successos
l'accident de l'inflable
Inflable sense control i sense papers
El castell del Mas Oller només estava lligat per dos dels deu ancoratges
Cap treballador del restaurant supervisava permanentment l’atracció, de la qual no hi ha documentació original
L’exfiraire que el va vendre va ser reconegut per les càmeres d’una gasolinera
La investigació policial sobre els fets ocorreguts el 7 de maig al restaurant Mas Oller de Caldes de Malavella, on va morir una nena i sis menors més van resultar ferits en sortir volant un castell inflable on jugaven, posa al descobert que és una incògnita d’on procedeix realment l’atracció. Ni el propietari de l’establiment, Jaume Matas Ferres, ni l’exfiraire de Girona a qui va comprar el castell, Juan Carlos Aurora Correa, no disposen de cap documentació original de l’inflable, ni del manual d’instruccions ni de la normativa de seguretat. Matas va relatar que, abans de Setmana Santa, va adquirir el castell de segona mà a Aurora, a qui de moment havia entregat la meitat dels 3.000 euros que costava perquè el tenia en període de prova. Un treballador del restaurant, Dominique, era qui s’encarregava habitualment de muntar-lo –l’instal·lava durant els caps de setmana, que era quan el posaven a disposició de la mainada.
Tant aquest empleat com la resta de treballadors del Mas Oller van declarar que no hi havia cap persona assignada exclusivament a la supervisió i el control de l’inflable. Aquesta circumstància contravé la normativa europea UNE-EN 14960 de maig del 2014, que regula l’ús i la seguretat dels jocs inflables, en què s’especifica que no s’han d’utilitzar sense vigilància d’un responsable o monitor. S’indica que quan una instal·lació d’aquestes característiques queda desatesa, s’ha de desinflar i desconnectar de la font d’energia.
Els amos i algun empleat tan sols sortien de manera puntual i esporàdica a fer-hi un cop d’ull per veure com estaven els nens i vigilar que els adults no hi pugessin. Els treballadors tampoc havien rebut formació sobre el muntatge del castell ni cap explicació de les normes de seguretat i manteniment. En l’atestat dels Mossos, a més, s’hi recull que la manera com estava lligat a terra era insuficient. Si bé l’inflable consta de deu ancoratges, el treballador que el va muntar el 7 de maig passat va admetre que el va subjectar, “com feia sempre”, només amb els dos que estan ubicats a la part posterior de la instal·lació. Hi va afegir que mai s’havien col·locat els altres ancoratges laterals perquè no tenien més cordes.
Diversos testimonis van notar un corrent d’aire en el moment en què el castell es va enlairar. El vent, sumat a les grans dimensions de l’inflable i al fet que únicament estava subjectat a terra per dos ancoratges tot i tenir-ne deu, es creu que podria haver estat la causa de l’aixecament parcial. Primer es va elevar d’un costat i, després, va caure a terra. Tot seguit, es va aixecar de l’altre cantó fins que es va produir l’enlairament total. Es van trencar els dos ancoratges i el castell es va desplaçar com una vela cap a la teulada del restaurant, que estava a 39 metres de distància.
Els set menors que hi havia al castell van sortir projectats i van caure a terra. Com a conseqüència, va perdre la vida una nena de 6 anys, veïna de Tordera, i sis menors més van resultar ferits (dos germans de Sils, de 9 i 11 anys; dues germanes bessones de Tordera, de 7; una menor de Blanes, també de 7 anys, i una nena de Tordera, de 3 anys).
Lliura els papers en una BP
Quan, arran del fatídic accident, els Mossos van preguntar a l’amo del Mas Oller a qui havia comprat el castell, va respondre que “a un tal Carlos” i va facilitar el seu telèfon. Els Mossos van contactar aleshores amb l’exfiraire per citar-lo a declarar com a testimoni, si bé l’home no va col·laborar. Va dir per telèfon als agents que “no volia saber res” de la policia i, posteriorment, el mateix Aurora va manifestar a Matas que li deixaria la documentació a la benzinera BP de la Creueta de Girona. Va ser a través de les imatges que els Mossos van obtenir de les càmeres de seguretat de la gasolinera que van poder identificar plenament Aurora, de 33 anys i veí del barri de la Font de la Pólvora de Girona.
