“Si és boig que el tanquin”, es deia abans sense embuts i amb molta freqüència. Aquesta màxima teòrica que vol ser una solució pràctica per treure de circulació individus que es considera que són una rèmora per al col·lectiu inclòs dins dels marcs de la considerada normalitat, ara no és d’aplicació fàcil. Justícia i sanitat no acaben de trobar l’equilibri entre atendre i guarir els malalts mentals i garantir la seguretat general. La realitat és paradoxal. Si els perits estableixen que una persona per més grossa que l’hagi fet no és imputable perquè no sap el que es fa, no se la pot empresonar, i en aquests casos se sol optar per ingressar involuntàriament el desequilibrat en un centre psiquiàtric. Però l’internament dura fins que la persona es considera que està estabilitzada i se li dona l’alta amb el tractament que es consideri adient. I, és clar, el perill que els brots es repeteixin o persisteixin hi és. El risc, per a ell i per a la societat, torna a ser al carrer.

I llavors surt l’altra expressió popular: “No el tancaran fins que no mati algú.” Una frase que, com la primera, s’ha sentit aquests dies arran de l’atac amb una barra de ferro a un treballador de la brigada municipal de les Planes d’Hostoles perpetrat per un noi de 25 anys veí de Sant Aniol de Finestres que té problemes de salut mental i que darrerament ha mostrat episodis de molta agressivitat i ha protagonitzat altres incidents als dos pobles. Va ser el dijous 1 de maig quan el treballador de la brigada va descobrir el noi que arrencava flors d’un jardí municipal i li ho va recriminar. L’altre va reaccionar clavant-li cops amb una barra de ferro de grans dimensions que duia i li va causar lesions que van suposar la fractura d’un parell d’ossos de la mà i el braç. L’agressor, Lluc Rimbau, va poder ser detingut no gaire lluny del lloc de l’agressió pels Mossos, que ja coneixen el jove i que van comprovar que tenia pendent un ingrés involuntari al centre psiquiàtric dictaminat per un metge. Per aquest motiu, els Mossos van deixar sense efecte la detenció sense posar-lo a disposició judicial i, el mateix vespre, el jove va ser ingressar al mòdul psiquiàtric de l’hospital de Santa Caterina de Salt.

L’Ajuntament de les Planes, segons ha anunciat l’alcalde, Marc Puig, ha decidit que compareixerà amb un advocat en la causa contra el jove i demanarà que se li dicti una ordre d’allunyament del municipi, per tranquil·litzar la població, que ja fa temps que viu atemorida per si arriba al poble aquest noi que algun cop es passejava amb una gran falç, com si anés caracteritzat de la mort. Disfressar-se és una de les seves dèries, segons recorda l’alcalde de Sant Aniol, Francesc Oliveras, que fa anys que lluita inútilment intentant que els assistents socials i els psiquiatres trobin una solució per redreçar o reingressar en un centre idoni aquest veí, que viu sol en un mas i que ha fet les mil i una malifetes al municipi. Li agrada caracteritzar-se de personatges poderosos com Ben Laden, Putin, el Quixot... Vestit amb una armadura i armat amb una llança va irrompre en una granja i va començar a punxar les vaques; va arreplegar una cabra del veí i li va arrencar les banyes; va destrossar a cops de bombona de butà la marquesina de l’entrada del poble; d’esquitllentes i amb llum frontal va entrar al campament juvenil i va atemorir el grup de mainada acampada; va destrossar la teulada del porxo de l’església de la Barroca; va trencar les càmeres dels accessos al poble i, armat amb una destral, va tallar el cable del telèfon i va deixar el poble sense connexió; té per costum entrar a les botigues de queviures i arreplegar el que li ve de gust i sortir sense pagar, agafar cotxes aliens... Malifetes que només a les arques municipals han suposat uns perjudicis d’uns 30.000 euros, segons calcula l’alcalde de Sant Aniol de Finestres, que coneix Rimbau des que era menor i que sempre ha procurat ajudar-lo i portar-li provisions, des que el noi es va quedar a viure sol a la població. El seu pare va tornar a Barcelona, d’on provenia la família, i la seva mare es va establir a les Planes amb un altre company i va demanar una ordre d’allunyament del seu fill.

Els alcaldes veuen a venir que l’internament al Santa Caterina no durarà i també són conscients que el jutjat no dictarà ordre de presó per les lesions i la desobediència i reclamen que es busqui una solució per evitar que aquest noi causi més problemes de seguretat. “Cada cop és més salvatge”, lamenta Oliveras.