Les ocupacions de cases fan pujar l'índex de delictes

Els fets delictius van disminuir el 2016 en relació amb el 2015 en gairebé totes les comarques gironines, segons les dades de seguretat del cos dels Mossos d'Esquadra. Dues excepcions: l'àrea bàsica policial (ABP) del Gironès-Pla de l'Estany, on es va passar d'11.699 fets coneguts a 11.912, dada que suposa un augment de l'1,82%, i la de Sant Feliu de Guíxols (que inclou les poblacions de Sant Feliu, Platja d'Aro, Calonge i Santa Cristina d'Aro), que és on es va notar més l'increment, un 2,86%. Es va passar de 4.190 a 4.310 fets coneguts. En canvi, la resta del Baix Empordà, la zona regida per l'ABP de la Bisbal (que inclou 34 municipis, la majoria d'interior) és el sector on més van disminuir els delictes: un 13,19% respecte a l'any 2015. Es va passar de 4.740 a 4.115 fets delictius coneguts. La gran majoria dels delictes, un 84%, són robatoris en les seves diferents modalitats.

A l'hora d'intentar trobar una explicació de per què els quatre municipis costaners registren aquesta anòmala pujada delictiva els experts coincideixen a vincular-la directament amb el nivell de casos d'ocupacions il·lícites d'habitatges que s'han donat en aquest territori. Més ocupacions representen més robatoris. Ho afirmen categòricament els responsables de la seguretat de la zona. Unes ocupacions que darrerament se centren sobretot en alguns punts del municipi de Calonge i que desestabilitzen la seguretat i la convivència. Els policies han constatat que molts ocupes són lladres que s'instal·len una temporada a la casa on van a robar, la saquegen i després se'n busquen una altra. Que a la zona hi hagi moltes segones residències propicia les ocupacions i els saquejos. A l'entorn de les ocupacions il·legals s'hi ha detectat un negoci delictiu que té moltes varietats. Són coneguts els casos de màfies organitzades que dominen un bloc sencer de pisos, canvien els panys dels habitatges i després venen les claus als futurs ocupes. Els preus de les claus oscil·len entre els 200 i els 8.000 euros. Darrere l'ocupació arriba també el frau a les companyies dels serveis. Els ocupes solen punxar la llum i el gas i malbaraten a dojo ja que no els preocupa la despesa perquè no la paguen. Tampoc és estrany que vagin a robar materials i peces com ara sanitaris de cases veïnes per condicionar la seva casa ocupada.

S'han donat casos de propietaris de cases que s'han vist extorquits per ocupes que els exigeixen milers d'euros si volen que els deixin la casa lliure. És el cas que va anar a exposar a la policia un francès propietari d'una segona residència a la Costa Brava que s'hi va trobar un cubà que s'hi havia instal·lat. El cubà reclamava uns 5.000 euros per deixar-li la casa lliure i no tenia inconvenient a fer la seva petició ni amb la policia al davant. I el francès es va decantar per pagar, com a via més ràpida, en lloc de denunciar i anar a la via legal que li podia comportar mesos o anys de litigi. Els propietaris afectats per les ocupacions, sobretot si són segones residències, es veuen impotents davant la justícia, ja que els jutges només reconeixen el dret a l'habitatge en una primera residència però la segona es considera un bé capital i acaba prevalent el dret de l'ocupa que esgrimeix a estar-s'hi pel seu dret a l'habitatge. Resulta paradoxal com d'impune ha esdevingut ara l'entrada il·lícita en casa aliena, que, entesa com una violació de domicili, un delicte tipificat en els articles 202 a 204 del codi penal del 1995, era un dels supòsits que la llei preveia jutjar amb jurat popular. Aquest supòsit, però, es va eliminar en constatar els elevadíssims costos que suposava muntar un tribunal popular per un delicte que cada vegada es feia més freqüent.

Ara un litigi per una ocupació d'un habitatge es pot tractar per la via judicial penal, contenciosa administrativa o civil, però en tots els casos el recorregut pot ser llarg abans no hi ha resolució.