Seguretat
Afers interns externs
Les policies locals reclamen un òrgan exprés per a les investigacions a agents i expedients disciplinaris
Demanen que s'unifiquin criteris de retirada d'armes
Els caps de les policies locals de les comarques gironines van presentar ahir en una trobada a Caldes de Malavella els resultats de la feina global feta durant l'any i també les reivindicacions per millorar el servei i la situació dels 1.084 agents municipals repartits en una trentena de municipis gironins. Una de les necessitats formulada per boca de David Puertas, cap de la policia local de Platja d'Aro i president en funcions de l'Associació de Caps i Comandaments de les Policies Locals de les comarques gironines, és la creació d'una brigada d'afers interns externa, un òrgan supramunicipal que s'encarregui d'investigacions de delictes amb policies com a sospitosos i de la instrucció d'expedients disciplinaris. Puertas, amb el suport de tots els caps presents, va remarcar la dificultat que suposa per a un cos policial petit fer una investigació interna sense que se n'assabenti l'investigat i també la manca de mitjans i el desgast que suposa per al cap del cos haver d'assumir la instrucció dels expedients. La subdirectora de coordinació de policies locals del Departament d'Interior de la Generalitat, Begoña Curto, present a l'acte, va avalar les tesis dels comandaments policials, es va comprometre a estudiar la creació d'aquest òrgan i va remarcar que la petició honora els caps policials perquè reclamar un règim disciplinari demostra el seu interès per treballar bé i donar un bon servei.
Retirada d'armes
Els comandaments de policies locals també reclamen la regulació dels supòsits de retirada d'armes als agents per baixa, sotmetre els agents al test psicotècnic cada quatre anys en lloc de cada dos com es fa ara, i la modificació del reglament d'armes a la realitat actual.
“Necessitem eines. Un sopluig. Ara si un agent dona no apte al psicotècnic no tenim clar què s'ha de fer. Cada cap ho resol pel seu compte. Necessitem un aixopluc, uns criteris unitaris. Saber quan hem de retirar l'arma”, va especificar Puertas. Tenen una altra dificultat, va afegir, que no saben si una baixa per malaltia comuna amaga o no un problema mental i, en cas de demanar-ho, la seguretat social els denega la informació, dades que podrien evitar que una persona es fes mal ella mateixa o posés en risc els altres. Els Mossos, que no sotmeten els agents a proves psicològiques, tenen reglamentada la retirada de l'arma a partir del primer mes de baixa.
La subdirectora Curto tampoc va defugir aquesta reivindicació, que va admetre que vol vetllar per la salut i la seguretat, però va matisar que cap determinació es pot adoptar sense realitzar primer un estudi molt detallat sobre el tema per valorar els pros i els contres que podrien comportar les mesures reclamades.
Revòlvers o pistoles
David Puertas va insistir, però, a adaptar a la realitat la llei de les policies locals de l'any 1991 pel que fa al reglament d'armament, que encara ara fixa que l'arma dels agents locals serà el revòlver i de forma excepcional la pistola. “I avui en dia cap policia porta revòlver.” La llei, redactada abans del desplegament dels Mossos, també està desfasada pel que fa a l'assignació de les funcions de seguretat ciutadana. “Des del 1991 fins avui hem madurat molt, ara fem una gran aportació a la seguretat ciutadana i trobem a faltar que no estigui reconeguda en la llei”, diu Puertas, que va recordar que la llei actual, pensada en el seu moment perquè es coordinessin amb la Guàrdia Civil i la Policía Nacional, limita les seves funcions només a la vigilància d'espais públics. Les dades que van presentar demostren que assumeixen gran feina de seguretat ciutadana.
L'eterna queixa del 112
Un any més els comandament de les policies locals es van tornar a queixar del funcionament del 112, el sistema d'emergències, que encara no els ha integrat com un servei clau que es consideren per atendre les emergències amb la màxima immediatesa.
Les policies locals es queixen que molt sovint ells són el servei més proper al lloc on hi ha una emergència però no se'ls activa a ells, amb la pèrdua de temps i de capacitat de reacció que això suposa. Ho van exemplificar amb el cas hipotètic que es produeixi un atracament a la ciutat de Girona i la policia local és a pocs metres i no se' ls activa, perquè no se'ls té en compte.
“No s'entén la funcionalitat del 112 quan el requeriment implica immediatesa d'actuació i s'avisi un cos sense saber la ubicació dels serveis disponibles a la zona”, va apuntar el president de l'associació de caps, que va reclamar que els integrin dins de la plataforma d'actuació del 112. Una reivindicació que fan des de fa almenys sis anys i no els fan cas.
Un 25% de les detencions les fan els municipals
Tura Soler
Les policies locals gironines van fer un total de 1.002 detencions durant l'any passat, un xic menys que el 2015, quan en van practicar 1.180. La xifra, però, exemplifica la feina que assumeixen en el marc de la seguretat ciutadana, ja que les 1.002 detencions representen una quarta part del total de 4.015 arrestos practicats sumant els dels Mossos. De les detencions, 56 van ser per robatoris amb violència i intimidació i 207 per robatoris amb força. El nombre total de denúncies penals recollides pels municipals gironins va ser de 16.381.
En matèria de trànsit, l'any passat van imputar 822 conductors que no tenien permís de conduir, gairebé el doble que el 2015, quan en van ser 427. Per conducció temerària es va passar de 43 el 2015 a 38 el 2016.
El cap de la policia de Girona, l'inspector Joan Jou, va remarcar els grans recursos que s'han destinat als dispositius de seguretat ciutadana (se'n van fer 2.057) sobretot per l'alarma de nivell 4 sobre 5 per culpa de l'amenaça del terrorisme gihadista. La memòria també destaca la feina de suport a jutjats i fiscalia: 10.844 serveis, que comporten, va remarcar Jou, que a Girona hi hagi un agent destinat exclusivament a fer entrega de citacions judicials. Les denúncies per infracció de les ordenances de civisme van passar de 6.451 a 5.009, les de tinença de gossos, van baixar de 2.224 a 1.263 i les relatives a infracció de la llei d'espectacles i oci també van anar a la baixa: de 691 a 293. No es tracta que les policies hagin abaixat la guàrdia per controlar aquestes activitats. “És perquè la gent es porta millor i cada vegada està més conscienciada”, va remarcar Jou, que també va destacar la feina feta en temes de mediació per a la resolució de conflictes privats (7.197) i conflictes veïnals (2.212).
Les policies municipals també han notat una davallada del nombre d'accidents en nucli urbà. El 2015 van haver d'intervenir en 6.550 casos i el 2016 van fer 5.996 atestats. Els accidents mortals van passar de 14 a 12.
I una dada rellevant: les policies locals gironines es van haver d'activar 5.293 vegades durant l'any passat per activació d'alarmes.
