Successos

El quadern negre

Tura Soler

Trenta-tres anys buscant el germà

La família d’un noi desaparegut a Barcelona el 27 de setembre del 1991 s’assabenta ara que el mateix dia el van trobar mort a l’aeroport del Prat, però ningú els ho va comunicar mai

El 27 de setem­bre del 1991 Luis i José Daniel Brusca, dos ger­mans argen­tins artis­tes d’ofici, assa­ja­ven un espec­ta­cle a Sants. En Luis, el gran, que ja feia temps que vivia a Bar­ce­lona, va mar­xar perquè tenia una visita al metge i quan va tor­nar li van dir que el seu germà, que feia poc que era a la ciu­tat, havia anat a com­prar aigua. No va tor­nar a l’assaig ni tam­poc al pis del germà. No duia la seva docu­men­tació, ni diners, ni les claus del pis, i en Luis, pre­o­cu­pat, el mateix ves­pre va anar a denun­ciar la des­a­pa­rició a la Policía Naci­o­nal. Li van dir que havia d’espe­rar les 72 hores. Aquí comença l’odis­sea de 33 anys de la família Brusca per tro­bar el noi que aquell mateix dia la Guàrdia Civil va tro­bar mort als peus de la torre de con­trol de l’aero­port del Prat. Ningú va lli­gar els dos casos. Quan la mare i el germà del des­a­pa­re­gut van anar a denun­ciar la des­a­pa­rició el 5 d’octu­bre, pas­sa­des de llarg les 72 hores, els van dir que pri­mer havien de por­tar un cer­ti­fi­cat con­su­lar que acre­dités que l’estada del noi al país era regu­lar. L’odis­sea con­ti­nua. Van anar al con­so­lat i van tar­dar tres dies a aten­dre’ls. Quan van acon­se­guir el cer­ti­fi­cat van fer la denúncia. Era l’11 d’octu­bre, feia 14 dies que en José havia des­a­pa­re­gut i deu que alguns dia­ris havien publi­cat el cas de la mort d’un noi no iden­ti­fi­cat a l’aero­port. Ningú els va dir res. El silenci poli­cial va durar anys. Un cop la poli­cia va tru­car a la porta d’en Luis per pre­gun­tar-li si sabia res del seu germà. No en sabia res, però ell i la família havien fet molts pas­sos per mirar de tro­bar alguna pista. Van anar dues vega­des al pro­grama Quién sabe dónde, van viat­jar a San­tan­der perquè una tru­cada, que va resul­tar mali­ci­osa, asse­gu­rava que l’havien vist a punt de viat­jar al Bra­sil. Van recórrer París nom­bro­ses vega­des perquè un cone­gut els va pas­sar un vídeo d’un mim actu­ant al car­rer que tenia molta reti­rada amb en José Daniel. No el van tro­bar mai. A París en Luis també va anar a la poli­cia, al con­so­lat, a la seu de la ONU..., i els va dei­xar la còpia de la docu­men­tació del seu germà amb les emprem­tes dac­ti­lars. No per­dien l’espe­rança. No van dei­xar de bus­car ni de dei­xar pis­tes perquè la poli­cia les pogués seguir. En Luis, pel seu compte, el 2015, va anar a donar una mos­tra d’ADN perquè quedés a la base de dades. Encara silenci. El 2020 va anar a por­tar les emprem­tes del seu germà als Mos­sos. I el juliol del 2024, els Mos­sos el van citar. Li van dir que les emprem­tes del seu germà coin­ci­dien amb les d’un noi mort el mateix dia que va des­a­parèixer i li van donar un número d’expe­di­ent i de jut­jat. L’odis­sea con­ti­nua. “El seu germà va des­a­parèixer el 1991 i truca ara?”, li van dir en el pri­mer con­tacte al jut­jat, abans de les allar­gues d’això no ho porto jo, el jutge fa vacan­ces. Resul­tat: qua­tre mesos per tenir l’expe­di­ent i veure que ben poc s’havia inves­ti­gat el cas. L’odis­sea encara dura. A les diligències sor­tia que el seu germà era enter­rat en un nínxol de bene­ficència del Prat. Hi va anar. Al nínxol hi cons­tava un nom. No era ell. Pre­gun­tant al regis­tre li van acla­rir que el cos del noi mort el 1991 era en un altre espai, però cata­lo­gat i loca­lit­zat. Pas­sats més de 33 anys, ha tro­bat el seu germà, mort, i veu molta desídia i negligència en l’acció poli­cial i per això ha con­trac­tat el lle­trat Benet Sale­llas per deman­dar l’admi­nis­tració. I ha deci­dit divul­gar al màxim el seu cas perquè es cone­gui i no es repe­tei­xin situ­a­ci­ons iguals. I acon­se­lla als fami­li­ars de des­a­pa­re­guts que siguin ells que vagin a dei­xar dades i mos­tres a totes les poli­cies com va fer ell. Que es moguin ells perquè la poli­cia, diu, no ho fa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia