“L'actitud d'ella amb els pacients no era correcta”

“Aixecava la veu a algun dels avis. Era molt autoritària i humiliava les persones fàcilment.” Amb aquestes paraules és com una exinfermera de la residència de la tercera edat Casa de Repòs de les Germanes Hospitalàries de la Santa Creu d'Arbúcies recorda el comportament de la monja Carmen Roldán, que va ser directora del geriàtric entre els anys 2003 i 2008. La religiosa es va tornar a asseure ahir al banc dels acusats del penal número 4 de Girona, on es va celebrar la segona jornada del judici pel presumpte tracte degradant i vexatori a què hauria sotmès els interns del centre. Aquesta infermera –que va treballar al geriàtric del 2006 al 2009– va exposar: “L'actitud de la germana Roldán amb els ancians no em semblava correcta. El personal temíem les seves reaccions. Es posava molt agressiva. Als usuaris, els arribava a aixecar les mans.” Pensa, fins i tot, que la situació entraria dins dels paràmetres del “maltractament psicològic”. A la recta final del seu testimoni, però, va matisar que també hi havia tant treballadors com pacients que “estaven contents” amb Roldán.

De fet, mentre que en la sessió de dilluns hi va haver empleades que van assegurar que havien presenciat com havia donat bufetades als usuaris, ahir 4 treballadores van elogiar la feina de la investigada. Van afirmar que mai van veure maltractaments i que cap intern se'ls havia queixat de l'acusada, a qui van qualificar de simpàtica i bona persona. Hi van afegir que van treballar molt bé amb ella i que l'ambient al centre era bo.

Una altra qüestió que va centrar el debat és si la praxi assistencial que va rebre una usuària que es va precipitar des d'una finestra de la segona planta, el 25 de juliol del 2008, va ser l'adequada. A causa de la caiguda, la dona es va fer un cop al cap, es va fracturar vuit costelles, el fèmur, la clavícula i el maluc, i va morir dos dies després al Trueta. La víctima va anar a parar a un pati i, presumptament seguint les indicacions de Roldán, tant ella com altres treballadores la van aixecar del terra, la van posar en una cadira de rodes, la van pujar a l'habitació i la van rentar i canviar de roba.

Una metgessa del SEM va apuntar ahir al judici que en aquesta manera de procedir no hi veu res d'estrany, sempre que se la traslladés amb compte. Per la seva banda, una doctora proposada per l'acusació particular va considerar en canvi que aquestes accions van ser “imprudents, temeràries i totalment innecessàries”: “Les lesions a les costelles són molt doloroses. Se l'hauria d'haver mogut amb una taula espinal.”

Aquesta facultativa tampoc entén que se la deixés sola en una saleta, sense cap finalitat coneguda, tot i que tant la direcció com altres membres del personal sabien que la pacient havia dit en més d'una ocasió que es volia treure la vida. I, en últim lloc, un doctor del CAP d'Arbúcies va indicar que el més normal és atendre inicialment la persona ferida in situ perquè, “en moure-la, se li poden produir lesions o bé agreujar les que ja presenta”.