Tribunals
Jutgen una monja acusada de maltractar gent gran
Els fets haurien passat quan era directora d'un geriàtric d'Arbúcies
La investigada nega haver pegat mai cap intern
Algunes empleades diuen que menyspreava els residents i els havia donat bufetades
La monja Carmen Roldán, que entre els anys 2003 i 2008 va ser la directora de la residència de la tercera edat Casa de Repòs de les Germanes Hospitalàries de la Santa Creu d'Arbúcies, es va asseure ahir al banc dels acusats del jutjat penal número 4 de Girona pel presumpte tracte degradant i vexatori a què hauria sotmès els interns del centre. La investigada va respondre a les preguntes de la fiscal, a les del seu advocat, Esteve Ribas, i a les del lletrat de la residència, Antoni Sant. Roldán es va acollir al seu dret a no contestar, en canvi, a l'advocada que porta l'acusació particular en representació d'una de les quatre famílies que van denunciar la religiosa. Durant la declaració, l'acusada va manifestar que “mai” va pegar a cap intern: “Algunes vegades havies d'exercir l'autoritat. Tot i que també soc infermera, sabia molt bé quin era el meu paper i no passava per sobre de les altres infermeres del centre. Elles eren les que feien les prescripcions als interns i, si tenien dubtes, les ajudava.”
La fiscalia sosté que Roldán va establir com a criteri habitual de funcionament en el seu tracte amb els ancians l'ús de la força mitjançant bufetades, sacsejades, crits i insults. Una de les residents que se sospita que va rebre un tracte reprovable és Inés Prados, que va ingressar al geriàtric l'1 de maig del 2007. La dona hauria comentat que l'acusada la tenia amargada i va revelar a diverses persones de la residència que pretenia treure's la vida llançant-se per la finestra. Per la família de Prados, resulta incomprensible que la directora, malgrat estar al corrent d'aquesta intenció, no prengués mesures per impedir-ho. El dia 25 de juliol del 2008, a més, se l'hauria deixat sola durant hores a la segona planta, on estava en una cadira, al costat d'una finestra. Tal com havia anunciat, es va precipitar des del segon pis i va morir dos dies després a l'hospital Trueta.
L'advocada Laurence Samara exerceix l'acusació particular contra Roldán en representació d'Inés Tadey, filla de Prados. La processada va subratllar que va tenir “poc contacte directe” amb aquesta resident i va negar que li imposés càstigs, com ara privar-la de participar en activitats comunes o aïllar-la a fer els àpats en un menjador de la segona planta: “Amb Inés Prados pràcticament no vaig discutir. Mai va estar contenta de ser a la residència. A través de treballadors i d'algun altre intern sabia que tenia idees de suïcidar-se.” L'acusada, però, va matisar que no ho “veia factible” perquè tenia la mobilitat reduïda i la finestra era alta; i va assegurar que, com a mesura de prevenció, es vigilaven més els moviments d'ella (diverses auxiliars i infermeres van rebatre, en canvi, que no se'ls va demanar des de la direcció que controlessin més Prados).
Va declarar, acte seguit, una treballadora del menjador. “El dia dels fets, Prados em va dir que era a dalt castigada. Sempre hi havia altercats amb Roldán. Cridava als ancians com una boja, els sacsejava, donava cops a la taula perquè es prenguessin la medicació i es posava amb tots. Era una guerra diària. En quinze dies vaig veure com va donar plantofades a dos interns. Insultava i menyspreava els residents. Li tenien por. Es posava negra, cada dia n'atacava un. Ja no vaig aguantar més i vaig parlar amb la superiora.”
Una altra companya de feina va narrar que un dia que un home va començar a cridar perquè s'havia tacat, Roldán li va donar primer dues plantofades i, poc després, dues més. Altres empleades, en canvi, van coincidir que tenia un caràcter molt fort i estricte, si bé mai van presenciar cap maltractament.
Durant la sessió d'ahir, també va prestar testimoni la filla de Prados, qui se sent “enganyada” per l'acusada. “La meva mare em deia que aquesta monja era molt dolenta i pegava. Com que estava malalta i tenia al·lucinacions, primer no vaig dubtar de Roldán. Una setmana abans dels fets, però, vaig canviar d'opinió, ja que vaig presenciar com li va cridar amb fúria.” Tadey, a més, va explicar que una voluntària del centre li va confirmar que la seva mare estava cansada de Roldán i de viure així, i que en general veia patir els ancians.
La fiscal actua d'ofici en defensa de set presumptes víctimes. Demana, provisionalment, set anys i tres mesos de presó per a Roldán per un delicte de violència física i psicològica habitual i per set delictes de maltractament a gent gran. Pel que fa a la família de Prados, sol·liciten tres anys de presó per a l'acusada per un delicte de violència física i psicològica habitual i tres anys de presó més per un delicte d'homicidi imprudent per negligència professional.