Amnèsia assassina

L'ex-policia municipal de Girona Antonio Alcaraz Sencianes va tornar a seure ahir al banc dels acusats sospitós d'haver matat la cunyada i ferit a ganivetades la dona el maig del 2013 a Caldes de Malavella. Ho fa per segon cop, ja que l'Audiència de Girona ja havia jutjat el cas el gener del 2016. En virtut d'un pacte entre el fiscal i la defensa, el cas es va tancar amb una condemna de 21 anys de presó. Però poc després de conèixer la sentència, i des de la presó de Quatre Camins, Alcaraz va enviar una carta en la qual renegava del pacte. Va ser llavors quan el Tribunal Suprem va revisar el cas i va obligar a tornar a repetir el judici. El Suprem remarcava que la llei no permet arribar a pactes sense celebrar el judici en casos de delictes que suposen una pena superior als sis anys de presó, com és el cas.

Després de no poder-se esplaiar en l'altre judici –ja que tan sols va dir: “Sento haver causat mal a tantes persones, en especial les meves nebodes”–, Alcaraz aquest cop va explicar amb tots els pèls i senyals com van succeir els esdeveniments fins al dia del crim. Però, curiosament, té un lapsus de memòria i no recorda just el moment en què va matar a ganivetades la cunyada i va apunyalar la dona. “Estava en un moment indescriptible i tinc llacunes”, reconeix l'expolicia. Tot i així, ahir durant el judici l'acusat va reconèixer que d'alguna manera és el culpable d'aquella situació perquè les proves són irrefutables. “Assumeixo els fets”, afirma.

En el moment del crim, la relació entre el sospitós i l'esposa s'havia anat deteriorant i feia temps que ella volia separar-se'n. Estaven casats des de feia 28 anys, vivien a Vilablareix i tenien dos fills. Alcaraz, però, no acceptava la ruptura. De fet, tal com argumenten el fiscal Enrique Barata i les acusacions particulars, representades pels lletrats Samuel García-Quintas i Anna Tomàs, cada cop estava més irascible. Creia que la dona del seu germà n'era la culpable i l'acusava de convèncer la dona perquè se'n divorciés, segons defensen les acusacions. “Considero que la meva cunyada no va influir en la separació; la meva dona podia fer el que volgués. És rotundament fals, m'han volgut encolomar aquest mort i no és així”, va assegurar Alcaraz.

Però el cert és que el 25 de maig del 2013 Alcaraz es va “emprenyar extraordinàriament” quan la seva esposa li va dir que acompanyaria la cunyada a Barcelona, segons defensa el fiscal. Es va mostrar tan agressiu que la dona va demanar ajuda als familiars i va decidir marxar de casa i instal·lar-se al xalet on vivien els seus cunyats, a la urbanització El Llac del Cigne, de Caldes de Malavella. “Em va dir que pels seus collons no sortiria de casa, i això ja va sobrepassar tots els límits”, va assegurar ahir la dona d'Alcaraz. Durant els dies següents, l'expolicia no va deixar de trucar insistentment a la dona. Intentava convèncer-la que no se separés, però ella li va fer saber que aquella setmana iniciaria els tràmits del divorci. “Aquell mateix dissabte li vaig acabar dient que dilluns començaria a fer els tràmits del divorci”, va declarar ahir la dona durant el judici.

El crim va tenir lloc el dimarts dia 28 de maig del 2013. La dona i la cunyada sortien de la casa de Caldes de Malavella amb el cotxe. Al vehicle també hi anaven les filles de la víctima, de 6 i 10 anys, que anaven a escola. Mentre eren al garatge, la cunyada va tornar un moment a dins perquè s'havia deixat una jaqueta, i va demanar a la filla gran que accionés la porta amb el comandament. L'expolicia havia fet guàrdia davant la casa amb el seu cotxe, esperant que s'obrís la porta del garatge. Quan això va passar, va entrar al garatge a gran velocitat amb el vehicle i es va amorrar a l'altre automòbil. “El meu objectiu era veure la meva dona i salvar el matrimoni perquè jo no havia donat motius per separar-nos”, va explicar Alcaraz durant el judici, que va lamentar que ell ho estava passant “molt malament; en canvi, ella no, perquè marxava a Barcelona a la presentació d'un llibre”.

Però la realitat és que va anar fins a la casa amb males intencions. Dins del cotxe duia una destral i dos ganivets de grans dimensions i ben esmolats. “Els duia allà perquè el dia abans els havia dut a esmolar i s'havien quedat al cotxe”, va etzibar l'acusat responent al fiscal. En canvi, la dona va explicar que no era normal que els tingués allà, ja que a casa ja tenien un esmolador. Va ser precisament amb un d'aquests ganivets que Alcaraz va baixar del cotxe i va anar cap a la cunyada. Va fer cas omís dels crits de la víctima, que li va dir: “Antonio, si us plau, que hi ha les nenes al davant.” Tot seguit Alcaraz va cridar: “Tu calla, que tens la culpa de tot”, i li va clavar una ganivetada a l'altura del coll. Després es va girar cap a la seva dona i li va clavar dues ganivetades. “Mentre m'estava tallant, la Dolors va dir: «Deixa-la!»”, va dir la dona d'Alcaraz. Això sembla que va fer enfurismar més l'expolicia, que va tornar cap a la cunyada i la va rematar. L'esposa d'Alcaraz li va demanar que la portés a l'hospital i l'acusat hi va accedir. Les nenes van estar tota l'estona cridant i demanant a l'oncle que parés i que s'endugués també la seva mare a l'hospital perquè la curessin. “Jo només pensava a fer-lo sortir d'allà perquè la cosa no anés a pitjor”, va dir ahir la dona. Si ella no hagués rebut assistència immediatament, també hauria perdut la vida. “Si algú havia de morir aquell dia, era jo”, va concloure l'esposa d'Alcaraz.

Està previst que el judici continuï avui i duri fins divendres.