Un jove de la Segarra impulsa un projecte que integra l'agricultura i la ramaderia ecològiques autosuficients

Un jove de 31 anys de Gàver - nucli agregat a Estaràs (La Segarra) -, Martí Verdés, és un dels pocs pagesos del territori que està impulsant un projecte que integra l'agricultura i la ramaderia ecològiques autosuficients de manera sostenible. Això significa que els cultius ecològics que conrea esdevenen en la matèria primera per alimentar i engreixar els vedells de què disposa en la seva activitat i que posteriorment sacrifica per vendre de forma directa al consumidor en lots de carn de deu quilos. Martí ha explicat a l'ACN que fa cinc anys que es va iniciar en l'activitat ecològica però fins fa uns mesos no n'ha pogut començar a obtenir resultats eficaços.

La principal característica que diferencia l'activitat que porta a terme aquest jove pagès i ramader ecològic de la Segarra amb molts d'altres que es dediquen a la venda de carn de vedella ecològica és que aquest darrer, alimenta els seus caps de bestiar amb cereals, llegums i farratges que provenen dels cultius de les seves terres.

Martí Verdés, que ha batejat el seu negoci com a 'Cal Martí', que n'és el nom de la casa, explica que després de treballar durant anys a l'explotació agrícola i ramadera de la seva família, va decidir donar d'alta una hectàrea d'agricultura ecològica per 'buscar un valor afegit a l'activitat que portava a terme i veure els resultats econòmics'. Més endavant, i arran de contactes que va mantenir amb experts en la matèria, Martí va veure que hi havia una bona opció a l'hora d'apostar per integrar l'agricultura ecològica amb la ramaderia i va donar d'alta la resta de l'activitat incloent-hi la part ramadera.

Això va fer que el projecte passés de ser 'purament econòmic' a esdevenir una manera de viure que fa plantejar a Verdés que si hagués de tornar a treballar la terra amb productes químics deixaria de fer de pagès.

Martí Verdés explica que la seva activitat consisteix, en primer lloc, a cultivar cereals com l'ordi o la civada i llegums com l'erb, els pèsols o les faves per posteriorment transformar-los en farines per alimentar els vedells. Així mateix, Verdés aprofita clarament per apostar per la recuperació de varietats autòctones que amb l'arribada dels pinsos comercials han anat desapareixent.

La trentena de vedells de raça bruna que acostumen a acollir les instal·lacions de Verdés provenen d'explotacions de muntanya i hi arriben quan tenen entre sis i set mesos de vida. Prèviament doncs, han passat un període alimentant-se amb la llet de la seva mare. Si al final es quedessin als Pirineus serien alimentats amb pinsos comercials que són molt cars i fan que l'activitat per al ramader 'sigui pràcticament inviable'.

Quan els vedells tenen entre un any i un any i mig de vida, Verdés els porta a sacrificar en un escorxador especial per a carn ecològica, és a dir que compti amb la pertinent autorització del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE). En el seu cas concret, els ha de portar prop de Cardona (Bages), on les instal·lacions de l'escorxador reuneixen les característiques perquè el vedell que se sacrifica no entri en contacte amb els altres caps de bestiar que han estat engreixats amb els mètodes convencionals.

Cigrons, llenties i patates ecològiques, altres productes de Cal Martí

Malgrat que entre un seixanta i un setanta per cent de les hectàrees de cultiu de Cal Martí es destinen al conreu dels cereals, farratges i llegums, l'activitat d'aquest jove pagès de la Segarra també compta amb una part de cultius que es destinen al consum humà. Es tracta del 'cigronet de la Segarra', una varietat pràcticament igual a la què es produeix a l'Anoia, les llenties, les patates de la varietat 'kennebek' i blat per fer farina.

Segons Verdés, la rotació de cultius tan utilitzada pels nostres avantpassats, es converteix en una eina imprescindible per aquests tipus d'activitat, així doncs, els blats que cultiva es poden sembrar després del cultiu d'una lleguminosa, aprofitant el nitrogen deixat per aquest i no tenint que aportar-hi cap adob, sempre orgànic, addicional. Aquests blats és caracteritzen per tenir necessitats nutricionals baixes a més de ser molt resistents a sequeres i altres condicions adverses. Si es dóna el cas que algun cultiu sembrat requereix d'alguna aportació, diu Verdés, només cal llençar-hi part dels fems que generen els vedells de la granja per solucionar la situació.

Amb tot plegat doncs, no és d'estranyar que Martí Verdés es mostri orgullós davant del projecte que està tirant endavant, bàsicament perquè es tracta d'un treball 'autosuficient, sostenible mediambientalment, i econòmicament viable'. En aquest sentit, ja ha rebut algun reconeixement per part de l'Administració com és el cas del 'Premi Jove Emprenedor de la Segarra' que li van atorgar el passat desembre el Consell Comarcal de la Segarra i la Secretaria de Joventut de la Generalitat.

Malgrat aquest reconeixement públic i econòmic, Verdés considera que dedicar-se al món de l'agricultura i la ramaderia ecològica no és tasca fàcil i 'si es fa s'ha de creure-hi'. En aquest sentit, Verdés alerta que si el món econòmic entra en el de l'agricultura ecològica, també hi entrarà l'especulació, fet que podria repercutir en una davallada de la qualitat del producte final i en desvirtuar el sector.

Per aquest motiu, Verdés creu que les ajudes de l'Administració ajuden a tirar endavant projectes d'aquest tipus, però haurien de tenir un estricte control de qui les rep i per a què. Així mateix, aposta per lluitar contra les dificultats que suposa avui en dia engegar una iniciativa d'aquestes característiques i trencar amb el 'mite' que els productes ecològics són més cars que els convencionals.