Municipis del Ter denuncien un espoli del patrimoni per robatoris en colònies industrials sense activitat

Naus sense activitat arrasades en busca de coure, ferro o qualsevol material que pugui ser venut com a ferralla. Això és el que pateixen molts municipis catalans. A la riba del Ter, que històricament havia tingut molta activitat tèxtil, aquesta situació es fa evident en moltes factories situades a tocar del riu. Jaume Hernández, arquitecte municipal de les Masies de Voltregà (Osona), explica a l'ACN que, més enllà del valor del material que es poden emportar de les fàbriques, la principal destrossa es produeix en l'estructura dels edificis que fan malbé per poder extreure maquinària i altres objectes de l'interior de la nau. Els consistoris ho defineixen com un 'espoli' del patrimoni industrial.

A les Masies de Voltregà aquesta situació s'ha donat a la colònia Gallifa, una de les que seran incloses en un pla de protecció de la Generalitat pel seu valor com a patrimoni industrial. Però el cas de les Masies de Voltregà no és únic ni aïllat. També s'ha donat en d'altres colònies sense activitat contemplades en el pla de protecció que impulsa el Govern. A Sant Joan de les Abadesses (Ripollès), aquesta situació s'ha donat a les colònies Llaudet i Espona. L'alcalde, Ramon Roqué (PSC), explica que ara fa uns dos anys, 'poc després de que cessessin la seva activitat', aquesta situació es va produir amb persones que hi buscaven materials com coure que 'llavors tenia un alt valor'. Posteriorment la situació s'ha repetit amb altres materials fins a que la fàbrica ha quedat ben buida. Veïns de la tèxtil La Blava de Roda de Ter (Osona) han explicat a l'ACN que fa uns dies encara van 'entrar' a la fàbrica un grup de tres persones que es volien emportar ferralla, però que les seves advertències els van dissuadir. En el cas de la Blava, el buidatge de les naus es fa més difícil pel fet que es troba integrada dins del nucli urbà del municipi. En el cas de les colònies de Masies de Voltregà o Sant Joan de les Abadesses, els robatoris s'hi poden fer amb més impunitat, ja que estan aïllades dels nuclis urbans i és més difícil que els autors de l'espoli puguin ser vistos. Com explica Hernández, un dels elements determinants en el desmantellament d'aquestes naus és el fet que la seva situació jurídica 'no és molt clara'. Moltes d'aquestes colònies , ara sense activitat, van acabar la seva activitat amb deutes i els processos judicials encara no estan tancats. DestrossaLa colònia Gallifa, des de fa uns anys sense cap tipus d'activitat industrial, és avui un espai devastat. L'acció dels que l'han buidat ha fet ,entre d'altres, que s'hagin emportat la porta metàl·lica que en protegia una de les entrades. Des d'aquesta gran entrada, ara sense porta, es pot accedir lliurement al seu interior. Naus plenes de trossos de runa que s'han anat generant a mesura que s'han anat sostreient objectes i materials de l'edifici. En alguns casos, expliquen tècnics municipals, s'ha destrossat la teulada perquè els autors l'han foradat amb un braç de grua per treure maquinaria de l'interior sense que aquesta s'hagi de desmuntar i poder, així, passar per les portes. Primera van començar pel coure i han seguit amb la maquinària, l'embigat de fusta i ara qualsevol tipus de ferro. L'arquitecte, Jaume Hernández, explica, per exemple, que els contrapesos d'un ascensor que hi havia a la factoria han estat sostrets o el cablejat d'alta tensió que servia per abastir la factoria. L'Ajuntament de Masies de Voltregà va denunciar fa unes setmanes als Mossos d'Esquadra una empresa de Gurb (Osona) que s'emportava material de l'interior de la nau. Hernández és contundent quan diu que l''espoli' ha provocat danys que seran irreparables. 'S'han destrossat voltes de naus d'inici del segle XIX i per tant hi ha parts de l'edifici que estan en runes i no es podran recuperar. Els costos de refer un dany així són inassumibles', diu. Actualment només hi queda ferro. Tot i així, de tant en tant, encara hi ha qui s'acosta a la factoria per emportar-se el ferro restant, encara que el preu que té al mercat és 'irrisori'. Des del consistori osonenc deixen clar que qui va a buidar aquestes antigues colònies no són pas persones que ho necessiten per menjar sinó gent que sap el que busca i que troba allà un material que li pot reportar diners sense cap cost.