La reaparició del “monstre”

La mis­te­ri­osa apa­rició d’un paorós “mons­tre” a pobles de la Selva i el Gironès va ocu­par durant molts dies les pla­nes dels dia­ris l’any 1968. Una història que molts encara recor­den i que ara s’ha res­sus­ci­tat a través de Roger Usart, músic, mes­tre i cre­a­dor d’audi­o­vi­su­als, que la va des­co­brir per casu­a­li­tat, i n’ha fet un docu­men­tal (amb tes­ti­mo­nis direc­tes) i l’inclou en el seu lli­bre encara inèdit El cau del sas­quatch. Va ser el 2019 quan Usart era de vacan­ces als Estats Units i es va com­prar el lli­bre The apes among us (els simis entre nosal­tres), del peri­o­dista cana­denc John Green. I en aquest lli­bre es men­ci­ona una notícia apa­re­guda al diari Arriba l’any 68, on es parla de la presència d’una mena d’abo­mi­na­ble home de les neus a prop de Girona. Usart des­co­nei­xia la història i quan va tor­nar es va posar a ras­tre­jar els arxius i va tro­bar nom­bro­ses notícies de premsa en què es feia referència a l’estra­nya cri­a­tura, que en oca­si­ons ano­me­na­ven “el mons­truo de Vilobí”, “el mons­truo de la Selva” o “el mons­truo de Bruñola”. Les notícies, molt ben docu­men­ta­des, posa­ven els noms i cognoms de les per­so­nes que havien sigut tes­ti­mo­nis de la ter­rorífica visió d’aquell ésser des­co­mu­nal i d’apa­rença peri­llosa. Usart comença esti­rant el fil amb el pri­mer tes­ti­moni que surt men­ci­o­nat al lli­bre de Green, Ruperto Juher. Quan l’intenta loca­lit­zar, des­co­breix que havia mort però loca­litza els seus fills, que li apor­ten bona infor­mació sobre el que va expli­car que havia vist el seu pare, quan ell cir­cu­lava en cotxe prop d’Hos­tal­ric. I a les cròniques va tro­bar altres tes­ti­mo­nis, com ara un trac­to­rista de Bru­nyola, que deia que havia vist un “gegant, que treia foc pels ulls i que cami­nava balan­ce­jant el cos”. I també una notícia amb la foto­gra­fia de dos nens i una nena que asse­nya­la­ven el lloc exacte on havien vist el “mons­tre”. Aquests nens, que van ser entre­vis­tats en el seu moment per Jaume Sureda Prat, ara han pogut ser entre­vis­tats pel docu­men­tal d’Usart per expli­car el que ja van reve­lar al seu dia, que havien vist un ani­mal estrany, que cami­nava amb les qua­tre potes, que els va fer tanta por que es van haver d’enfi­lar a un arbre. Hi havia pànic a la zona i l’Ajun­ta­ment de Bru­nyola es va plan­te­jar avi­sar del perill la població a tocs de cam­pana. Hi havia con­tra­dic­ci­ons en les decla­ra­ci­ons dels dife­rents tes­ti­mo­nis que havien vist la cri­a­tura (uns deien que cami­nava dret; d’altres, a qua­tre potes) i les teo­ries van ser mol­tes: podia ser un sen­glar (lla­vors no se’n veien gai­res), un oran­gu­tan, un home dis­fres­sat i emmas­ca­rat per ate­mo­rir la gent, un os (per la zona va pas­sar un circ amb “un hon­garès i el seu os”)... Les auto­ri­tats i els peri­o­dis­tes de l’època no ho van poder acla­rir. El docu­men­tal d’Usart inten­tarà “posar llum a la fos­cor”, que diria Car­les Porta, i veure si la cri­a­tura s’ajusta als paràmetres del Big­foot, que la comu­ni­tat científica no reco­neix com a real, però alguns ava­len la seva pos­si­ble existència més enllà de la lle­genda.