El Suprem ordena repetir el judici del crim de Caldes

La sala segona del penal del Tribunal Suprem (TS) ha tombat la condemna de 21 anys de presó que l'Audiència de Girona va imposar al gener a l'expolicia municipal Antonio Alcaraz Sencianes per haver matat la seva cunyada i haver clavat dues ganivetades a la seva dona a Caldes de Malavella, el 28 de maig del 2013. La resolució emesa el 27 d'octubre passat pel Suprem estima el recurs de cassació que va presentar el nou advocat d'Alcaraz contra la sentència que va ser dictada per la secció quarta de l'Audiència, després que el mateix acusat renunciés al seu primer lletrat i renegués del pacte a què van arribar les parts. En aquest sentit, el TS ordena que “al més aviat possible” se celebri una nova vista pel cas, en la qual hi hagi un tribunal diferent a l'anterior per garantir “la seva imparcialitat”. El judici que ara s'ha anul·lat va acabar amb l'acusat condemnat a quinze anys de presó com a autor d'un delicte d'assassinat, a dos anys per un delicte de lesions amb l'ús d'un instrument perillós i a quatre anys més per dos delictes de lesions psíquiques, ja que va cometre les agressions davant les dues filles menors d'edat de la víctima mortal.

La sentència del Suprem ressalta que es va tractar d'una “simulació d'un judici” per “dotar d'aparença legal una conformitat encoberta”. El TS recorda que, quan un acusat s'enfronta a penes superiors a sis anys de presó, el judici s'ha fer i les parts no poden arribar a acords ni pactes. La sentència de l'Audiència es deixa sense efecte, precisament, perquè el Suprem conclou que aquesta situació és la que es va produir al gener. El TS ho avala evidenciant, en primer lloc, la curta durada que va tenir el judici. Un cop Alcaraz va reconèixer els fets, acusacions i defensa van renunciar a la resta de proves i van formular directament les conclusions. La fiscal va modificar el seu escrit i va passar de demanar 43 anys de presó a sol·licitar una condemna de 21 anys. Tant les acusacions particulars com l'advocat del processat es van adherir a la petició de la fiscalia. I, ja finalment, Alcaraz va fer ús del dret a l'última paraula, durant el qual va lamentar el dolor causat.

Pocs dies després, l'expolicia va renegar de l'acord i va assegurar que ho havia acceptat perquè la fiscal, Sandra Fagil, i el seu anterior advocat, Francesc Xavier López Vegas, l'havien pressionat “insistentment”. Va escriure una carta des de la presó tant al seu lletrat com a l'Audiència on sol·licitava que es revoqués la conformitat. El TS recorda que “la confessió d'un acusat no és la reina de les proves i no eximeix el que jutja de practicar les diligències necessàries per corroborar els fets i buscar la veritat”. En el pròxim judici, Alcaraz serà defensat per l'advocat Jordi Colomer, que li va ser designat d'ofici.