La secció quarta de l’Audiència de Girona ha absolt Raylin Carrasco Burgos, que, defensat pel lletrat Antoni Quera, va ser jutjat per un delicte d’agressió sexual amb penetració a una menor d’edat, i per a qui la fiscalia i l’acusació particular van demanar una pena de 12 anys de presó i l’expulsió del país (ell és dominicà) quan hagués complert dues terceres parts de la condemna. No hi ha hagut pena. La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Gonzalo Escobar Marulanda, dedica uns quants paràgrafs a explicar les dificultats que comporten els judicis de delictes derivats d’actes sexuals (reservats a espais de clandestinitat i sense testimonis) i encara més els condicionants socials per les qüestions de gènere i, com va fer el tribunal que va absoldre Dani Alves, remarca la diferència entre la “credibilitat i la fiabilitat” del relat de la víctima.

L’Audiència considera que el relat de la denunciant, una noia de 15 anys i 8 mesos, és creïble. La noia va reconèixer que s’havien citat per Instagram i que el 20 de juny del 2021 ella va anar a casa d’ell voluntàriament, van escoltar música i quan ella li va dir que no volia anar més enllà perquè tenia xicot ell la va forçar i la va penetrar vaginalment. La sentència ho veu creïble perquè, d’entrada, és una situació ben possible, com ho demostra l’experiència i perquè la denunciant no s’ha pas contradit mai tot i que el procés ha durat anys, i tampoc se li veuen interessos espuris contra el noi, que no coneixia d’abans, ni ànims de revenja. Però el tribunal manté que falta la “fiabilitat” que s’hauria d’haver obtingut a través d’elements aliens a la declaració de la víctima per enervar la presumpció d’innocència de l’acusat, que no va negar l’acte sexual, consentit i instat per la noia, però no va admetre la penetració. La sentència ha valorat el testimoni del xicot de la noia, que va relatar que a ell la noia li posava la mateixa música que va fer posar a l’acusat quan volia tenir relacions sexuals. El xicot va ser qui va explicar als pares de la noia que a ella l’havia violat un noi més gran i llavors els pares la van instar a posar la denúncia, cosa que ella no pretenia fer. També han tingut en compte que la noia va penjar a les xarxes una foto on es veia semen del noi al terra de l’habitació i que va dir que havia fet la foto pel que pogués passar i si no la creien. També s’ha tingut en compte el testimoni d’una companya d’institut que va revelar que la noia havia proposat denunciar per assetjament un professor perquè l’expulsessin si no les aprovava. Per contra, els forenses no van trobar semen ni cap altra prova física que provés que la penetració havia existit. Per tant, no van trobar els elements que marcarien la fiabilitat per condemnar pel delicte d’agressió sexual amb penetració. Però, tot i que el relat del noi admetent que havia practicat sexe amb la noia i l’evidència que ella era menor d’edat resultaven autoinculpatoris, el tribunal ha considerat que, tot i que Raylin Carrasco tenia 20 anys, el seu estat de maduresa (viu amb els pares, no havia acabat els estudis i només té un curs de forestal i un de cuiner) no era superior al de la noia. I, afegeix la sentència, per l’aspecte i el comportament d’ella, no podia entendre ni saber que no arribava als 16 anys. El que se’n diu error invencible. Remarca que l’error d’edat era possible perquè el mateix tribunal ho va poder comprovar, que la noia aparentava ser més gran quan la van veure declarar, a porta tancada, durant el judici.