Els neandertals podrien haver separat amb fustes la zona de cuina i la de descans de l'Abric Romaní

Una desena de noves llars de focs i una quinzena de negatius de fusta atribuïts a neandertals, d'una antiguitat d'entre els 55.000 i 60.000 anys, és el balanç de l'excavació que aquest mes s'ha desenvolupat al jaciment neandertal Abric Romaní de Capellades (Anoia), coincidint amb l'any del centenari del seu descobriment. D'aquesta manera, l'Abric Romaní es referma com el jaciment arqueològic més important del món pel que fa a eines de fusta i fogars excavats durant els últims 30 anys. Un altre dels descobriments ha estat la possibilitat, encara per confirmar, que els neandertals haguessin separat la zona de descans i la de la cuina amb un conjunt de fustes, un aspecte que es desconeixia fins ara.

A la zona central de l'Abric s'ha descobert un nou nivell arqueològic, el P, d'una cronologia molt similar al de l'estrat O, ambdós entre els 55.000 i els 60.000 anys d'antiguitat. En aquest nou nivell, d'un força prim, s'han documentat una desena de noves llars de foc, al sud de la superfície excavada. Les properes intervencions arqueològiques confirmaran el paper central o perifèric d'aquesta zona. Hi ha una alta diversitat de matèries primes lítiques, morfotipus i d'estratègies d'extracció de suports, així com exemplars d'eines de pedra elaborades amb la tècnica de talla levallois, amb presència formats mitjans i grans. La fauna que consumien els neandertals, sobretot, cavalls, bòvids i cérvols, mostra una elevada transformació antròpica pel foc i per la fracturació a que era sotmesa abans de ser consumida per aquests homínids. Les estructures de combustió, o llars de foc, són també nombroses i força diverses en la seva morfologia, posant-se al descobert una desena més de fogars.Finalment, tant en el nivell O com en el P s'ha recuperat un nombre important de negatius de fusta. Segons els investigadors de l'IPHES, en l'O són d'una mida gran i han aparegut en tres dimensions i agrupats en dos conjunts, situant-se al centre i al sud de la superfície excavada. En un dels conjunts s'ha observat una associació rellevant entre negatius de dimensions considerables, d'estelles de centimètriques, cremades i no cremades, i peces lítiques de format gran i mitjà en calcaria i sílex que suggereixen una àrea d'activitat de treball específica per la fusta.Eudald Carbonell, ha precisat en declaracions a l'ACN, que aquestes troballes són 'redundants', és a dir, que confirmen idees que ja es coneixien, com el fet que quan neandertals arribaven a un lloc, hi feien focs com a base de la socialització de l'espècie. Els fogars trobats en aquesta campanya són 'complexos' i indiquen que hi van conviure grups d'homínids de més de sis membres i menys d'onze. D'altra banda, la preparació del jaciment pel proper workshop 'Neanderthal Home' (La Casa dels neandertals), que l'IPHES organitza a Tarragona i a Capellades ha estat la gran prioritat d'aquesta campanya d'excavació. S'ha volgut oferir als companys del workshop una superfície d'excavació esglaonada. Per aquest motiu, al fons de la paret, entre els alvèols 3 i 4 de l'abric, s'ha excavat i delimitat les estructures del nivell O. És la zona en la que hi ha un prominent Capelló que ha protegit de manera excepcional els diferents sòls d'ocupació d'aquest nivell. Aquesta zona de l'abric representa una nova localització de l'assentament prehistòric del jaciment, si es compara amb la resta de la successió estratigràfica, i representa un nou impuls per tal de documentar, entre altres, habitacions molt ben protegides arran de paret. D'aquí que els investigadors de l'IPHES hagin entrevist una zona delimitada per alguna estructura de fusta que podria separar una mena de cuina on es coïen els animals i segona zona per al descans.Conservació dels vegetals superior a l'habitualLa conservació de vegetals a l'Abric Romaní és molt superior a la que es dóna a la majoria de jaciments, un fet que es deu a l'abundant bicarbonat càlcic de l'aigua de Capellades. L'aigua que flueix de les fonts recobreix les superfícies vegetals fossilitzant-ne l'exterior de les mateixes. D'aquesta manera, en desaparèixer el material llenyós es conserva la petjada. Construint un motlle sobre aquest negatiu s'aconsegueix un positiu que permet conèixer la forma original d'aquesta estructura.A més, aquesta excel·lent conservació dels fòssils, sigui fusta, pedra o bé os, facilita una reconstrucció molt aproximada de la vida dels últims neandertals abans de la seva extinció. En concret, aquesta troballa ens permet confirmar la complexitat del comportament neandertal. El registre material i les estructures recuperades són, com de costum a la balma de Capellades, interessants tant per la quantitat com pel bon estat la conservació del conjunt arqueològic.Precisament, un dels objectius d'aquesta campanya, realitzada per l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) ha estat deixar ben preparat el jaciment per la visita d'especialistes d'arreu del món el mes d'octubre quan se celebrarà un workshop que pretén aclarir com era la vida de les bandes de neandertals entre fa 40.000 i 70.000 anys amb motiu del centenari del descobriment de l'Abric per part d'Amador Romaní.Fins el moment s'han investigat més de 300 fogars i s'ha localitzat més de cent eines de fusta d'entre 40.000 i 56.000 anys.