Successos

judicial

L’explosió d’IQOXE segueix pendent de judici cinc anys després

La recuperació del Plaseqta a Tarragona no apaivaga la sensació d’inseguretat dels veïns que reclamen una legislació més dura

La FAVT i els sindicats CCOO i UGT es manifestaran aquest dimarts a la tarda coincidint amb el cinquè aniversari de l’accident

Després de cinc anys d’ençà l’acci­dent d’IQOXE encara no hi ha data per al judici. Va ser la tarda del 14 de gener de 2020, a les 18:37 hores, quan el reac­tor de la planta va explo­tar. Arran de la defla­gració van morir tres per­so­nes: dos tre­ba­lla­dors de la com­pa­nyia i un veí del barri de Tor­re­forta. Mal­grat el des­co­nei­xe­ment de quan podria ser el judici, des de Fis­ca­lia apun­ten que podria cele­brar-se aquest 2025. Les peces sepa­ra­des, la medi­am­bi­en­tal -pels supo­sats ves­sa­ments al mar- i la del reac­tor clan­destí estan a l’espera que l’Audiència de Tar­ra­gona resol­gui els recur­sos d’apel·lació pre­sen­tats pel fis­cal i les defen­ses dels exdi­rec­tius. Al mateix temps, els veïns recla­men una legis­lació “més dura” per la petroquímica, men­tre que des de Pro­tecció Civil remar­quen el canvi que ha supo­sat la recu­pe­ració del Pla­seqta.

El fis­cal de medi ambi­ent de Tar­ra­gona recorda que la fase d’ins­trucció de la peça prin­ci­pal d’IQOXE, la de l’explosió, s’ha hagut de pror­ro­gar per la demanda civil de Rep­sol Química. La petro­li­era defensa que va per­dre 50 mili­ons d’euros arran de l’inci­dent perquè l’empresa no li va sub­mi­nis­trar l’òxid d’etilè. La mul­ti­na­ci­o­nal ja ha recu­pe­rat 38,5 mili­ons per part de Map­fre, qui reclama a l’altra asse­gu­ra­dora que li aboni aquesta quan­ti­tat men­tre que­den pen­dents de paga­ment els 11,5 mili­ons res­tants. “Aquests els hau­rien de pagar les per­so­nes físiques acu­sa­des i IQOXE”, asse­gura el fis­cal a l’ACN. “L’asse­gu­ra­dora vol recu­pe­rar-los de l’altra com­pa­nyia, d’AEG, però aquesta diu que no, con­si­dera que la quan­ti­tat que es va asse­nya­lar com a fiança -20 mili­ons- és exces­siva”, afe­geix el minis­teri públic. De fet, aquest asse­nyala que té pràcti­ca­ment enlles­tit l’escrit acu­sa­tori. A més, diu que la majo­ria de per­ju­di­cats ja han cobrat les indem­nit­za­ci­ons i que n’hi ha d’altres de con­sig­na­des. “Fis­ca­lia té molt d’interès a no oca­si­o­nar cap injustícia, són quan­ti­tats que podrien fer tre­mo­lar les com­pa­nyies i hem d’anar amb molt de compte per no per­ju­di­car ni a les vícti­mes ni a les empre­ses que hagin de pagar”, valora.

El novem­bre de 2023, el minis­teri públic va fer públi­ques les seves peti­ci­ons de la peça prin­ci­pal. En glo­bal, demana onze anys de presó per a cadas­cun dels tres exdi­rec­tius d’IQOXE per les con­seqüències de l’explosió. Els tres acu­sats són: José Luís Mor­la­nes, exdi­rec­tor gene­ral d’IQOXE; Juan Manuel Rodríguez Prats, exdi­rec­tor de planta; i Gerard Adrio, res­pon­sa­ble de segu­re­tat quan es va pro­duir l’explosió. Pel que fa a la petició més ele­vada són sis anys de presó per un delicte d’homi­cidi impru­dent, a més de tres anys per un delicte de fun­ci­o­na­ment habi­tual de l’empresa en con­di­ci­ons ina­de­qua­des de segu­re­tat, i dos anys més per un delicte con­tra els drets dels tre­ba­lla­dors.

També sol·licita per l’empresa, com a per­sona jurídica, 900.000 euros de multa per estralls i con­di­ci­ons ina­de­qua­des de segu­re­tat, i sis anys d’inter­venció judi­cial. El judici encara no té data, però des del minis­teri públic apun­ten que es podria cele­brar aquest mateix any o bé a prin­ci­pis de 2026, en funció del calen­dari d’asse­nya­la­ments de l’Audiència Pro­vin­cial.

