Trànsit
Més de 100.000 multes pels radars cada any
Inicis
El 2004 es van instal·lar els cinc primers cinemòmetres fixos a les comarques gironines
El 2011 es van emetre 105.319 sancions fermes i el 2015 en van ser 120.587
L'eficàcia dels radars per reduir la velocitat al volant i els índexs de sinistralitat han fet que des de l'administració es continuï apostant per la instal·lació d'aquests aparells. Fent un balanç des del 2011, cal destacar que absolutament tots aquests anys s'ha superat el llindar de les 100.000 sancions fermes a conductors que han estat interceptats per cinemòmetres fixos en carreteres de la demarcació. Amb pics que s'han anat intercalant a l'alça i a la baixa, el 2011 el nombre de multes per aquest tipus d'infracció va ser de 105.319, van pujar a 140.912 el 2012, van retrocedir lleugerament a 135.088 el 2013, van tornar a augmentar a 161.235 el 2014, van baixar a 120.587 l'any següent i, des de l'1 de gener fins al 30 de setembre del 2016, el còmput provisional és per ara de 69.022.
Els primers radars fixos a les comarques gironines es van col·locar el 2004. Aquell any, concretament, se'n van implantar cinc: a Sant Hilari Sacalm, Santa Coloma de Farners, Ventalló, Llagostera i Pont de Molins. Des d'aleshores, la seva presència s'ha multiplicat exponencialment. Es va passar a 8 el 2005, 12 el 2006, 19 el 2007, 20 el 2008 i 25 el 2009. Aquell any, en comparació amb el següent, és quan més se'n van instal·lar de nous. El 2010 ja se'n comptabilitzaven 32, el 2011 el nombre de radars fixos es va mantenir igual, i el 2012 se'n van posar en funcionament sis més i es va arribar als 38. El 2013 hi va haver un minúscul retrocés i se'n va treure un. En quedaven, per tant, 37. El radar que estava a l'N-II, a Caldes de Malavella, es va desmuntar de manera definitiva el maig del 2013 a causa de les obres de desdoblament de la via.
Els radars de tram
El primer radar de tram a les comarques gironines es va emplaçar el 2014 a la C-65, entre Cassà de la Selva i Llagostera. El nombre de punts de control de velocitat era de 40 el 2015, ja que es van col·locar quatre radars més de tram. Tots es van situar a l'N-II: un cobreix el recorregut entre Fornells de la Selva i Quart, un altre controla el mateix trajecte però en sentit invers i dos estan a l'altura de Girona. Actualment, hi ha 40 punts de control de velocitat operatius a la demarcació i la previsió del Servei Català de Trànsit (SCT) és que abans de finalitzar l'any s'arribi a 43. Als 40 d'ara s'hi ha de sumar quatre nous radars de tram en procés d'instal·lació. Dos s'han posat a l'N-II: un se'l trobaran els conductors que vagin de Capmany a Agullana i un altre d'Agullana a Capmany. I, a la C-66, s'hi han ubicat els altres dos: els trams que vigilaran seran Corçà-Rupià-la Pera-Flaçà-Sant Joan de Mollet i a la inversa, de Mollet cap a Corçà. Tot i que ara hi ha 40 radars i se'n posaran en marxa quatre més, en realitat en quedaran 43, ja que el cinemòmetre fix de Corçà es traurà i se substituirà pel de tram per tal que no se superposin.
El SCT no ha posat data perquè entrin en funcionament aquests darrers quatre radars perquè estan inclosos dins d'un paquet de deu que s'han ubicat arreu de Catalunya, i s'espera que s'anunciï alhora la seva posada en marxa. Dins del mateix període cronològic, ha baixat el nombre de persones que han perdut la vida en accidents en carreteres interurbanes de les comarques gironines. Segons el SCT, el 2004 hi va haver 76 víctimes mortals, 78 el 2005, 74 el 2006, 76 el 2007, 50 el 2008, 62 el 2009, 65 el 2010, 52 el 2011, 42 el 2012, 35 el 2013, 20 el 2014, 30 el 2015 i 27 entre l'1 de gener i el 22 d'octubre d'enguany. El 2016 s'han registrat dos sinistres especialment greus. Un va ser al març, quan van morir tretze estudiants en bolcar l'autocar en què viatjaven a l'AP-7, a Freginals. I, a l'abril, set dels vuit ocupants de dos cotxes van perdre la vida en una col·lisió a l'N-II, a Pont de Molins. La investigació va concloure que el conductor d'un turisme on viatjaven cinc joves francesos va envestir un automòbil amb tres veïns de Figueres que es dirigien a treballar al Pertús. En el fatídic xoc només va sobreviure un dels ocupants d'aquest segon vehicle.
“El 2017 no s'ampliarà la xarxa de radars a Girona”
Dos de la xarxa gironina, entre els que més multaven
El gros més alt de sancions dels radars de la demarcació es va registrar el 2014, amb un total de 161.1235. Aquell any es va fer públic que el cinemòmetre de la C-31 a Platja d'Aro i el de la C-35 a Caldes de Malavella, juntament amb el de la C-31 nord a Badalona, eren els que més multaven de tot Catalunya. Els dos de les comarques gironines que figuraven al rànquing van entrar en servei el 2011, dins d'un paquet format per 30 radars nous que es van repartir arreu del país. El de Platja d'Aro es troba al quilòmetre 312,78 de la C-31 en direcció Palamós, en un punt de l'autovia on el màxim de velocitat està fixat en 80 km/h. D'ençà que es va instal·lar es va convertir en polèmic perquè està just després d'un tram on el límit és de 100 km/h. De fet, els cinc primers mesos de funcionament va imposar més de 21.000 multes.
Es van treure centenars de sancions per la ITV, el 2014
Els radars han centrat diversos episodis polèmics. Una de les situacions que va comportar més multats de manera injusta es remunta entre el 2013 i el 2014, quan el SCT va revisar i tirar enrere centenars de denúncies a Catalunya que es van trametre per no haver passat teòricament la ITV del vehicle. Es va produir una allau de queixes en detectar-se que s'havia sancionat per equivocació multitud de conductors que tenien la revisió de l'automòbil en regla. L'origen de l'error no van ser en aquest cas els radars en si, sinó el fet que la base de dades de la direcció general de Trànsit (DGT) de la qual es partia per comprovar la vigència de la ITV dels cotxes no estava del tot actualitzada. Per primer cop, es van usar radars i lectors de matrícula per comprovar si es tenia al dia, sense necessitat de ser parats per la policia.