Punt divers

Reformen el refugi de Cuberes per gaudir de la brama del cérvol en família

El refugi de mun­ta­nya Casa Miró de Cube­res ha redis­tribuït i millo­rat l'espai des­ti­nat a les habi­ta­ci­ons per adap­tar així la casa al públic fami­liar, que és el més freqüent. El refugi compta ara amb 40 pla­ces dis­tribuïdes en 6 espais, amb habi­ta­ci­ons per a 3, 5 i 6 per­so­nes. Casa Miró es pre­para així per 'la brama' de la població de cérvols ibèrics de la Reserva Naci­o­nal de Caça de Bou­mor, dins la qual està situat refugi. Anna Sen­ti­nela, guarda del refugi, explica que aquest és un lloc pri­vi­le­giat per escol­tar la brama, degut al fet d'estar enclo­tat, ja que això fa que res­so­nin molt els crits del cérvols i els con­ver­teixi en un espec­ta­cle.

El refugi de Cube­res, l'única casa guar­dada dins la reserva, obre cada any per Set­mana Santa amb els cer­va­tons recent nas­cuts que pas­se­gen tran­quil·lament acom­pa­nyats de les seves mares. És el moment de pas­se­jar pel bosc i reco­llir les banyes d'aquesta espècie que després de la muda han que­dat escam­pa­des pel terra del bosc. És també l'època d'obser­var aquests ani­mals a distància.​Durant l'estiu el refugi és un lloc molt tran­quil i la gent hi va més que res per fer sen­de­risme, obser­var les espècies de rapi­nyai­res que viuen a la zona i gau­dir d'uns dies tran­quils. Al refugi fan men­jar casolà i dis­po­sen d'una bassa on es pot fer una remu­llada.La tar­dor però, és sens dubte 'l'època estre­lla' del refugi, asse­gu­ren el Gabi i l'Anna, el matri­moni que guarda el refugi. A la tar­dor es poden collir bolets a tocar del refugi, però també es poden obser­var els exem­plars de mas­cles de cérvols ibèrics des de la fines­tra mateix de l'habi­tació.De mit­jan setem­bre a començaments d'octu­bre té lloc l'ano­me­nada 'brama del cérvol'. És en aquest moment quan els mas­cles, que roma­nen soli­ta­ris la resta de l'any, cri­den amb els seus xis­cles a les feme­lles, per crear els harems que reque­rei­xen per a la repro­ducció. També durant aquest temps es pro­du­ei­xen llui­tes entre els mas­cles, que defen­sen les seves feme­lles. La raó per la qual s'atan­sen tant al refugi, explica l'Anna és que 'estan tant ficats en la seva feina que no veuen res més'.A més del cérvol ibèric, des­taca també la presència en aquesta zona d'isards, cabi­rols, porc sen­glars, vol­tors, tren­ca­los­sos, aufranys, gui­neus i galls fer. Encara que l'Anna acla­reix que de gall fer se'n veu ben poc, ja que la població actu­al­ment és molt minsa.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.