Pen­dents dels recur­sos d’apel·lació

En relació amb la peça sepa­rada medi­am­bi­en­tal, la dels ves­sa­ments al mar, Fis­ca­lia està pen­dent que l’Audiència tar­ra­go­nina resol­gui el recurs d’apel·lació pre­sen­tat el febrer de 2024, després que hagués inter­po­sat un recurs de reforma. Actu­al­ment, la inves­ti­gació, feta pel jut­jat d’ins­trucció número 1 de Tar­ra­gona, està tan­cada a l’espera d’aquesta reso­lució. En el seu recurs, el fis­cal demana escla­rir la pro­cedència i la quan­ti­fi­cació de les dades que els Mos­sos d’Esqua­dra van enviar a l’Ins­ti­tut Naci­o­nal de Toxi­co­lo­gia. Per això, vol que els agents tor­nin a decla­rar: “Neces­si­ta­ria conèixer d’on han tret aques­tes dades perquè sinó, tota la resta cau, a més, no hi ha constància de con­ta­mi­nació pro­ce­dent dels emis­sa­ris; si és molt con­ta­mi­nant hau­ria de sor­tir, d’una banda, al mar, amb ocells i pei­xos morts; i, d’una altra banda, hau­ria de sor­tir els exces­sos de la depu­ra­dora i no es dona aquesta situ­ació”, diu el fis­cal, qui con­si­dera que aquesta infor­mació és “fona­men­tal” per poder acu­sar o bé dema­nar l’arxi­va­ment de la causa, en la qual hi ha altres acu­sa­ci­ons.

Res­pecte a la peça sepa­rada del reac­tor clan­destí, el jut­jat d’ins­trucció 1 de Tar­ra­gona va enviar a judici la cúpula d’IQOXE el maig de 2024. En aquest cas, s’inves­tiga si la com­pa­nyia química feia ser­vir un reac­tor sense auto­rit­zació, l’U-350. Tant les defen­ses dels pro­ces­sats com el minis­teri públic han inter­po­sat un recurs d’apel·lació a la inter­lo­cutòria del jut­jat. Segons la defensa de Mor­la­nes i Rodríguez Prats, l’empresa tenia totes les auto­rit­za­ci­ons i per­mi­sos per­ti­nents per al fun­ci­o­na­ment i l’acti­vi­tat del reac­tor U-350.

Per la seva banda, el fis­cal asse­vera que els fets són “idèntics” als de les altres dues peces i demana els motius de l’ober­tura de la causa. També es pre­gunta si les pos­si­bles irre­gu­la­ri­tats cons­ti­tu­ei­xen un delicte o una falta admi­nis­tra­tiva. En el cas de delicte, apunta, es podria trac­tar de fal­se­dat docu­men­tal. Ara mateix, totes les parts con­ti­nuen a l’espera de la reso­lució de l’Audiència.

Recu­pe­ració del Pla­seqta

Des de la Fede­ració d’Asso­ci­a­ci­ons Veïnals de Tar­ra­gona (FAVT) dema­nen a la Gene­ra­li­tat que “es posi les piles” i reclami als jut­ges que fixin una data pel judici. “Cinc anys i seguim igual, no obli­dem que tres per­so­nes van per­dre la vida injus­ta­ment per gent que va fer les coses molt mala­ment”, asse­nyala el pre­si­dent de la FAVT, Alfonso López a l’ACN.

Una de les con­seqüències més immi­nents després de l’explosió va ser la recu­pe­ració del Pla­seqta. Després de tretze anys amb el pla espe­cial d’emergències del sec­tor químic tar­ra­goní inte­grat al Pla­seq­cat, el Govern apro­vava la pri­mera set­mana de març el nou Pla­seqta. D’aquesta manera se sim­pli­fi­ca­ven els esce­na­ris pre­vis­tos a l’hora de pren­dre la decisió d’acti­var les sire­nes i el con­següent con­fi­na­ment de la població. A més, el Pla­seqta situa l’edi­fici del 112 de Reus com a seu des d’on coor­di­nar l’emergència amb la direcció reca­ient sobre la dele­gada del Govern a Tar­ra­gona.

El cap de ser­vei del Ser­vei Ter­ri­to­rial de Pro­tecció Civil a Tar­ra­gona, Joan Car­les Francès, remarca que el pla tar­ra­goní suposa “un canvi impor­tant”. “Des de fa més d’un any ja tenim un tècnic les 24 hores els 365 dies”, a més d’una per­sona experta en risc químic que és qui ges­ti­ona la pla­ni­fi­cació, exposa. “Apro­fi­tem l’exper­tesa de la gent del ter­ri­tori a nivell tècnic i dels ope­ra­tius que hi inter­ve­nen, perquè conei­xen millor les ins­tal·laci­ons i poden actuar de manera més ràpida”, valora el res­pon­sa­ble.

