència van mun­tar tot un dis­po­si­tiu de recerca i es van fer batu­des per tots els entorns de Car­de­deu i urba­nit­za­ci­ons pro­pe­res, i també van arri­bar fins a Lli­nars i la Roca, però no es va tro­bar cap ras­tre de l’home des­a­pa­re­gut i el dia 2, quan ja feia qua­tre dies de la des­a­pa­rició, es va deci­dir sus­pen­dre la recerca fins que no es trobés alguna pista que servís per redreçar els ras­tre­jos en algun punt con­cret. Tot i la sus­pensió de l’ope­ració ofi­cial, el dia 3 un nombrós grup de volun­ta­ris, amb suport dels bom­bers, es van con­cen­trar al banc del cos­tat de l’església on en Joan se solia estar i van repren­dre la recerca. Però tam­poc no van tenir èxit i en Joan con­ti­nua des­a­pa­re­gut dotze dies després.