L'atur incrementa el nombre de buscadors de bolets als boscos del Pirineu

La humi­tat als bos­cos del Piri­neu, acom­pa­nyada de la calor que està començant a fer, ha afa­vo­rit que comen­cin a sor­tir els bolets. Com ja és habi­tual quan això passa, una munió de bole­tai­res afi­ci­o­nats omple els bos­cos per reco­llir tant apre­ciat men­jar els caps de set­mana. Enguany la diferència però, segons expli­quen els page­sos, és que el volum de gent ha aug­men­tat, i fins i tot entre set­mana, a causa de l'alt nom­bre de gent sense feina que busca en els bolets una manera de fer algun diner. El bolet estre­lla és la múrgola que es paga a uns 25 euros el quilo. Però segons els experts, no fal­ten gai­res dies, si con­ti­nua fent bo, perquè comen­cin a haver-hi ceps, un altre dels bolets més valo­rats.

El preu final de venda de la múrgola està en uns 25 euros de mit­jana. Els page­sos de l'Alt Urgell que posen parada al mer­cat muni­ci­pal de la Seu d'Urgell els dimarts i dis­sab­tes al matí expli­quen que enguany tenen molta com­petència al bosc  perquè hi ha més gent del que és habi­tual degut al gran volum de gent en situ­ació labo­ral d'atur. La Rosa Serra, veïna de Cas­tell­ciu­tat, explica que això ja es ve notant d'un temps cap aquí, perquè no només passa amb els bolets sinó també amb els car­gols i les xico­ies. La múrgola està  for­mada per una cama blan­qui­nosa engrui­xida cap a la part de sota, que sosté un bar­ret de forma arro­do­nida o ovoide de color palla enros­sida o de la mel fosca i amb tex­tura de ves­per. Surt en llocs molt diver­sos a la pri­ma­vera, però sobre­tot en llocs oberts com bos­cos acla­rits, i no sol aparèixer en els matei­xos indrets d'un any a l'altre. Tota ella es buida per dins, la qual cosa la fa molt apre­ci­ada per far­cir, espe­ci­al­ment amb  fetge d'ànec, segons explica el cui­ner espe­ci­a­lit­zat en bolets, Josep Aran, del res­tau­rant Aran de Vila­franca del Penedès.​Josep Aran sem­pre que pot es des­plaça a L'Alt Urgell per esbar­gir-se una estona i gau­dir de la mun­ta­nya. Per Aran, els millors bolets després de la tòfona són la múrgola. Insis­teix que la millor és la negra perquè és més gus­tosa, i el cep. Aquest res­tau­ra­dor afe­geix que per a ell els millors i més gus­to­sos exem­plars d'aquests dos bolets es tro­ben als bos­cos de l'Alt Urgell i la Cer­da­nya, con­cre­ta­ment a Sant Joan de l'Erm i a Maran­ges.Tant la múrgola com el cep van molt bus­cats perquè en cas d'exce­dent donen molt bon resul­tat secs, i així con­ti­nuen sent molt apre­ci­ats en el món de la res­tau­ració. Això ho saben molt bé les pro­pietàries de l'empresa Natura Bolets, de Mont­fer­rer, a l'Alt Urgell, que han fet de la seva afició la seva feina. A natura Bolets, a més de com­prar i dis­tri­buir bolets fres­cos i des­se­cats, asses­so­ren gratuïtament als bole­tai­res novells que tin­guin dub­tes sobre la comes­ti­bi­li­tat  del que por­ten al cis­tell, perquè segons adver­tei­xen, de bolets tòxics se'n tro­ben bas­tants per la zona del Piri­neu, inclosa la famosa i mortífera 'Ama­nita pha­lloi­des'.Tot i que la múrgola es con­si­dera un excel·lent comes­ti­ble, és pru­dent coure'l, llençar l'aigua i afe­gir-lo ja cuit als gui­sats, segons asse­nya­len tant les exper­tes de Natura Bolets com el cui­ner del res­tau­rant Aran. Així s'eli­mi­nen alguns prin­ci­pis tòxics que duen algu­nes vari­e­tats, les menys habi­tu­als, per bé que en poca quan­ti­tat. També una altra manera de des­truir aquest punt de toxi­ci­tat es dei­xar-los asse­car enfi­lant-los i pen­jant-los, amb l'avan­tatge que d'aquesta manera el bolet millora la seva aroma, afe­geix Aran.