A nivell de recur­sos tècnics, durant aquests cinc anys s’han ins­tal·lat catorze sire­nes més d’avís de risc químic a diver­ses pobla­ci­ons del Camp de Tar­ra­gona, s’ha posat en marxa el sis­tema ES Alert d’avís a la població a través de mis­sat­ges al telèfon mòbil i s’està ins­tal·lant una xarxa de sen­sors per si es gene­ren núvols tòxics. Aquest sis­tema està pre­vist que entri en fun­ci­o­na­ment aquest any. “Tin­drem infor­mació de manera ràpida en cas de núvol tòxic, no hau­rem d’espe­rar tru­ca­des o arri­ba­des dels ser­veis d’emergències a les ins­tal·laci­ons”, des­taca Francès.

Simu­la­cres i cons­ci­en­ci­ació ciu­ta­dana

La Fede­ració d’Asso­ci­a­ci­ons Veïnals de Tar­ra­gona (FAVT) ha con­vo­cat per aquest dimarts a la tarda una con­cen­tració davant d’IQOXE amb el suport dels sin­di­cats CCOO i UGT. El pre­si­dent de l’agru­pació, Alfonso López, asse­gura que volen “adver­tir” a la Gene­ra­li­tat i al sec­tor de la indústria química que en cinc anys “res ha can­viat molt”.

Des de la FAVT valo­ren posi­ti­va­ment el retorn del Pla­seqta, però el seu pre­si­dent subrat­lla que va tor­nar a Tar­ra­gona “nu”. “Ara por­tem cinc anys tre­ba­llant per ves­tir-lo”, diu. En canvi, Francès asse­gura que el pla ja està des­ple­gat “quasi al 100%”, si bé a la vegada “pot­ser van sor­tint avenços tec­nològics que serà impor­tant que s’incor­po­rin”.

Pel que fa a la cons­ci­en­ci­ació ciu­ta­dana, López explica que amb IQOXE va pas­sar com amb l’atemp­tat d’Enpe­trol el 1987: “no sabem reac­ci­o­nar”. “La gent va sor­tir cor­rent perquè no hi havia res”, asse­nyala. En aquest sen­tit, el res­pon­sa­ble de Pro­tecció Civil fa “autocrítica” i reco­neix que “la població ha de ser més cons­ci­ent de les mesu­res d’auto­pro­tecció que s’han d’adop­tar en cas d’una emergència química. Francès lamenta que en les ses­si­ons for­ma­ti­ves l’assistència és “molt minsa” i que el mis­satge “no acaba d’arri­bar a la població”, per la qual cosa apunta que hi segui­ran tre­ba­llant.

Un dels ele­ments que més ajuda en aquest àmbit són els simu­la­cres. El dar­rer es va fer el 4 de desem­bre i Francès subrat­lla que en volen fer un cada any. López con­si­dera que cal­dria fer-ne més i insis­teix a expli­car a totes les gene­ra­ci­ons “on vivim i què cal fer si torna a ocórrer”, sobre­tot als infants i sense obli­dar la gent gran. Si es produís una nova emergència química com la d’IQOXE, Francès creu que la gent “reac­ci­o­na­ria dife­rent”: “hi ha molta més infor­mació i amb les aler­tes arri­bem a molta més gent, però tot això no des­carta que un per­cen­tatge de la població seguís fent el que cregués i pot­ser no segui­ria aques­tes indi­ca­ci­ons”, con­si­dera.

Sense plans d’eva­cu­ació

Paral·lela­ment, des de la FAVT també recor­den que no hi ha un pla d’eva­cu­ació en cas d’acci­dent químic i que la gestió de l’emergència passa pel con­fi­na­ment de la població. “No es pot eva­cuar una ciu­tat com Tar­ra­gona”, insis­teix López. Des de Pro­tecció Civil rebut­gen que es faci un pla d’aques­tes carac­terísti­ques perquè valo­ren que en cas d’acci­dent químic “no cal eva­cuar”, sinó “con­fi­nar”. “Les emergències químiques són ràpides, el temps de reacció és molt curt i una eva­cu­ació és invi­a­ble, no seríem capaços de fer-la”, sosté Francès.

Amb tot, les asso­ci­a­ci­ons veïnals recla­men una legis­lació “més dura”. Dema­nen més ins­pec­ci­ons al sec­tor de la química “per donar fe que tot fun­ci­ona bé”. López també insis­teix en un règim san­ci­o­na­dor més ele­vat: “les san­ci­ons mínimes no solu­ci­o­nen res, per a ells és com pagar un cafè, i després passa el que passa”. Res­pecte a la relació amb les com­pa­nyies, Francès defensa que sem­pre hi ha hagut comu­ni­cació entre Pro­tecció Civil i la indústria, però mani­festa que arran del sinis­tre d’IQOXE “els pro­to­cols s’han millo­rat”. “Hem tre­ba­llat més simu­la­cres, hem fet més exer­ci­cis, més reu­ni­ons, tenim més tau­les de tre­ball i més periòdiques, i això fa que la relació sem­pre sigui més fluïda i més directa”, fina­litza.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia