La pagesia d'Oliana denuncia que les expropiacions dels dos pantans de la zona estan enfonsant el sector

Entre les expropiacions de terres pel pantà de Rialb i les infraestructures associades, queden afectades la totalitat de les explotacions agrícoles d'Oliana, asseguren els pagesos de la zona. Aquests pagesos 'se senten enganyats per l'administració', perquè sempre 'se'ls havia garantit que tindrien reg de compensació al secà, per l'afectació del pantà d'Oliana, abans d'expropiar l'horta, i no està sent així després de 30 anys de reivindicacions'. La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), ha accelerat els tràmits per expropiar de forma urgent 50 hectàrees de l'horta d'Oliana i així completar la posada en càrrega de l'embassament de Rialb, aprofitant l'arribada del desgel aquesta primavera.

La CHE havia convocat per aquest dimecres i dijous 11 i 12 de març una trentena de propietaris per a l'aixecament de les actes prèvies a l'ocupació de les terres. La previsió és expropiar en una primera fase els terrenys fins a la cota 430 (la màxima del pantà) que són 19 hectàrees, i deixar per a més endavant les finques que es troben fins a tres metres per sobre d'aquest nivell, destinades a zona de seguretat, 31 hectàrees més. Aquestes hectàrees sumades a les 14 expropiades el 1995, sumen més del 50% del total de l'horta d'Oliana, segons asseguren els afectats.Pràcticament totes les terres que queden ara a la zona d'Oliana són de secà, expliquen els pagesos, quan les terres de reg eren el substrat natural sobre el que s'assentava tota la producció agrícola i ramadera de la zona, amb unes despeses d'explotació mínimes, 'que fan les explotacions competitives'. És per això que fa més de 30 anys que aquests pagesos venen reivindicant els regs de transformació del secà en regadiu, com a millor mesura compensatòria, pel sector agrícola. Reivindiquen uns regs compensatoris a la cua del pantà d'Oliana i en els dos marges del riu, en els municipis d'Oliana, Peramola, Bassella i Pinell, per l'afectació produïda a la pagesia, 'per la pèrdua de les millors terres destinades a l'activitat agrícola'. Els pagesos d'Olina es defineixen com un col·lectiu que necessita d'un fort impuls per refer un territori malmès solidàriament en benefici d'altres aigües avall. És per això que demanen un cop més a l'administració, la transformació de les terres de secà en zona de reg per a la viabilitat de les explotacions i per fer possible la gestió dels fems i purins. Les terres de secà tenen poca capacitat per assimilar fems, i de no aconseguir regadiu, hauran de portar-los, expliquen, a alguna planta fora de la zona, amb el pertinent cost que això suposa. Fins fa pocs anys s'han fet inversions 'molt importants' en noves infraestructures a les explotacions agrícoles i ramaderes associades a les terres de regadiu existents, com el polígon ramader, i 'ara de cop tot queda aturat, a l'expectativa del que passarà', perquè era imprevisible aquesta pèrdua 'tan substancial de les millors terres' i perquè la mitjana d'edat del col·lectiu és de 40 anys, explica un dels pagesos joves afectats, Salvador Plana. El president dels regants de l'horta d'Oliana i un dels afectats per l'embassament de Rialb com a propietari i com a pagès, Joan Marqués, és un dels que es van negar a signar ahir les actes prèvies a l'ocupació de les terres perquè creuen que el preu que els volen pagar, 3,6 euros per metre quadrat, 'és injust'. Aquests pagesos argumenten que la CHE s'està basant per fer aquestes expropiacions, en 'els preus que fa quatre o cinc anys va fer servir per expropiar Peramola'. Els pagesos de l'associació de regants de l'horta expliquen que la CHE només ha convocat els propietaris de les terres per iniciar els tràmits de les expropiacions, quan un 85% d'aquestes són explotades en regim de lloguer. De totes maneres però, els pagesos que no són propietaris han fet acte de compareixença aportant documentació acreditativa de lloguers i collites per intentar rebre algun tipus d'indemnització per l'afectació directa que patiran les seves explotacions. Aquestes explotacions quedaran afectades perquè menys hectàrees suposen menys caps de bestiar, degut a la manca de collites i per les obligacions que els comporta la llei de gestió de residus.