Punt divers
Les restes de la Guerra Civil de Plans de Sió seran declarades bé cultural d'interés local de forma imminent
PONENT
Les diferents restes històriques de la Guerra Civil que hi ha repartides al llarg del terme municipal de Plans de Sió (Segarra) seran declarades bé cultural d'interés local de forma imminent, abans que s'acabi el mes de febrer. Segons els tècnics del Consell Comarcal de la Segarra que han tramitat tota la documentació referent a aquesta petició, ja fa gairebé un mes que es va demanar al Departament de Cultura, i per això calculen que l'anunci de la declaració serà reflectit al DOGC en pocs dies. L'expert en recuperació d'aquest tipus de vestigis, Pere Tardà, de Cat Patrimoni, ha remarcat la importància d'aquesta catalogació a l'hora d'afegir un punt més de protecció a les restes.
Els tècnics del Consell Comarcal de la Segarra han explicat que després que al mes de desembre el plenari de l'ens donés el vistiplau a la sol·licitud per declarar les restes de Plans de Sió com a bé cultural d'interés local, entre el 12 i el 14 de gener es va enviar tota la documentació necessària per aquest tràmit al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Segons els tècnics, aquest tràmit és 'senzill' i com que fins a dia d'avui no ha sorgit cap problema o dubte sobre la sol·licitud estimen que en els propers dies i com a molt abans de finals de mes, es farà oficial la declaració, que es comunicarà directament a l'ajuntament del municipi.
En aquest sentit, l'alcalde de Plans de Sió, Adrià Marquilles, ha recordat que la tramitació d'aquesta declaració s'ha hagut de fer a través del Consell Comarcal perquè el municipi no disposa de prous habitants per fer-ho ell mateix. Així mateix, ha remarcat la importància que pot comportar que es cataloguin les restes dins d'aquest context per tal de millorar la seva protecció i ajudar a la seva difusió entre les persones interessades.
El responsable de l'empresa experta en recuperació de vestigis de la Guerra Civil Cat Patrimoni, Pere Tardà, ha assenyalat que les restes d'aquest període de la història, en principi ja estan protegides per la Llei de patrimoni català, però ha afegit que la declaració de bé cultural d'interés local dóna 'un punt més' que fa que les administracions i la societat civil en general les tinguin més en compte.
Per Tardà, aquest tipus de catalogació és 'un punt bàsic' i ha recomanat a tots els municipis que tinguin constància de restes d'aquest tipus al seu terme, que demanin la declaració de bé cultural d'interés local, 'encara que siguin unes restes molt poc conegudes', ha afegit.
D'altra banda, Tardà ha considerat que malgrat fa molts anys que la Guerra Civil es va acabar, a Catalunya es porta un 'cert retard' en la recuperació de vestigis d'aquella època. En aquest sentit, ha mostrat voluntat i ganes de treballar en projectes de recuperació com el que s'ha portat a terme als Plans de Sió o a Alfés (Segrià) amb l'aeròdrom militar. Tardà ha afegit que a la demarcació de Lleida s'està treballant molt en aquesta matèria, i ho ha justificat, bàsicament pel fet que a les terres de Ponent el front hi va estar aturat durant vuit mesos, fet que va implicar un esforç de construcció militar molt més gran que en altres zones de Catalunya.
Les restes de Plans de Sió són el camp d'aviació republicà de l'Aranyó - també conegut com de Cervera -, que data de l'any 1938 i on s'hi poden observar les dues entrades del refugi antiaeri i alguns serveis dels lavabos, cuines i menjadors dels pilots republicans. Així mateix, la zona també compta amb diferents búnquers que formaven part de la línia del front republicà. Moltes d'aquestes instal·lacions encara estan pendents de recuperar i per tant s'hi ha de fer treballs de neteja.
Aquestes restes formen part d'un recorregut pels espais de la Guerra Civil a la Segarra que es va senyalitzar durant l'any passat sota el nom d''Espais de la Reraguarda'. La ruta consta de vuit punts ja senyalitzats, s'inicia a Cervera i passa per diferents punts de la ciutat com el Col·legi Balmes, la Universitat, el passegi de l'Estació, el cementiri i el clot dels Àubins, a la sortida del municipi.
Els tècnics del Consell Comarcal de la Segarra han explicat que després que al mes de desembre el plenari de l'ens donés el vistiplau a la sol·licitud per declarar les restes de Plans de Sió com a bé cultural d'interés local, entre el 12 i el 14 de gener es va enviar tota la documentació necessària per aquest tràmit al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Segons els tècnics, aquest tràmit és 'senzill' i com que fins a dia d'avui no ha sorgit cap problema o dubte sobre la sol·licitud estimen que en els propers dies i com a molt abans de finals de mes, es farà oficial la declaració, que es comunicarà directament a l'ajuntament del municipi.
En aquest sentit, l'alcalde de Plans de Sió, Adrià Marquilles, ha recordat que la tramitació d'aquesta declaració s'ha hagut de fer a través del Consell Comarcal perquè el municipi no disposa de prous habitants per fer-ho ell mateix. Així mateix, ha remarcat la importància que pot comportar que es cataloguin les restes dins d'aquest context per tal de millorar la seva protecció i ajudar a la seva difusió entre les persones interessades.
El responsable de l'empresa experta en recuperació de vestigis de la Guerra Civil Cat Patrimoni, Pere Tardà, ha assenyalat que les restes d'aquest període de la història, en principi ja estan protegides per la Llei de patrimoni català, però ha afegit que la declaració de bé cultural d'interés local dóna 'un punt més' que fa que les administracions i la societat civil en general les tinguin més en compte.
Per Tardà, aquest tipus de catalogació és 'un punt bàsic' i ha recomanat a tots els municipis que tinguin constància de restes d'aquest tipus al seu terme, que demanin la declaració de bé cultural d'interés local, 'encara que siguin unes restes molt poc conegudes', ha afegit.
D'altra banda, Tardà ha considerat que malgrat fa molts anys que la Guerra Civil es va acabar, a Catalunya es porta un 'cert retard' en la recuperació de vestigis d'aquella època. En aquest sentit, ha mostrat voluntat i ganes de treballar en projectes de recuperació com el que s'ha portat a terme als Plans de Sió o a Alfés (Segrià) amb l'aeròdrom militar. Tardà ha afegit que a la demarcació de Lleida s'està treballant molt en aquesta matèria, i ho ha justificat, bàsicament pel fet que a les terres de Ponent el front hi va estar aturat durant vuit mesos, fet que va implicar un esforç de construcció militar molt més gran que en altres zones de Catalunya.
Les restes de Plans de Sió són el camp d'aviació republicà de l'Aranyó - també conegut com de Cervera -, que data de l'any 1938 i on s'hi poden observar les dues entrades del refugi antiaeri i alguns serveis dels lavabos, cuines i menjadors dels pilots republicans. Així mateix, la zona també compta amb diferents búnquers que formaven part de la línia del front republicà. Moltes d'aquestes instal·lacions encara estan pendents de recuperar i per tant s'hi ha de fer treballs de neteja.
Aquestes restes formen part d'un recorregut pels espais de la Guerra Civil a la Segarra que es va senyalitzar durant l'any passat sota el nom d''Espais de la Reraguarda'. La ruta consta de vuit punts ja senyalitzats, s'inicia a Cervera i passa per diferents punts de la ciutat com el Col·legi Balmes, la Universitat, el passegi de l'Estació, el cementiri i el clot dels Àubins, a la sortida del municipi.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
