Condemnen Interior per les tortures d'uns mossos a un detingut, a Roses

L'Audiència de Girona va considerar provat, el 2004, que uns agents dels Mossos d'Esquadra van torturar un ciutadà marroquí, Driss Zraidi, als calabossos de la comissaria de Roses. Els 14 policies que van ser jutjats, però, van ser absolts perquè no es va poder identificar quins d'ells van participar en l'agressió, que es va produir la matinada del 4 d'agost del 1998. Ara, divuit anys després dels fets, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha estimat parcialment el recurs presentat per l'advocat de Zraidi i obliga el Departament d'Interior de la Generalitat a indemnitzar-lo amb 45.000 euros pels danys morals patits. La resolució va ser emesa el 7 d'octubre per la sala contenciosa administrativa del TSJC. La sentència reconeix la responsabilitat patrimonial d'Interior per les tortures i vexacions sofertes per Zraidi. La sala considera acreditat que un grup de mossos va entrar a la cel·la on hi havia la víctima, li va proferir insults i amenaces i hi va haver un contacte físic dels policies respecte a l'arrestat. El van maltractar, fet que queda evidenciat pels gemecs de l'home, les súpliques per tal que no li peguessin i els seus crits de dolor. Al judici, en canvi, els agents únicament van reconèixer que, davant la resistència que va oferir mentre l'intentaven detenir, el van haver de reduir posant-li el genoll sobre el cos quan estava estès a terra. El denunciant va ser arrestat per una infracció de trànsit a Sant Pere Pescador.

Segons l'Audiència, Zraidi va exagerar en les declaracions, tot i que va quedar confirmat que als calabossos va rebre empentes i petites trompades, a més d'insults i vexacions. Pel que fa a les tres costelles trencades que tenia, el tribunal va atribuir les fractures al moment de la detenció, a la qual es va oposar violentament. En la sentència de l'Audiència (ratificada el 2005 pel Suprem), s'hi recollia que uns agents van entrar als calabossos i en molt poca estona van apallissar lleument i van insultar Zraidi. A aquesta conclusió s'hi va arribar després d'escoltar els testimonis de tres detinguts més que aquell dia eren a les garjoles i pel contingut de les cintes de so que van gravar els gemecs de la víctima. La versió dels altres arrestats va servir per determinar que el més probable és que arribés a la garjola amb les costelles trencades, perquè ja es queixava quan hi va entrar.

Com a paradoxa, Interior, en un primer moment, va anunciar que es personaria com a acusació particular contra el principal sospitós de les tortures. El fiscal, però, va advertir que era impossible que fes cap acusació perquè amb la imputació del primer mosso que va ser detingut Interior passava a adquirir la condició d'acusat en el cas com a responsable civil subsidiari degut a l'actuació d'un dels seus agents.

El fet que l'Audiència reconegués que hi va haver una acció delictiva ja feia preveure que fos un aval per tal que Zraidi pogués reclamar per via administrativa la indemnització que li va denegar el tribunal penal –la víctima va exercir l'acusació particular a través de l'advocat Sebastià Salellas–. El TSJC ha determinat ara que, més enllà de quins agents van dur a terme la conducta il·lícita, Interior n'és responsable i l'ha d'indemnitzar pel tracte vexatori rebut. La sentència encara no és ferma i s'hi pot recórrer al Tribunal Suprem.