ra tot han sigut escarafalls perquè s'ha descobert que una família havia explicat falsedats per treure un dineral apel·lant a la solidaritat de la gent amb el pretext de la malaltia de la filla. Més lleig no pot ser servir-se de la salut d'una nena per enganyar i enriquir-se. És veritat, però el que no s'entén és que tots, els periodistes sobretot, encara siguem tan incauts i ens empassem qualsevol història que sembli atractiva, sense comprovar-la, quan la història està clafida d'aquestes enganyifes i tots n'hem viscut alguna. Relato algunes poques perquè tinc poc espai. Tothom recordarà l'Enric Marco, que presidia l'Amical Mauthausen com un dels represaliats que havia passat anys i anys en el camp d'extermini nazi, i al final va confessar que tot era una història inventada. I el cas de Sergio Montilla, un empordanès amb deliris que quan va veure baixar les Torres Bessones va ensarronar mitjans de comunicació explicant-los que era copropietari de la firma hispano-nord-americana John W. Stanley, que tenia un centenar de treballadors a les tres oficines que ocupava a les Torres Bessones. Una més de les moltes mentides que havia explicat Montilla que encara ara fent una recerca a Google es pot trobar com si fos veritat. Darrere del tema de les Torres Bessones també va aparèixer una altra farsant, Tania Head, que va presidir una associació de víctimes explicant que havia sobreviscut a l'atemptat i no hi era. Més a prop, a l'Empordà: un home que ara està imputat per abusos de menors, Fernando Domingo Laverde Cardona, s'ha guanyat la vida durant anys fent de monitor de natació promocionant-se com a descendent dels indis sioux, fent-se dir Fernan Cort Fort i assegurant que ha conviscut amb tribus de l'Amazones que parlen amb els peixos. I es veu que tothom ho trobava normal fins que les denúncies han fet obrir els ulls. Quan va desaparèixer un noi cec a Pont de Molins, es va descobrir que tot allò que deia d'ell la Vikipèdia i que havien explicat diaris i revistes, que era una llegenda en el món de la boxa, era fals, cosa que amb un petit raonament ja es veia que era impossible, per la seva incapacitat visual. Etcètera, etcètera. Es veu que ens van acostumar de petits a ser incauts i babaus amb la història dels Reis Mags i ara ens ho creiem tot sense raonar.

A