La declaració d’Aurora, però, tampoc va servir per esclarir l’origen del castell. L’home va explicar que va comprar l’inflable el 2012 o el 2013 a l’empresa Aerohinchables de Mollerussa. Els agents van fer diverses gestions amb el responsable d’aquesta companyia, que va assegurar que aquell model no l’havia fabricat mai. La investigació dels Mossos, a més, conclou que no es pot determinar que la documentació que l’exfiraire va deixar a la gasolinera correspongui realment a l’inflable sinistrat. Aurora va aportar només unes còpies en color (no originals). Hi ha un full de composició de materials, escrit en anglès, així com la descripció d’unes proves de foc del material de construcció per determinar-ne la reacció, realitzades el 2008. Aurora va al·legar que, quan ell va comprar l’inflable, tampoc li van lliurar cap document de normes d’ús ni de seguretat del castell.
Ell diu que el va fer servir uns 3 anys únicament en tres fires (a Campdevànol, que va ser on el va utilitzar per darrer cop, el setembre del 2016; a Sant Joan de les Abadesses, i en una tercera població, que no recordava). Va sostenir que aquestes eren les úniques fires en què aconseguia permís, i va afirmar que li’n donaven aportant tan sols els documents que va donar a Matas després de la compravenda. Hi va afegir, però, que, com que no es guanyava gaire bé la vida, ara es dedica a la ferralla.
El jutjat d’instrucció número 2 de Santa Coloma de Farners ha obert diligències contra els amos del Mas Oller, Jaume Matas i la seva dona, Pilar Pastells Ciurana, per un delicte d’homicidi imprudent i per sis delictes de lesions per imprudència greu. Estan citats a declarar al jutjat en qualitat d’investigats el proper 27 de juny.
Un Bob Esponja inflable de 120 kg
G. P. / T. S
L’inflable que el 7 de maig va sortir volant al Mas Oller pesava 120 quilos, representava el personatge infantil Bob Esponja i mesurava 580 centímetres de llargada, 420 d’amplada i 520 d’alçària. Tres dies després del tràgic sinistre, els Mossos van fer unes proves a les instal·lacions de l’empresa Tecnodimensión Hinchable de Bescanó, on van inflar l’atracció per comprovar-ne l’ús i l’estat. Una de les proves va consistir a obrir de manera sobtada una de les finestres laterals del castell. En fer-ho, la instal·lació es va desinflar en només 90 segons, sense observar-se cap altre efecte ni moviment. Van corroborar, alhora, que a la lona no hi havia ni un sol tall.
Al castell tampoc hi havia cap etiqueta identificativa del fabricant –només una inscripció amb retolador en què s’especificava que estava prohibit fumar-hi, pujar-hi amb sabates, portar-hi objectes tallants, fer-hi tombarelles i menjar-hi–. D’altra banda, el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) conclou que no hi ha indicis que facin pensar que el 7 de maig hi hagués hagut vent localment fort a la zona de Caldes de Malavella.
El jutjat ha encarregat un informe pericial al Grup d’Enginyeria Forense de la Unitat Central de Criminalística de la Policía Nacional de Madrid. El document ha d’aprofundir “en les causes i en la mecànica de l’accident, i en les mesures de seguretat adoptades”. El castell va anar a parar a sobre d’un arbre, al costat d’una teulada del restaurant. El cable del motor també es va trencar i la turbina elèctrica es va trobar a 37 metres de l’esplanada on estava col·locat inicialment.
Falta de normativa
El Mas Oller no tenia permís per a la instal·lació de l’inflable i l’Ajuntament no l’hi havia exigit ni havia fet cap inspecció de l’atracció. Cap normativa estableix que calguin permisos ni inspeccions en casos d’inflables muntats en espais privats. Lluís Pau, representant legal de l’Ajuntament de Caldes de Malavella, recorda que només la llei d’espectacles regula la instal·lació i l’ús d’aquests estris, però tan sols limitats a espais públics, com els recintes firals i de festes. En aquests casos, es requereix l’informe d’un enginyer.
