Herois per un dia

Redu­eix dos lla­dres

«Van arri­bar dues per­so­nes i, sense dir-me res, em van cla­var un gani­vet al braç.» Juan José López, veí de Tar­ra­gona, recorda per­fec­ta­ment bé el que va pas­sar aquell diu­menge de gener a la gaso­li­nera Rep­sol de la Pobla de Mafu­met en la qual tre­ba­lla. A Colòmbia, el seu país natal, ja havia hagut d'evi­tar atra­ca­ments, però a Cata­lu­nya aque­lla era la pri­mera vegada que tenia davant uns lla­dres i va que­dar molt sorprès. «No em van dir ni allò de: ‘això és un atra­ca­ment'». El tall, molt pro­fund, li va gene­rar una forta hemorràgia que el va dei­xar mal­fe­rit. Tot i això, Juan José López va resis­tir. Apro­fi­tant un moment de des­cuit dels atra­ca­dors, va aga­far un bat de beis­bol que guar­dava al tau­lell i va col­pe­jar els dos delinqüents, que van caure incons­ci­ents al terra de la gaso­li­nera. Tot i el mal que li feia la ferida i la sang que li bro­llava del braç, López va ser capaç d'arros­se­gar els dos lla­dres fins al lavabo de l'esta­bli­ment i després va tru­car als Mos­sos d'Esqua­dra de la regió de Tar­ra­gona, que van poder dete­nir allà mateix els delinqüents. Dies després va rebre una tru­cada d'Inte­rior dient-li que havia estat guar­do­nat amb una dis­tinció al mèrit poli­cial.

Com un poli­cia més

Xavier Mas és pro­pi­e­tari d'un res­tau­rant de Mataró, tot i que podria ser poli­cia. El seu currículum així ho avala. El 2006 va orga­nit­zar una batuda a Céllecs (Maresme) per bus­car el germà d'uns cone­guts seus que tenia Alz­hei­mer i que havia des­a­pa­re­gut feia uns dies. Mas va acon­se­guir que més de 200 per­so­nes par­ti­ci­pes­sin en la recerca, tot i que els vehi­cles –de trial i altres que feia anys que no sor­tien dels garat­ges– no tenien permís per cir­cu­lar per la mun­ta­nya. Ho va acon­se­guir després de nego­ciar amb els Mos­sos, que li van ator­gar un permís espe­cial perquè es dugués a terme la batuda. Dos dies després, quan es va tro­bar el cos del des­a­pa­re­gut, els Mos­sos li van agrair el que havia fet. Aquesta no ha estat l'única vegada que la poli­cia cata­lana ha feli­ci­tat Xavier Mas per la seva la tasca. En poc menys de dos anys aquest mares­menc ha faci­li­tat la detenció de dos lla­dres que aca­ba­ven de robar a veïns amb el mètode de l'estre­bada. En tots dos casos va seguir els delinqüents i va donar dades de la seva posició als Mos­sos perquè els detin­gues­sin, explica. Per si no n'hi hagués prou amb tot això, Mas va col·labo­rar fa uns mesos en la detenció d'un jove que aca­bava de robar un carro ple de licors d'un super­mer­cat. «Vaig avi­sar l'encar­re­gat que tres nois havien sor­tit de l'esta­bli­ment sense pagar.» Dos dels joves van ser enxam­pats a l'apar­ca­ment del super­mer­cat. El ter­cer va fugir cor­rent, però Mas, que havia fet atle­tisme, el va per­se­guir fins que el lla­dre es va atu­rar esgo­tat. «Es va pen­sar que m'havia dei­xat enrere, però real­ment estava ama­gat entre uns cot­xes infor­mant els Mos­sos de la posició del noi.» La poli­cia va dete­nir el lla­dre allà mateix. Uns dies després va rebre la notícia que havia estat guar­do­nat amb la dis­tinció al mèrit poli­cial.

Un tor­ni­quet sal­va­dor

«Em van asse­gu­rar que la meva actu­ació va ser vital per sal­var-li la vida.» José Fran­cisco Bermúdez, veí d'Albi­nyana (Baix Penedès), encara no entén per què la nit del 14 de novem­bre ningú no el va aju­dar. Una moto va topar con­tra el seu vehi­cle a la car­re­tera de Valls i el con­duc­tor de la moto­ci­cleta va que­dar greu­ment ferit a la calçada. «Tenia una cama a l'altra banda de la car­re­tera», reme­mora amb hor­ror Bermúdez, que recorda que va sor­tir del cotxe mig ator­dit. «Vaig dema­nar ajuda, però no es va acos­tar ningú.» Per això es va armar de valor i, tot i el mal­de­cap que tenia, va deci­dir fer un tor­ni­quet al con­duc­tor de la moto, que per­dia molta sang i que estava en estat de semiin­consciència. José Fran­cisco es va treure el cin­turó i el va ajus­tar al màxim a la zona del cos on hi havia el tall. «Vaig aguan­tar el tor­ni­quet fins que van arri­bar els bom­bers i després l'ambulància, uns vint minuts després», explica Bermúdez, que està de baixa mèdica des de l'acci­dent. Tot i que l'home a qui va sal­var la vida no s'ha posat en con­tacte amb ell, José Fran­cisco asse­gura que si es tornés a tro­bar en una situ­ació sem­blant faria el mateix. «No podria evi­tar fer-ho», diu. Ni s'ho per­do­na­ria. «Encara ara em sorprèn que ningú no m'ajudés. Suposo que els feia cosa veure tanta sang», explica Bermúdez, que també ha rebut enguany la dis­tinció al mèrit poli­cial.

En total, sis guar­do­nats

Tres per­so­nes més han estat guar­do­na­des enguany pel Depar­ta­ment d'Inte­rior. Qui final­ment no va rebre l'obse­qui va ser l'home equa­torià que va sal­var la vida d'una dona que era agre­dida per la seva expa­re­lla a Bar­ce­lona. Es va des­car­tar perquè tenia ante­ce­dents.